Cansa una mica parlar de la crisi, una vegada i una altra: sembla que en temps difícils seria una bona teràpia la d’esbravar-se de tant en tant i no pensar en els mals que ens afligeixen. Però és la responsabilitat de tots els agents socials que vetllem pel bé col·lectiu, i els mitjans de comunicació en som una part d’aquests, la de cercar camins de sortida a les situacions més complicades de la nostra societat. I això cal fer-ho en clau positiva. No cal ser un profund pensador per donar la recepta genèrica per sortir d’una crisi econòmica: treballar fort i aplicar idees noves. La primera part, la més dura, ja la estem veient: amb més o menys empenta els governs i els responsables de totes les organitzacions fan crides i prenen decisions en la direcció de contenir la despesa, estrènyer-se el cinturó i, en el millor dels casos, mirar d’augmentar la productivitat. Si les mesures són o no encertades només el temps ho dirà, encara que algunes com augmentar els impostos directes o indirectes no semblin les més adients en aquests moments. Alemanya, país que fa de la seriositat bandera, ha anunciat un duríssim ajust que en canvi no implica la pujada d’impostos: copiar dels alumnes més avantatjats acostuma a ser una bona estratègia quan hom no sembla tenir les coses massa clares, com és el cas del govern espanyol.

Però és en la segona part, en la de les idees noves, on es juga realment el futur. Si tot el patiment que ha generat i generarà aquesta dura crisi només serveix perquè tornem a la casella de sortida, de res haurà aprofitat aquesta macabra història perquè ens estarem condemnant a repetir-la. Aquests dies ha corregut per Internet un escrit atribuït al gran científic Albert Einstein sobre la crisi. Les seves suposades paraules són molt sàvies i adients per als moments en que ens trobem, però el cert és que no són d’Einstein. El que si va dir Einstein és quelcom que s’aplica molt bé a la nostra situació actual: “La imaginació és més important que el coneixement; aquest és limitat, aquella circumda el món”. L’actual és una crisi de sistema igual com quan va fer fallida l’anomenat socialisme real o comunisme; res semblant al que ens hàgim enfrontat anteriorment. Ara li ha tocat el torn a l’economia de mercat, també coneguda com capitalisme, en la seva pretensió de conjugar el mercat amb l’estat del benestar. Les retallades de salaris, les pujades d’impostos o les vagues generals són coneixements que ja tenim ben adquirits i que han funcionat (o no) en temps passats. Però cada cop sembla més evident que cap d’aquests coneixements ens traurà per si sol de la crisi: calen, ara més que mai, idees noves. La imaginació, la innovació, és el bé més preuat que cal potenciar en aquests moments.