“En tiempo de tribulación no hacer mudanza” era un savi consell que donava Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús. Temps de tribulació són els que estem vivint en les economies occidentals i, molt particularment, a Catalunya i Espanya, on les males notícies no paren de succeir-se. La tempesta perfecta, anunciada una i altra vegada pels experts o per qualsevol ciutadà amb un mínim de sentit comú i negada sistemàticament pel govern Zapatero, ha esclatat amb tota la seva intensitat. Tots els vaixells de la “flota” europea naveguen en mig de les mateixes aigües turbulents i n’hi ha algun que fins i tot està a punt del naufragi, com és el cas de Grècia. Però mentre els grans vaixells (Alemanya, França, Anglaterra) naveguen sota el comandament de capitans ferms, discutibles però amb un rumb clar, en el cas d’Espanya el capità Zapatero ha estat fins ara jugant a cartes, quan no absent, enmig de la tempesta, esperant que els altres vaixells trobessin la sortida per aprofitar la seva estela.
Fa uns dies Zapatero va rebre la notificació per part dels seus col·legues europeus, i també de fora, en el sentit que el seu comportament erràtic i negligent posava en perill tota la flota. I ara sembla que s’ha posat a manar. Però el que ha fet fins al moment han estat poc més que cops de timó, a quin més fort. Començava pels més dèbils (pensionistes i dependents) i els més fàcils (treballadors públics) i durant uns dies s’ha dedicat a amenaçar els més rics, més de cara al seu públic ‘mitineguer’ que altra cosa. El dilluns assistíem a un espectacle marxista (no de Karl, que no és el President, sinó de Grouxo) en què el Govern publicava en el BOE un termini de només 24 hores (insòlit en un estat de dret!) per impedir als ajuntaments augmentar el seu endeutament. Ja tenim uns quants alcaldes, els més aplicats, corre-cuita a aprovar a la tarda més endeutament. Però alguns dels alcaldes més llestos ja sabien que el millor era anar al pont de comandament i pressionar el capità, perquè com ha vingut demostrant abastament, la seva màxima no és la de Sant Ignasi sinó la de “donde dije digo digo diego”. I efectivament el dimarts el BOE publicava que ara es donaven 6 mesos més per endeutar-se. Esperpèntic.
El Fons Monetari Internacional convida Espanya a adoptar reformes “ràpides, urgents i decisives”. Mentrestant, un govern amb la credibilitat perduda des de fa temps es dedica a donar cops de timó. En aquesta hora transcendental per al futur d’Espanya i de Catalunya els nostres representants democràtics haurien d’activar tots els mecanismes al seu abast per donar al país una direcció responsable, ferma i coherent, característiques que ha demostrat abastament que no té José Luis Rodríguez Zapatero.