Els usuaris de l’estació del Camp de Tarragona valoren positivament la modernitat de les instal·lacions i dels trens d’alta velocitat que hi circulen, però suspenen la seva ubicació i la seva accessibilitat. Així es desprèn d’una recent enquesta feta per la Cambra de Comerç de Tarragona, el Consell Comarcal del Tarragonès i la Universitat de Lleida (amb més de 10 anys d’experència en estudis sobre equipaments ferroviaris). Els resultats de l’informe confirmen les dificultats per accedir a l’estació amb transport públic i, per tant, posen en dubte la funcionalitat d’un equipament que viu d’esquena al territori.

Després de més de dos anys de la posada en marxa de la línia Madrid-Barcelona, ni les autoritats locals, ni l’autonòmica, ni el Ministeri de Foment ni ADIF han estat capaços de resoldre un problema conegut des del primer dia en què es va projectar l’estació a més de 10 quilòmetres del nucli urbà de la capital tarragonina.

Els usuaris de l’estació de l’AVE enquestats en l’estudi suspenen la manca d’un transport públic eficient que faciliti l’accés de la ciutadania a la línia d’alta velocitat. Els viatgers -preguntats durant la setmana del 8 al 15 de febrer de 2010- són especialment crítics amb el gairebé inexistent servei d’autobusos, fet que fa que l’única manera d’arribar a l’estació sigui o bé amb vehicle particular o a través del servei de taxi. L’accessibilitat amb transport públic és complicada des dels grans nuclis urbans (Tarragona, Reus, Valls), però pràcticament impossible des de les petites poblacions de l’entorn (El Morell, Vilallonga, Perafort…) que tenen l’estació a tocar. Un altre dels aspectes que no satisfà els usuaris de l’estació és l’aparcament de pagament del recinte. Els usuaris que van en cotxe ho consideren una qüestió conflictiva perquè al voltant del 40% no li resulta fàcil trobar plaça i acaba aparcant a les vies d’accés de manera irregular. Segons Carme Bellet, responsable de l’estudi de la Universitat de Lleida, els resultats encara són genèrics i s’ha d’acabar de segmentar el perfil, però les dades no sorprenen i confirmen les intuïcions que ja tenien. Les solucions que planteja Bellet al problema d’accessibilitat són, en primer lloc, la millora de les infraestructures viàries de l’entorn de l’estació i, en segon lloc, la possibilitat que el transport públic sigui protagonista del servei i pugui donar servei a un nombre de viatgers important, Atesa la dispersió existent dels nuclis habitats, “el servei hauria de ser plurimunicipal”.

El 80% dels viatgers es veuen obligats a traslladar-s’hi en taxi o transport privat

La manca d’un transport públic adient i els alts preus dels bitllets de l’alta velocitat fan que l’estació del Camp de Tarragona sigui principalment utilitzada per viatgers que es desplacen per motius laborals, professionals o per negocis. Pel que fa a les vies d’accés a l’estació, el 80% dels 1.117 enquestats durant la segona setmana de febrer van declarar que havien arribat a les instal·lacions amb transport privat. Pel que fa als enquestats que arribaven a les comarques tarragonines, el 60% es van desplaçar a la seva destinació final amb taxi o bé amb cotxe llogat.

El perfil d’usuari és el de persones de 25 a 60 anys d’edat (83% dels enquestats), amb estudis universitaris, que desenvolupen tasques de responsabilitat i viatgen per motius laborals i de negocis. Un 80% dels enquestats utilitza l’AVE i el 20% l’Avant. El volum de passatgers de cap de setmana representa el 20-25% dels setmanals, en el cas de l’AVE, i el 10-15%, en el cas de l’Avant. Les principals destinacions dels viatgers que pugen a l’estació de Perafort són Madrid, en un 51,6%, i Barcelona, un 23,6%. Cal destacar també que la freqüència de viatges és relativament baixa. Els més nombrosos són aquells passatgers que utilitzen els serveis diverses vegades al mes.

Una dada rellevant és el temps mitjà d’accés a l’estació, que és de 25 minuts. Això vol dir que la majoria de gent ve de ciutats allunyades com a mínim uns 10-15 quilòmetres de les instal·lacions ferroviàries. Pel que fa al temps mitjà de l’estació al destí, aquest és de 27 minuts.

A banda de la província de Tarragona, l’àrea d’on provenen la gran majoria dels viatgers també aplega poblacions del sud de l’àrea barcelonina (Vilafranca i Vilanova i la Geltrú) i de les Terres de l’Ebre i el nord de Castelló (Vinaròs).

Segons els impulsors d’aquest estudi, realitzat amb la col·laboració de Renfe i amb el suport tècnic de la Universitat de Lleida, l’objectiu és conèixer millor les característiques del viatger que utilitza l’estació del Camp de Tarragona, l’ús que es fa de l’estació i l’opinió que aquesta els mereix.

“L’alta velocitat ferroviària està suposant transformacions econòmiques i territorials, que encara no són suficientment conegudes per ser aprofitades pels agents locals. Així, doncs, el principal interès d’aquest informe és promoure la dinamització del territori a partir del coneixement de l’usuari real de l’alta velocitat”, asseguren.