A l’hora de formar un bon futbolista, el treball i la disciplina són fonamentals. Aquesta és una de les sentències que em cedeix el que a partir d’ara serà el nou entrenador del CF La Pobla de Mafumet, Kiko Ramirez. Després de tres anys recollint èxits a l’equip juvenil dels granes i de situar l’equip a la segons posició de la Divisió d’Honor, Ramirez assumeix el repte de preparar jugadors del filial per jugar al primer equip i treballar per aconseguir un planter que defensi els colors de casa. Ens espera un any ple d’emocions.

La propera temporada assumeix el complicat repte d’entrenar els jugadors de la Pobla, que és l’equip filial del Nàstic. Quina és la meta de l’equip per a la propera campanya?
En primer lloc, és primordial treballar perquè el màxim nombre de jugadors de la Pobla arribin a jugar amb el primer equip. A un nivell més estratègic seria realment fantàstic acabar la propera temporada amb un ascens a una categoria superior.

Creu que l’objectiu de promocionar jugadors al primer equip és realista?
És més que realista, tenint en compte que al llarg dels anys ha estat un fenomen habitual que els jugadors del filial defensin la samarreta del primer equip al Nou Estadi. Personalment, espero que aquest proper any també es compleixi aquesta tendència.

Quina és la mitjana d’edat dels jugadors de la Pobla?
Crec que se situa al voltant dels 23 anys. De fet, una de les metes estratègiques de la Pobla és baixar la mitjana d’edat dels jugadors i aconseguir que els més veterans hagin de suar la seva plaça enfront de les noves incorporacions. La sana competència entre jugadors de diferents edats pot arribar a ser molt positiva si està ben gestionada.

En època de crisi és més important que mai vetllar perquè els jugadors dels equips filials ascendeixin fins al primer equip?
El fet de disposar d’un planter de jugadors de qualitat és tot un premi per a qualsevol club. En primer lloc, perquè es disposa de gent de la casa que senten realment els colors, però també perquè afegeixen qualitat al conjunt de l’equip i, evidentment, hi ha un avantatge econòmic.

En les sessions d’entrenament que dirigeix, com inculca la disciplina en els seus jugadors?
Aquesta tasca es fa en el treball del dia a dia. Per la meva experiència estic acostumat a treballar amb gent jove, que a vegades es poden trobar amb problemes de superació. En aquest cas, s’ha de transmetre que tot costa, que res serà sempre fàcil i que cal que un jugador s’ho treballi molt per poder avançar. Sempre repeteixo als meus jugadors que la feina es fa durant el dia a dia i que els diumenges són només un premi.

I no és molt complicat transmetre la disciplina del treball en gent tan jove?
El més complicat és dirigir el procés de presa de decisions del jugador. Triar malament i no mantenir el ritme de treball et pot deixar a fora, encara que tinguis l’habilitat.

Si hagués de triar els millors moments que ha viscut al Nàstic, amb quins és quedaria?
Com a jugador he viscut moments molt bons i com a entrenador dels juvenils, sens dubte, escullo la promoció a la segona posició de la Divisió d’Honor. Estic molt satisfet del treball fet amb els juvenils però, això sí, el moment d’alegria desmesurada que vam viure quan el Nàstic va pujar a Primera Divisió és inesborrable.

Amb aquest palmarès d’alegries, què hauria d’aconseguir Kiko Ramirez per sumar un nou èxit a nivell professional?
Crec que seria fantàstic que la Pobla acabés la propera temporada a Segona B, però cal esperar un any…

Amb el Nàstic a la sang
Kiko Ramírez és un home de sang grana que duu el Nàstic enganxat als porus de la pell. La trajectòria de Ramírez a Can Nàstic comença el 1983 quan, amb tretze anys, va començar a jugar a l’equip, en una etapa que va durar més de 10 anys. Després, Ramírez va demostrar les seves habilitats en diversos equips de l’Estat espanyol i, finalment, va retornar a les files del l’equip tarragoní com a segon entrenador de Jordi Vinyals. Des d’aleshores, la seva trajectòria professional com a tècnic ha estat estretament vinculada amb l’equip tarragoní, ja que també va ser el segon de bord durant la primera etapa de Luís César i, després d’obtenir el títol d’entrenador el 2004, ha estat tres anys al capdavant del juvenil grana, una etapa que defineix com a “immensament satisfactòria”. De tot aquest currículum, el tarragoní no pot deixar de recordar totes les victòries viscudes amb l’equip i reconeix que, després de tants anys, treballar a can Nàstic està entre l’obligació i la devoció.