Qui pagarà les infraestructures ferroviàries que vol la ciutat de Tarragona?
Tots els agents polítics, econòmics i socials que van prendre part en la jornada sobre infraestructures viàries celebrada la setmana passada al Palau de Congressos de Tarragona van coincidir que la capital tarragonina necessita urgentment inversions ferroviàries per dibuixar el seu futur model de ciutat. L’arribada de l’AVE al centre de la ciutat, la creació d’una nova estació intermodal al nucli urbà i l’alliberament de la façana marítima són claus per poder garantir la bona connexió ferroviària de Tarragona en el futur. La coincidència de tots, però, es troba amb un difícil entrebanc: el finançament. Mentre des de l’equip de govern de l’ajuntament es valora positivament la jornada de debat, ja que permetrà consensuar un model ferroviari únic i defensar-lo davant de les administracions competents (sobretot Foment i Adif), els partits de l’oposició veuen la principal dificultat en trobar els recursos econòmics per dur-lo a terme. Segons el PP, la crisi actual no permet confiar en els fons estatals, motiu pel qual considera que “ens haurem d’espavilar nosaltres mateixos”. En aquesta línia, tant el PP com CiU veuen en la iniciativa privada, a través de l’explotació per usos de diversos dels terrenys alliberats per la nova façana marítima, l’única via per poder ‘pagar’ les infraestructures que requereix la ciutat.
Ara fa tot just 7 anys que l’anterior equip de govern (CiU i PP) van presentar un projecte de façana marítima (realitzat per l’arquitecte Bofill) que s’autofinançava amb l’ús d’espais alliberats pel soterrament de la via tot conservant un alt percentatge de superfície per a habitatges de protecció oficial i jardins. Joan Aregio (CiU), pronostica que “aviat veurem com allò que abans semblava malament ara serà la millor opció”.



