Un equip internacional d’investigadors ha desxifrat el primer esborrany de la genoma de l’home de neandertal. Aquest revela que l’Homo sapiens euroasiàtic comparteix entre l’1 el 4% del seu ADN amb els neandertals. La nova hipòtesi evolutiva ha estat publicada a la prestigiosa  revista Science i explica que els éssers humans moderns van poder creuar-se llavors amb els neandertals. Hi va “haver un moment de contacte o flux genètic entre aquestes espècies fa 80.000 o 50.000 anys al Pròxim Orient, després que l’humà modern abandonés l’Àfrica,” han explicat els científics. “L’esborrany genòmic es va elaborar a partir de tres mostres del jaciment Vindija (Croàcia), amb restes de tres individus femenins diferents”, va afirmar Carles Lalueza-Fox, del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) d’Espanya, que ha intervingut en la recerca. Les mostres es van complementar amb la seqüenciació parcial d’uns altres tres neandertals de Mezmaiskaya (Rússia), Feldhofer (Alemanya) i El Sidrón (Astúries).
Per a Lalueza-Fox, el “flux genètic suposa un canvi de paradigma, ja que no s’ajusta a cap dels dos models extrems tradicionalment plantejats: “Fora d’Àfrica” i “Hipòtesi multirregional”. El primer defensa la sortida de l’Homo sapiens de l’Àfrica sense encreuaments amb altres espècies humanes arcaiques, mentre que el segon model postula una evolució local a cada continent a partir d’una migració molt antiga, propera als dos milions d’anys. «Aquest és, sens dubte, un avenç científic de primer ordre, obre una nova línia de pensament i investigació», sosté el paleobiòleg Antonio Rosas, que també va participar en el treball i era fins fa poc un dels escèptics de la hipòtesi de la hibridació.