El fotògraf Pep Escoda es mostra exultant per la seva participació en el llibre “Mercat Central de Tarragona. Un mercat de vida”, un recorregut sentimental per les instal·lacions del Mercat que compta amb els textos d’Anna I. Serra i que significa la seva consagració com a fotògraf en camp propi. Partint del seu passat com a pescador, Escoda desgrana algunes de les seves millors experiències caçant imatges i ens mostra la ciutat a través del seu objectiu. El seu objectiu? Enfocar sempre cap endavant.

Ha manifestat que treballar en les imatges del llibre “Mercat Central de Tarragona. Un mercat de vida” li fa especial il·lusió…

He estat molt content de que m’encarreguessin treballar en aquest llibre, ja que connecta molt amb la meva història personal. Però, a banda dels records d’infantesa, també hi ha altres motius que em fan sentir particularment orgullós d’haver participat en la producció d’aquest llibre…

Per què l’enorgulleix haver participat en aquest llibre?

Aquest és el primer llibre amb imatges de la ciutat de Tarragona, amb imatges meves i n’estic molt orgullós, després de més de vint anys de carrera. Durant aquest temps he signat al voltant de 160 llibres tant col·lectius com individuals, tant a la resta de Catalunya com a l’estranger, però cap mai a la ciutat de Tarragona.

Les xifres són força espectaculars. De quina d’aquestes publicacions se sent més orgullós?

Taschen ha editat tres llibres amb imatges meves, escrits per la mateixa Angelika Taschen, però, en general, estic satisfet de tota l’obra publicada.

S’ha sentit profeta en la pròpia terra?

Una mica sí. Aquest és un projecte que connecta amb la meva trajectòria personal i, per aquest motiu, em sento molt orgullós de participar-hi.

Quins són els records que l’uneixen amb el Mercat Central?

A casa érem pescadors, jo mateix vaig treballar a la mar dels 16 als 23 anys, i també teníem una parada al mercat. La meva besàvia Marieta va inaugurar l’edifici i hi va treballar tota la vida, fins que es va jubilar. Després la meva mare va encarregar-se de la parada i jo em vaig passar moltes hores de la meva infantesa recorrent els passadissos del Mercat.

Per què li sembla que han tardat tant a encarregar-li un projecte a la seva ciutat després de tant de temps?

No m’ho pregunto, crec que no val la pena. De fet, jo no vull ser mediàtic. Estic sempre disposat a treballar amb els mitjans de comunicació, crec que ho he fet sempre i penso continuar en aquesta línia, però penso que ser mediàtic porta enveges i admiracions, sentiments que un mateix no pot controlar i que es poden girar en contra. Prefereixo ser respectat abans que admirat.

Té por que l’ataquin?

Res de tot això. Simplement prefereixo respectar-me a mi mateix per poder respectar als altres. La meva fita és ser com qualsevol ésser humà que passeja pel carrer, això sí, amb unes inquietuds que aporten els matisos que fan falta per ser fotògraf. Per posar un exemple, imaginem el Mercat: el més important és la seva història, la seva vida i la gent que ha fet possible que avui dia el mercat estigui ple de vida. Amb el meu ofici el que he fet ha estat documentar el meu respecte, aquí els únics importants i mediàtics són la gent del mercat, si és que existeix una veritable cultura mediàtica.

Després de vint anys de fotografies, quin aspecte o racó de Tarragona li agradaria fotografiar?

M’agradaria poder captar com és realment aquesta ciutat, la seva gent i la seva vida. Molt sovint, els llibres de fotografia sobre Tarragona són massa patrimonials, estan massa centrats en els vestigis històrics, que són molt importants, però no l’únic que tenim. M’agradaria captar l’activitat de la ciutat, totes les persones que hi viuen. A Tarragona es viuen i es fan moltes coses, encara que sovint ens queixem que no hi ha activitat.

I a nivell arquitectònic?

M’agradaria treballar amb els edificis moderns de la ciutat, com el Govern Civil.

Durant la seva trajectòria professional deu haver fet retrats a moltes persones. Hi ha alguna persona reconeguda de Tarragona que no hagi retratat i li agradaria fer-ho?

M’agradaria retratar a l’escriptora Olga Xirinacs. És una persona que conec poc, però l’he llegida i crec que és una gran escriptora, a més a més de ser una persona amb experiència, que sempre fa que el retrat guanyi vida.

Quina ha estat la sessió fotogràfica que l’ha sorprès perquè ha obtingut millors resultats del que esperava?

Les millors fotos són les que menys es pensen. Fer fotografia no és res més que dibuixar la llum, i els resultats et poden sorprendre sempre, fins i tot en llocs que estan al costat de casa. Això mateix em va passar amb el Camp de Mart. Hi anava cada dia i, de cop i volta, em vaig trobar fotografiant aquest espai en diferents hores del dia, amb uns resultats molt bons que no m’esperava.

Aquest fenomen també li ha passat a l’hora de fer retrats de persones conegudes de Tarragona?

Sí, em va passar amb Francesc Ricomà, que aleshores era el responsable polític del Palau de Congressos. Vaig descobrir a un gentleman i això es va reflectir en el treball.