La mostra repassa la col·laboració, variada i extensa, de Salvador Dalí amb el món de les revistes i la premsa escrita, i representa una etapa més en la voluntat de la Fundació “la Caixa” de donar a conèixer les facetes menys conegudes d’aquest artista universal. És continuadora, doncs, del camí emprès l’any 2004 amb ‘Dalí. Cultura de masses’, una exposició sobre la seva relació amb la cultura popular organitzada a CaixaForum Barcelona coincidint amb la commemoració del centenari del naixement del pintor.
A partir de 246 peces procedents de la Fundació Gala-Salvador Dalí, la mostra ‘Salvador Dalí i les revistes’ presenta la relació de l’artista amb els mitjans de comunicació escrits. Dalí no es va limitar a escriure articles, sinó que també va crear portades i anuncis i va il·lustrar escrits, tant seus com d’altres autors. Alhora va fer servir la premsa com a suport, en forma de collage, de la seva obra, i com a font d’inspiració: una portada, una imatge o un text apareguts a la premsa podien transformar-se en una altra imatge o tenir una altra lectura, i convertir-se així en obra seva. Tota aquesta activitat el portà, en diferents moments de la seva carrera, a dissenyar pàgines de revistes i fins i tot una publicació sencera, el Dalí News.
Dalí inicià les seves col·laboracions a la premsa l’any 1919 amb els articles dedicats als grans mestres de la història de l’art (“Goya”, “El Greco”, “Durero”, “Leonardo da Vinci”, “Miguel Ángel” i “Velázquez”) que publicà a Studium, la revista de l’Institut de Figueres, la seva ciutat natal, i continuà amb escrits, del 1927 al 1929, on defineix la seva estètica o l’evolució que experimenta la seva carrera, apareguts en publicacions com ara L’Amic de les Arts, La Gaceta Literaria, La Nau o La Publicitat.
En la dècada del 1930 ingressa en el si del grup surrealista i de seguida se’n converteix en el principal agitador, fins al punt que arriba a declarar: “el surrealisme sóc jo”. Té, per tant, un paper destacat en les revistes editades per aquest col·lectiu, tant a Le Surréalisme au Service de la Révolution com a Minotaure, per a la qual dissenya una de les portades, fa il·lustracions i escriu textos cabdals per a la seva obra i trajectòria sobre el surrealisme, i per a la interpretació paranoicocrítica. Aquesta dècada també és la dels primers viatges als Estats Units, on aviat col·labora amb la premsa americana. Un bon exemple són les dues portades dissenyades per a la revista The American Weekly: “Social Life by Dali”, del 9 de gener de 1938, i “Industrial Life by Dali”, del 16 de gener de 1938, i la sèrie de set articles que publica en la mateixa revista.
Un cop als Estats Units, on resideix ininterrompudament de 1940 a 1948, Dalí rep diversos encàrrecs per crear anuncis i portades, escriure articles d’opinió i il·lustrar textos, que es publiquen en les revistes i en els diaris més influents, des del punt de vista de cultura de masses, com ara Vogue, Life, Script o Nugget. Aquestes intervencions li serviran de base i assaig per dissenyar conceptualment i formalment un diari, el Dalí News, del qual se’n publiquen dos números, el 1945 i el 1947, coincidint amb dues exposicions seves a la Bignou Gallery de Nova York. Com a director, editor, articulista i il·lustrador, Dalí crea aquest diari on només es parla d’ell i de la seva òrbita.
La seva obra es diversifica en aquesta etapa americana, en què Dalí és habitual en les revistes, tant ell, com a personatge i representant d’una manera de fer i d’ésser extravagant, com la seva obra. Durant aquests anys es consolida la imatge de l’artista que ell mateix ha anat construint. La premsa el considera el líder del surrealisme, el profeta del subconscient, del món dels somnis i de la imaginació, l’inventor del mètode paranoicocrític, l’home lliure de pensar fins i tot allò impensable. Els adjectius que se li apliquen són infinits, i tots fan al·lusió a un mateix àmbit: satíric, estrany, provocador, misteriós, audaç, excèntric i, com no podia ésser de cap altra manera, genial. Dalí ja és una icona.
Especialment significativa és la seva intervenció en publicitat durant aquesta època. La moda i els articles de luxe –cotxes inclosos–, són els àmbits on se sol·licita més la seva col·laboració. Entre 1944 i 1947, el nom de Dalí apareix relacionat, per exemple, amb les mitges Bryans, mitges a les quals s’atribueixen una sèrie de qualitats que al·ludeixen a l’obra de Dalí i a allò que significa: apassionant i provocador. Per tal d’impressionar els clients com a mínim amb el nom, Beautiful Bryans va encarregar a Salvador Dalí una sèrie exclusiva d’il·lustracions per a anuncis publicats a Harper’s Bazaar, Town & Country i Vogue.
Dalí continua col·laborant en publicacions americanes al llarg de més de 10 anys –Vogue, Art News–, i també a la premsa francesa –Connaissance des Arts, La Table Ronde, La Parisienne–, i espanyola –El Noticiero Universal, La Vanguardia Española, Los Sitios–. L’interès de Dalí per aquest món no disminueix al llarg dels anys: el 1971, per a la commemoració del 50è aniversari de la revista Vogue –titulada per ell Vogué– a França, crea un número especial dedicat, tal com l’artista mateix precisa, a glorificar el culte de la seva personalitat i la de Gal·la. Les seves darreres col·laboracions a la premsa són en els diaris El País i ABC, l’any 1985.
L’artista i la seva obra són centre i objecte de portades de les revistes més conegudes i alguna obra seva, ja icònica, com ara l’oli ‘Crist de Sant Joan de la Creu’, esdevé la pintura reproduïda amb més freqüència. Quant a ell mateix, podem comprovar com Dalí juga amb la seva imatge, una imatge omnipresent i construïda que, iniciada amb la fotografia de Man Ray –portada del Time, l’any 1936–, no deixa d’estar present. Algunes d’aquestes portades exposades permanentment a la seva casa de Portlligat, Cadaqués, en una sala-vestidor, on els armaris estan recoberts d’imatges de Salvador Dalí, han esdevingut obres d’art per si mateixes.
Amb la voluntat de reflectir aquesta intensa intervenció de Dalí en la premsa escrita, l’exposició segueix l’estructura de les revistes, començant per les portades, seguint per articles interiors i els anuncis, i acabant amb el disseny total.

Una relació polièdrica

“I, si és cert que estimo la publicitat, per mil i una raons, totes respectables, és un fet innegable que la publicitat m’estima amb una passió encara més violenta que la meva pròpia”. Salvador Dalí (Figueres, 1904-1989) va mantenir una intensa relació amb els mitjans de comunicació durant tota la seva vida, una entesa que es va iniciar quan encara residia a Figueres i que va arribar al zenit durant les seves llargues estades als Estats Units. Va ser una relació polièdrica arran de la qual Dalí va redactar articles, va crear portades per a revistes, anuncis i il·lustracions, va dissenyar pàgines de diferents publicacions i fins i tot va elaborar una publicació sencera dedicada a ell mateix, Dalí News. El pintor també va fer servir les pàgines de diaris i revistes per crear noves obres en forma de collage. L’exposició Salvador Dalí i les revistes permet observar també com l’artista empordanès va utilitzar els mitjans de comunicació per consolidar la seva imatge pública d’icona del surrealisme i personatge excèntric i provocador, i com va ser un gran propagandista d’ell mateix. La mostra inclou més de 240 peces entre diaris, revistes, algunes intervencions directes sobre paper, les principals portades de les publicacions que va dissenyar i en les quals va aparèixer, i articles i anuncis que va il·lustrar. També s’exhibeixen altres documents, com ara manuscrits, correspondència, collages sobre premsa escrita i tires còmiques publicades sobre aquest personatge universal.