Amb gairebé setanta anys a les espatlles, a l’escultor tarragoní Bruno Gallart no li cauen els anells per agafar el tren un parell de cops a la setmana fins a Barcelona, on s’encarrega, des de fa 31 anys, de confeccionar algunes de les escultures de les façanes del temple religiós més conegut, fotografiat i visitat de Catalunya. Després de tres dècades treballant colze a colze amb l’escultor Josep Maria Subirats, Gallart no amaga la satisfacció per deixar la seva empremta en aquest monument que el Papa Benet XVI confirmarà oficialment el proper novembre. L’escultor ens acull al seu taller de Rodolat del Moro per parlar d’aquesta fita crucial i dels molts racons de la ciutat que apareixen guarnits amb les seves obres.

La primera pregunta és evident. Com se sent pel fet de ser tot un veterà que segueix a primera línia les obres del temple de la Sagrada Família?
Sento una gran satisfacció, perquè el fet de ser-hi tants anys fa que al final t’acabis estimant més l’obra.
No li fa por no veure mai el temple acabat?
Fa trenta anys mai m’hagués cregut que veuria l’obra tan enllestida com està ara. Aleshores sí que ens pensàvem que no veuríem mai la fi. Ara, afortunadament, les coses són diferents.
Com va començar a treballar amb l’artista Josep Maria Subirats?
Jo vaig començar treballant en unes altres peces del temple, però, després, quan en Subirats va assumir les escultures de la façana de la Passió vaig començar amb ell. I fins ara.
En què treballa ara?
Ara estem treballant en dues  de les set portes de la façana principal, que representa el Pare Nostre. Cada una de les portes representa una de les peticions de la pregària. Es fan els models en guix i després es recobreixen en bronze. Un dels recobriments de les portes ja està a la foneria de Valls, on es fondran les peces. 
Quan estarà enllestit aquest treball?
La intenció és que quan vingui el Sant Pare a confirmar el temple, el proper set de novembre, estigui ja acabat. Que es confirmi l’altar voldrà dir que, tot i que l’edifici no estarà acabat, l’altar major ja estarà lliure d’obres.
A Gaudí se l’admira més com més de prop i més de dins s’admira la seva obra?
Com més a prop s’està de la seva obra més s’admira la saviesa de Gaudí, tant la seva herència artística com el seu estil de treball. Tot el que nosaltres estem executant estava pensat i planificat per Gaudí.  
Com va començar a treballar en el temple?
Un mestre que vaig tenir a Barcelona, que ja treballava per a la Sagrada Família, em va demanar de treballar en un encàrrec d’uns pastors per a la façana del Naixement. Després d’aquesta feina ja em vaig quedar, tot i que durant aquest temps he fet molts encàrrecs també a Tarragona. 
Entre la seva obra destaca la reproducció de Santa Tecla. Va ser un encàrrec de l’hospital?
Sí, és l’única reproducció de cos sencer de la imatge de Santa Tecla, tret de la que hi ha a la Catedral. A banda, també he construït les reproduccions de Lluís Companys, la de la plaça dels Infants i algunes del Camp de Mart, entre moltes altres.
Què se sent quan una escultura que ha treballat amb les seves mans acaba sent patrimoni de la ciutat?
Quan treballes per encàrrec ja saps que tard o d’hora tota aquesta feina acabarà sent patrimoni de tots.
A banda del seu treball a la Sagrada Família té altres projectes pendents?
Ara anem de bòlit amb la visita del Papa i no hi ha temps per res! Però estic treballant en un Sant Fructuós i tinc en ment fer una escultura del cardenal Vidal i Barraquer.