Les forces sindicals són protagonistes aquests dies. De la seva capacitat de negociació amb les administracions i de la seva habilitat per mobilitzar els treballadors i treballadores de les nostres comarques  en depenen moltes de les futures polítiques laborals i socials del país. De moment, el pròxim 8 de juny encapçalaran la primera jornada de vaga dels empleats públics.

El Govern Central ha aprovat les mesures d’ajust per retallar el dèficit, com la congelació de pensions o la baixada un 5% dels sous dels funcionars. Però només ho han tirat endavant per un vot…
Jaume Pros. El que demostra és que tots actuen en clau electoral i no els importa el que passa. Només esperen que els altres caiguin per poder pujar, però em sembla que aniríem de mal en pitjor.
Jordi Salvador. És cert, aquest és el gran drama de la política que ens toca viure. Els de la dreta prendrien unes mesures encara pitjors i els que en teoria havien predicat que no retallarien l’àmbit social, no han complert. Els únics que complim amb la nostra paraula som els sindicats.

Però sempre paguen els mateixos…
J.P. Un dels aspectes més importants era com sortíem de la crisi i a qui li tocaria pagar els plats trencats. Nosaltres confiàvem que amb aquest govern no fossin sempre els mateixos i que responguessin aquells que l’havien provocat. Però no ha estat així.

Les mesures passen per la congelació de pensions, per la reducció del sou dels funcionaris… Com qualifiqueu aquestes mesures?
J.S. Tot això que s’ha fet és indecent i sobretot venint d’un govern socialista. Es carrega la classe baixa i mitja. Com dèiem abans, ho està pagant la classe que no ha provocat la crisi. Aquestes mesures demostren improvització i una manca de política econòmica i social absoluta. No pot ser que els pensionistes que cobren una mitjana 700-800 € siguin qui hagin de salvar el dèficit públic o la llei de la dependència. A més, anar contra els funcionaris és un atac a l’estat del benestar.
J.P. Estic completament d’acord. Són mesures injustes socialment perquè ataquen els més dèbils, regressives laboralment perquè retallen el sou als funcionaris i a més són inútils per sortir de la situació.

I no hi ha altres alternatives?
J.S. Per a cada mesura que s’ha aplicat, els sindicats tenim una alternativa. El nostre discurs és més coherent. Caldria escoltar més els sindicats perquè a més som representants dels treballadors i alhora un dels millors copsadors de la realitat.
J.P. Caldria una reforma del sistema financer en profunditat que posi ordre en aquest sector. D’altra banda, necessitem un gran pacte d’estat per rellençar l’economia del país. Però si continuen les coses d’aquesta manera ens veurem obligats a convocar una vaga general.

Parlant de vaga, el dia 8 es preveu la manifestació dels funcionaris.
J.P. El treballador sempre ha sortit al carrer quan se l’ha cridat a mobilitzacions justes. A més s’està tractant el funcionari com un delinqüent. S’està fent una campanya d’intoxicació contra els empleats públics. Diuen que cobren molt i són fixos… i realment molts no cobren ni 1.000 euros i el 25% no són fixos. I no ens oblidem de la massificació de feina que pateixen molts d’aquests empleats públics i que són serveis bàsics per a la societat.  

I què proposen per intentar-ho solucionar?
J.S. Els sindicats tenim molt a dir. Som l’única barrera que hi ha per no permetre que facin el que vulguin. I hem de sortir al carrer. Estem vivint un atac a l’estat de benestar. Viurem una vaga de tots. Comencem amb els funcionaris perquè són els que ara han rebut, però no descartem fer una vaga general si no es compta amb la nostra opinió en la reforma de la llei laboral. Veiem que es volen carregar l’estatut del treballador i que l’empresari tingui l’última paraula. No ho podem permetre.

I a nivell local, com ho veieu?
J.P. És cert que la llei de finçament local deixa poc marge. Ara bé, el que no es pot permetre és que els ajuntament inverteixin en allò que no generi llocs de treball. Aquesta línia és en la que s’ha d’actuar perquè si no és així, la gent no ho entendrà. No oblidem que tenim més de 74.000 aturats.
J.S. Hem de donar feina a la gent del territori. Un mal exemple és el tema Malkovich. Hem de contractar gent d’aquí, i no parlo del seu origen. Hem de generar riquesa al territori.