Focs artificials, flaixos de càmeres, cops de colze, àries de Mozart, evocacions de Don Joan, entusiasme i decepció a parts iguals. Totes aquestes sensacions resumeixen l’estada de quaranta-vuit hores de l’actor John Malkovich a Tarragona, una incursió que ha permès a aquest astre de fama internacional promocionar la seva admiració per Jujol i interpretar The Infernal Comedy, evocació moderna del seductor incorregible que l’actor va interpretar a mig gas. Ara que tothom sap escriure el seu cognom –i quan encara ressonen els ecos de les corregudes als passadissoss centenaris del Metropol– podem dir que Malkovich no va deixar indiferent a ningú. 
El Teatre Metropol va celebrar  aquest cap de setmana el seu segle d’existència amb un brutal passeig pels suburbis de la condició humana de la mà del mediàtic actor John Malkovich. Dijous i divendres, el teatre es va omplir de gom a gom d’espectadors disposats a endinsar-se en la historia The Infernal Comedy de Michael Stringer, el cas real de l’assassí Jack Unterweger, un seductor que va romandre més de quinze anys a la presó i en va sortir en llibertat recolzat per les mostres de suport i per convertir-se en un prestigiós escriptor. Quatre anys més tard, Unterweger és acusat d’assassinar nou dones, és condemnat de nou a restar entre reixes en cadèna perpètua i es penja amb els cordons de les sabates i el seu xandall. Irònicament, després de morir, l’assassí és declarat innocent.
“Tot el que he escrit durant la meva vida és pura mentida”, així s’inicia el monòleg a través del qual Malkovich navegava –a vegades més endut per la corrent que res més– per la vida d’Unterwerger, acompanyat de l’Orchester Wierner Akademie i les magnífiques sopranos Marie Arnet i Bernarda, cal repetir-ho, magnífiques en la seva tasca de resistir les envestides d’un Malkovich vestit de blanc, amb camisa estampada i totalment deixat anar per les onades del seu personatge. Les dues intèrprets femenines s’encarregaven d’interpretar totes les dones de l’assassí.
Que la teva mà esquerra no sàpiga que fa la dreta, aquesta semblava la màxima que l’apuntador estigués aportant a Malkovich durant la interpretació, i no pas per conviccions religioses. Des de platea, semblava que l’astre mediàtic dediqués només una part de les seves energies a actuar i deixés una altra mà lliure per fer sudokus. Tot i això, va teixir moments de gran tensió escènica, en una actuació que el públic, potser per deconeixement, va aplaudir tímidament. Això sí, amb les dues mans.