L’ofici de pescador ha de ser vocacional, ja que la duresa de la mar així ho exigeix. Però a aquesta dificultat natural que acompanya la professió de pescador s’hi han d’afegir altres elements més externs, com l’arribada massiva de peix de fora, que ha començat una autèntica guerra de preus i en la que el nostre peix no hi pot competir. El nostre és més car perquè els costos de producció l’encareixen, però la qualitat i els controls del peix de Tarragona no té res a veure amb el que arriba de fora. Al capdavant de la Confraria de Pescadors de Tarragona, es troba Esteve Ortiz, pescador des dels 15 anys, que ens explica amb la seva experiència el dia a dia dels pescadors de casa nostra i ens avança, preocupat, que el nou edifici de la Llotja ha quatriplicat les despeses i demana al Port una solució urgent per fer sostenible aquesta situació.

Hem de començar parlant d’un tema d’actualitat i realment preocupant per als pescadors de Tarragona: la veda. Enguany n’heu de fer dos mesos en comptes del mes a què ja estàveu acostumats.
Sí. Ens obliguen a fer l’aturada biològica durant dos mesos. El més lògic seria fer un mes, però des de la província de Tarragona s’està forçant que siguin dos.

Però aquesta aturada de dos mesos també es farà a les altres zones, com Girona o Barcelona…
No, en cap moment. Girona només en fa un mes, igual que Barcelona (i encara no l’ha fet).

Com afectarà això als pescadors?
Des de Tarragona volem seguir pescant. Durant el segon mes cobres el 50%, que no dóna per cobrir les necessitats. Però el més preocupant és el panorama amb què et trobes quan tornes de l’aturada. Durant aquest temps ha entrat peix de fora i els preus baixen escandalosament.

Vol dir que el consumidor ja no busca el peix de Tarragona?
La majoria de la gent que compra mira més el preu que la procedència, sobretot en temps de crisi. Però hem de pensar què comprem. Moltes vegades ens donen aigua. Arriba peix d’arreu del món (de l’Àfrica, del Canadà…) amb preus molt baixos però sense els grans controls que aquí passem.

I els restaurants de casa nostra, aposten pel peix de Tarragona?
Tenen una mica de tot. És cert que tenen peix de Tarragona, però també ofereixen peix de fora. El que sí que demanem és que el consumidor que va al restaurant tingui dret a saber quin peix s’està menjant.

Significa que el restaurant no té l’obligació d’indicar la procedència del peix?
No. No hi ha ningú que ho controli. Tu pots venir aquí al Serrallo i trobaràs restaurants que ofereixen peix d’aquí i alhora de fora, i no sabràs quin és quin. Això passa a tot arreu, i potser estàs pagant per un peix de fora el preu del de Tarragona.

El peix de Tarragona cap a on va?
El peix blanc es queda bàsicament a la província. En canvi, el peix blau se’n va cap a Madrid, Portugal, i altres indrets d’Europa.

Com està la flota de Tarragona, ha notat la crisi?
La principal crisi per al pescador és que hi hagi o no hi hagi peix. Després ve la qüestió de a quant es paga. Com deia anteriorment, ens fa molt de mal el peix que arriba de fora que es ven sobretot a molts supermercats i que arriba a uns preus tirats.

Hi ha gent jove que es dediqui a la mar?
Sí que n’hi ha, però sobretot són de fora, gent que arriba del Magreb, del Senegal. Per aprendre l’ofici de pescador, s’ha de començar de molt jove i és una feina molt dura. Per això molts joves d’aquí no volen dedicar-s’hi, fins i tot els que tenen tradició pesquera a la família no volen continuar. Potser els únics que ho fan són els fills dels armadors perquè tenen ja la barca i el seu negoci.

Però si la gent jove que s’incorpora a la pesca són de fora, el Serrallo està perdent el seu caliu?
No, en absolut. S’està mantenint. El Serrallo és un poble dins de Tarragona, amb el seu caràcter, la seva identitat, la seva forma de parlar… i tot això ho conserva la pesca.

Deies que la principal crisi que pot patir un pescador és que no hi hagi peix. Hi ha menys peix ara?
Crec que sí, crec que abans hi havia més volum de peix. En canvi, el preu del peix no ha pujat gaire, s’ha estancat.

Però es continua dient que el peix és car.
No ho és. Els costos d’explotació són molt alts. Depenem molt del preu del gasoil, una barca necessita al voltant de 400 euros de gasoil (i depèn de la mida), després el personal… No crec que sigui car, si fos car, hi hauria molts més pescadors.

Quina qualitat tenim?
Molt bona. Per posar un exemple parlaré de la gamba de Tarragona. És la millor. Molts restaurants de València vénen a buscar-la perquè surt amb més qualitat, més que la de Palamós.

Quin és el paper que juga la Confraria?
El dia a dia és molt dur. Has de conjugar la part econòmica amb la part social i la part política.
A més, ara tenim un gran problema amb el gran edifici de la Llotja del Serrallo en què estem. El Port ens va construir un gran edifici amb el qual no ens en sortim per les despeses que suposa. Tenim menys flota i conseqüentment menys ingressos, i amb aquest edifici s’han quadruplicat les despeses. Aquest mes tenim una reunió a quatre bandes entre la Direcció General de Pesca, l’Ajuntament de Tarragona, el Port de Tarragona i Confraria de Pescadors a veure si trobem una solució urgent.