Josep Maria Rovira, més conegut com a Pitu, és un autèntic llibreter tarragoní. L’entrevistem al seu establiment, La Capona, on, envoltat de llibres, ens fa cinc cèntims del seu ofici. ‘Per Sant Jordi tothom està content. Si és gràcies al llibre i la rosa, fantàstic’, assegura.

Molts són els que demanen que el dia de Sant Jordi sigui festiu. Què en pensa?
Que ja està be com està. Les coses que funcionen de vegades no cal canviar-les.

Què suposa en xifres un Sant Jordi?
Depèn de moltes coses. Primer, hem de definir llibreria: establiment que durant tot l’any ven llibres, el llibre és el seu producte. Ho distingeixo perquè per a una llibreria de les nostres dimensions (La Capona, l’Adserà, La Rambla…) un Sant Jordi representa la venda de 3-4 setmanes d’un mes dolent. Però després hi ha l’altre sector d’establiments, que ven llibres només el dia de Sant Jordi. Òbviament, per aquests negocis pot representar el 100% de la venda de l’any.

Però això no és intrusisme?
Aquesta tema no hi ha hagut manera de resoldre’l. La principal competència que tenim és el mateix proveïdor, que, enlloc de cuidar i protegir la llibreria, que distribueix el seu producte tot l’any, el ven també a aquests altres establiments. Des de fa anys, ho suportem i no podem fer-hi res. Un altre tema greu i que sí que és una autèntica irregularitat és que les mateixes administracions, els partits polítics, les associacions de tota mena… es posen a vendre llibres el dia de Sant Jordi. La justificació que tot fa festa, aquí no s’hi val. A més a més, quan vas a l’autoritat competent a queixar-te, et trobes amb un cop d’esquena. Això ens porta un cert neguit i una sensació d’impotència total.

Com es podria definir un llibreter?
Els llibreters, d’entrada, diem que som comerciants. Però dins del sector comercial és una rara avis. Som gairebé com un facultatiu. Ho podríem agermanar amb el farmacèutic o metge, que recomana al lector, sobretot al client habitual, ja que li coneixes la tendència.

Els llibres també els podem trobar a les grans superfícies, als supermercats… la llibreria tradicional té encara futur?
És l’esperança que tenim, però no sabem cap a on aniran les tendències de compra i més en aquest sector que és tan especial. A més, en aquest país no és un article de gran consum. Si les xifres de Catalunya o a l’estat espanyol fossin la meitat del consum que hi ha França i Alemanya, que són els dos països de referència en lectura a nivell europeu, ja estaríem contents.

Tan poc llegim?
Les xifres de lectura no són per tirar coets i la tendència és a l’estancament. La gran assignatura pendent d’aquest país és l’hàbit de lectura. Llegim dos llibres a l’any, que és molt poc perquè això vol dir que hi ha gent que no llegeix un llibre en la seva vida. Ara bé, després et trobes amb l’altre extrem, amb els devoradors de llibres. Fins i tot t’arribes a preguntar d’on treuen el temps per llegir tant, ja que et venen cada setmana i et compren deu llibres.

I el llibreter és també un devorador de llibres?
Malgrat la visió externa del llibreter sigui aquesta, no es així, perquè és impossible. A la llibreria ens arriben cada dia al voltant de 50 llibres nous.

Amb tanta producció, quina és la vida d’un llibre?
Cada vegada és més curta i s’acosta a la perillosa xifra dels dos mesos. En 3 anys un llibre pot estar descatalogat.

Cada cop es parla més del llibre electrònic.
És una aposta tecnològica de futur, però no sabrem quan serà. Aquest Nadal els mitjans parlaven de les grans vendes i descàrregues que hi hauria, però no ha estat així. Per què? Perquè una cosa és l’aparell i, l’altra, qui l’utilitza. Llegir és un esforç, ja sigui sobre paper o sobre pantalla. Per tant, el primer que s’ha de fer és aconseguir més lectors. Els grans editors, a més, no s’hi atreveixen del tot. Ho tenen preparat, però temen que els pirategin les novetats al cap d’un hora de llençar-les.

Per acabar, quin consell li dóna al lector per escollir un llibre?
Primer de tot, no preguntar. Cal triar i remenar. És bo llegir les contraportades, on trobes una bona informació. Després, si no te’n surts, preguntes.