Alejandro Fernández
Portaveu grup municipal PP a l’Ajuntament de Tarragona

Intentaré fer el balanç dels tres anys de Ballesteros sense caure en eslogans fàcils ni frases fetes. El “nadalisme”, barreja de tradicionalisme tarragoní i expansió econòmica i urbanística, va durar 18 anys amb el recolzament puntual de PSC i PP, que vàrem pactar en diferents moments amb ell. Aquest model intuïtiu i de lideratge carismàtic va tenir dos punts febles: l’organització caòtica de l’Ajuntament i algunes pràctiques poc transparents en l’urbanisme (això sí, sense cap condemnat) que van acabar amb una forta caiguda de CiU a les municipals de 2007. Ni el PSC a les eleccions de l’any 99 ni el PP l’any 2007 van patir cap desgast electoral per pactar amb Nadal. Ballesteros havia de liderar un canvi real en tot, organitzant millor l’Ajuntament, eliminant l’opacitat en determinades pràctiques i generant una nova transformació de Ciutat. Ha fracassat estrepitosament, bàsicament perquè no ha volgut canviar les coses. Li ha fet mandra. Crec que es veu massa veterà per fer-ho i ha preferit mantenir l’Ajuntament com estava, aplicar el “nadalismo con talante” en la seva activitat comunicativa (Ballesteros és un gran fan de Nadal) i esperar que una ciutat tradicionalment conservadora li donés una còmoda majoria el 2011. Ballesteros però, no es podia imaginar que des del Govern de la Generalitat i l’Ajuntament de Reus s’iniciés una estratègia d’una agressivitat fins ara desconeguda per liquidar la capitalitat administrativa, sanitària, portuària i educativa de Tarragona. I no ha sabut enfrontar-se a això. S’ha mostrat feble, dubitatiu, malenconiós. Ballesteros va entrar a l’Ajuntament l’any 1983..

Llegir text complert