El Montmell es pot definir com el pulmó verd del Penedès. Tal com ens descriu la seva alcaldessa, Imma Costa, ofereix un paisatge propi del Prepirineu i alhora estan, tan sols, a deu minuts de la platja. Una població que ha passat en els darrers 30 anys de poc més de 150 habitants als 1.450 d’ara. El ciutadà del Montmell gaudeix dels serveis d’una població més gran però en equilibri amb el seu entorn. Imma Costa ens explicarà com aconseguir-ho i ens aproparà a la realitat d’aquesta població.

El Montmell és la població més gran en extensió de la comarca però no quant a habitants. Com es distribueix la seva població?
Al Montmell hi ha 4 nuclis històrics (la capitalitat és la Joncosa) i 9 urbanitzacions. Aquestes urbanitzacions van començar als anys 60, i com succeïa a gran part de Catalunya eren de segona residència però poc a poc s’han convertit en primera. Així ho demostra el fet que a l’any 79 érem 164 habitants i ara en tenim 1.450.

Població petita però amb molts serveis…
Estem satisfets perquè és una tasca de molts anys. Tenim llar d’infants, l’escola ja ens ha quedat petita i ja hem aprovat tot el procediment administratiu per tenir-ne una de nova. En tema salut, també tenim un consultori nou que hem inaugurat el 5 de febrer d’aquest any amb metge i infermera cada dia, farmaciola…

Avui en dia ho volem tot: els màxims serveis però sense renunciar a la tranquil·litat de poble. És possible arribar a un equilibri?
No és impossible però és complicat. Nosaltres intentem oferir tots els serveis que es poden tenir a la capital però a més tenir cura que tot s’integri en l’entorn.
Es necessita molta paciència i treball. Costa molt, i quan es fa, s’ha de fer molt bé.

Tenen 9 urbanitzacions, per tant, una peça clau és el transport…
Fa deu anys enrere no hi havia cap mena de transport. Hem d’acostar els serveis a tota la població. Ara tenim el transport escolar, el transport públic comarcal amb 1 línia, 3 dies a la setmana d’aquí a la Bisbal, on agafa veïns d’altres poblacions per dirigir-se al Vendrell. Però aquesta línia l’hem de millorar perquè dóna molta volta. També es va implantar, posteriorment, l’autobús Valls-Barcelona i Barcelona-Valls. Aquí vam lluitar molt per aconseguir que passés per la nostra població. No els agradava aquest proposta però finalment ho hem aconseguit.
I l’últim a implantar és el que permet portar la gent de la zona al metge, sobretot de la  zona de baix. És un servei que passa tres cops a la setmana durant dues hores al matí.

Es diu que el Montmell és el pulmó verd del Penedès. És així?
Sí, nosaltres ho volem ser i el Penedès vol que ho siguem. Si pensem mentalment en la configuració de la comarca, veiem com tenim el nord, que és el Montmell i el pulmó verd, i la part de la costa, que és el turisme i platja. Ara bé, el turisme genera unes expectatives econòmiques, la indústria també, però els pins no. Per tant, nosaltres volem seguir sent el pulmó verd, però s’ha de compensar a nivell comarcal. Aquesta condició no genera diners i sí en canvi moltes despeses (neteja per prevenir incendis…).

A nivell sanitari, de quin hospital depeneu?
Tenim 3 zones. Uns van al CAP de Vila-rodona i a l’Hospital del Valls. Altres al Pla de Manlleu i l’Hospital del Vendrell i els d’una tercera zona acudeixen a Vilafranca. Però el que estem veient és que la tendència porta més cap a l’Hospital del Vendrell, i és normal. Un cop que hi vas, després hi tornes per moltes raons: perquè és un hospital nou amb sensació d’amplitud, amb molt bona atenció… i ho puc dir perquè jo ho he viscut en primera persona. La tendència és que hi hagi un continu degoteig cap a l’Hospital del Vendrell.

Vegueria del Penedès o no?
Crec que de moment ens compliquem la vida perquè si hem de començar a tocar límits territorials serà molt complicat, i més en moments com els que vivim en què hi ha altres temes a tractar i pels quals hem de treballar.

Logis Penedès?
Sí. Sí perquè la logística és un futur i si haguéssim sigut capaços d’haver-ho fet anys enrere ara tindríem gent treballant i les coses serien dures però potser no tant.