Si finalment s’aprova la Llei de vegueries, Tarragona deixarà oficialment de ser capital de la província de Tarragona per passar a ser ‘seu institucional’ de la Vegueria del Camp de Tarragona. Cap de les formacions polítiques amb representació al Parlament de Catalunya ha inclòs en les seves al·legacions a la llei la petició que la ciutadania de Tarragona va escenificar en la seva vessant emocional a les escales de la Catedral el passat 30 de desembre, i en la seva vessant més oficial, a través de més de 5.000 al·legacions signades per particulars i entitats de la ciutat.
Ni una sola línia en favor de les aspiracions de Tarragona. El plec d’al·legacions presentades per les diferents formacions polítiques al Parlament de Catalunya no recull en cap cas la petició feta legítimament per la ciutadania de Tarragona en relació a la futura Llei de vegueries. Així doncs, si la polèmica llei es tira endavant, Tarragona no serà més capital del territori (passarà a qualificar-se com a seu institucional) i, a més, no donarà nom a la nova distribució territorial de les comarques tarragonines, que passaran a denominar-se  de manera oficial ‘Camp de Tarragona’.
Després d’instar els tarragonins i tarragonines a sortir al carrer i a signar al·legacions en defensa de la capitalitat i el nom de Tarragona, ni l’alcalde de Tarragona ni cap dels líders de les formacions polítiques municipals han estat capaços de convèncer els seus grups parlamentaris perquè la voluntat de Tarragona sigui, com a mínim, tinguda en consideració a la cambra catalana.  De fet, el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya número 694, que es va publicar la setmana passada, va fer públiques les diverses esmenes que tant el govern (PSC, ERC i IC-V) com els partits de l’oposició han efectuat a la Llei de vegueries aprovada pel Tripartit. En total, els partits han presentat un total de 45 esmenes, de les quals 25 són del Partit Popular, 14 del Tripartit i 6 de Convergència i Unió. Cap de les esmenes presentades defensa les peticions de Tarragona.

Tarragona, sense defensa
Cap dels líders polítics tarragonins ha estat capaços de convèncer les cúpules dels seus partits per tal que incloguin al·legacions en defensa de la capitalitat tarragonina. Mentre que l’alcalde de Tarragona defensa ara que ser ‘seu institucional’ és una victòria per a la ciutat, el líder de CiU, Joan Aregio, i del PP, Alejandro Fernández, s’escuden en què els seus grups parlamentaris ja van presentar sense èxit esmenes a la totalitat de la llei demanant tirar-la enrere per ‘manca de consens territorial i inoportunisme en temps de crisi’. El líder de CiU a Tarragona, però, ha avançat que demanarà a la seva formació que voti ‘no’, ja que aquesta no contemplarà la capitalitat ni el nom de Tarragona a la futura vegueria. Aregio demana també a l’alcalde que “faci el mateix i demani al PSC que voti en contra de la llei. A veure com se n’ensurt”. L’alcalde Ballesteros, de la seva banda, ha criticat el líder de CiU assegurant que “està enganyant la ciutadania de Tarragona, ja que la seva formació no ha inclòs cap al·legació en defensa de Tarragona i, en canvi, sí que demana la creació de la vuitena vegueria del Penedès”. El líder de CiU, de la seva banda, “assegura que Ballesteros està nerviós perquè sap que la Llei de vegueries és la tomba per a ell i la seva formació política a Tarragona. És graciós que el PSC, els mateixos que han redactat i estan impulsant la llei contrària als interessos de Tarragona, diguin ara que la culpa de tot és de CiU”.  
El cert és que, si bé cap de les formacions ha treballat en la línia de recollir les reivindicacions de Tarragona en la nova distribució territorial, tampoc no ha estat gaire exitosa l’única mostra de suport a Tarragona que s’ha pogut escoltar al Parlament de Catalunya durant el tràmit de la llei. Parlem de la protagonitzada pel mateix alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, que en la seva intervenció de 10 minuts va intentar convèncer el conjunt de diputats sobre la conveniència de proclamar Tarragona com única capital i com a ciutat que ha de donar nom a la futura vegueria de les nostres comarques. Els arguments de l’alcalde, però, no han estat suficients i ni la seva formació política els ha volgut recollir en les al·legacions presentades finalment. El portaveu del PP a Tarragona, Alejandro Fernández, justifica que “totes les esmenes presentades per la nostra formació van en el sentit de demanar la retirada i la no aprovació de la llei, motiu pel qual no té sentit parlar de la capitalitat de Tarragona”. El portaveu del PP anuncia que, “si la nostra formació és decisiva en la formació del pròxim govern de la Generalitat, ja els avanço que la Llei de vegueries no es tirarà endavant i Tarragona continuarà sent la capital de la província de Tarragona”.

TGN, seu institucional
La novetat més destacada introduïda pel tripartit la trobem en la seva esmena número 12. Sí que demanen una modificació de la Disposició Transitòria Primera per tal que s’hi afegeixi que “Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona”, les actuals capital de província, seran les seus institucionals de les diferents vegueries. En cap cas, però, es parla de “capital”, deixant una cop més de banda les aspiracions tarragonines. Pel que fa a la denominació de la vegueria, no hi ha cap al·legació que demani el canvi del nom previst de ‘Vegueria del Camp de Tarragona’.

Tribunal Constitucional
Segons informava en el portal digital delCamp.cat la setmana passada, l’Estatut està pendent de la sentència del TC i un dels aspectes que té possibilitats de ser suprimit és el de les vegueries, especialment en el sentit que aquestes substitueixen les diputacions. En el supòsit d’aprovació i no recusació de les vegueries, caldrà modificar, per desplegar-les, “fins a 14 lleis estatals, cosa que vol dir comptar amb la no fàcil col·laboració de Madrid. Ara bé, en el supòsit de no aprovació de la llei o de supressió de les vegueries per part del TC, recobraria una especial rellevància l’àmbit de planificació, ja que segons la legislació vigent, mentre no hi hagi una nova divisió territorial, els àmbits exerceixen subsidiàriament les funcions de descentralització de la Generalitat i dels seus serveis”.

CiU porta la Llei al Consell de Garanties Estatutàries

Segons ha informat el diputat de CiU Lluís Coromines, l’Estatut indica que el nombre de vegueries ha de coincidir amb el nombre de delegacions de la Generalitat, i de moment el que es pretén es transformar les actuals diputacions en consells de vegueries, quatre en el primer cas i set en el segon. Coromines també ha assenyalat la necessitat d’aprovar abans la llei de governs locals i el seu finançament, recordant finalment que de moment no s’ha aconseguit la necessària modificació de lleis estatals. És per això que CiU demanarà el dictàmen del Consell de Garanties Estatutàries, resolció que hauria de produir-se abans de l’estiu si el Parlament de Catalunya vol aprovar la llei abans de la finalització d’aquesta legislatura, sobretot tenint en consideració que queda un mes i mig  per a que finalitzi l’actual període de sessions al Parlament i la més que poblable convocatòria d’eleccions a la Generalitat el mes d’octubre.