És una de les cares més conegudes de Catalunya. Cada migdia, la tarragonina Núria Solé entra a les nostres cases i a les nostres oficines per apropar-nos a l’actualitat més destacada. El seus inicis a TV3 van ser com a presentadora de l’Info K, el primer informatiu infantil de l’Estat. Tot seguit va incorporar-se als informatius de la casa. Un gran repte que afronta amb la seva experiència però amb la mateixa il·lusió del primer dia.

Quins records guardes de les teves primeres passes professionals quan treballaves a la SER a Tarragona?
Va ser un privilegi treballar a SER Tarragona i Ràdio Reus. Em va permetre aprendre de grans professionals, com Quico Domènech, Montse Jaraba o Paco Fuentes. Hi dedicava moltes hores i de manera molt intensa, però vaig passar grans moments i notava cada dia com m’omplia de coses noves. Tothom hauria de passar per un mitjà de comunicació local. Et dóna una perspectiva i unes oportunitats que no tens en mitjans més grans. Ah, i no només aprenia dels companys de la ràdio. També de la resta de periodistes de la ciutat.

Com va ser la teva entrada a TV3 i com van ser els teus inicis?
El primer contacte va ser a través d’una beca universitària a TV3, a l’edició del matí amb Eduard Boet. Després vaig fer algunes petites substitucions durant els caps de setmana, que compatiblitzava amb la feina a la ràdio i les últimes assignatures de la carrera. Però la primera feina a la tele va ser a l’Info K, el primer informatiu infantil de l’Estat. Van fer un càsting, em van escollir i va ser un autèntic plaer poder construir el programa des de l’inici amb la resta de l’equip.

Explica’ns com va ser i què vas pensar quan et van proposar ser la presentadora del Telenotícies migdia.
M’ho va comunicar el director d’informatius d’aleshores, Jaume Masdeu. Em va cridar al despatx i em va dir que havien pensat que substituís Lidia Heredia (per una baixa per maternitat). Vaig sentir un gran vertigen i, francament, una mica de por. Però no negaré que em va fer molta il·lusió que confiessin en mi per assumir aquesta responsabilitat.

Com prepara la Núria Solé un informatiu? Suposo que darrere de les càmeres hi ha molta feina prèvia.
Sí, moltíssima. Molta gent no s’ho pensa, però l’equip del TN migdia comença a preparar l’informatiu a les vuit del matí. Els telenotícies són com un gran motor que no s’atura mai. La redacció d’informatius i les 300 persones que hi treballen estan 24 hores al dia actives, en cinc torns setmanals. Tots treballem per als tres canals: 3/24, TV3 i 33.

Com afecta la popularitat en la vida quotidiana? Pots anar tranquil·lament al supermercat?
En res, en absolut. Faig una vida totalment normal i quan s’acosta algú a dir alguna cosa és sempre amable i molt respectuosa.

A banda de periodista i presentadora, també ets senadora de la ciutat de Tarragona. El dia a dia et permet estar al corrent de l’actualitat tarragonina?
La veritat és que no tant com voldria. La feina al Telenotícies és molt absorbent. No he pogut assistir a moltes de les reunions del Senat justament per raons laborals. Ara bé, la intenció hi és. A més, segueixo l’actualitat a través de la delegació de TV3 a TGN, llegint premsa local quan baixo els caps de setmana i a través de la meva família. I també, és clar, dels debats interns del Senat.

Saps que a Tarragona s’està seguint amb molt d’interès el tema de la Llei de vegueries i es parla bastant de la pèrdua de la capitalitat de la ciutat. Com a tarragonina, creus que són bons, aquesta mena de debats?
Tots els debats són bons. Cal escoltar sempre amb respecte totes les opinions argumentades i és legítima la defensa que cada zona fa del seu territori. Ara bé, dit això, crec que s’ha de reconèixer la capitalitat que històricament ha tinguit Tarragona. Les nostres comarques ja han perdut prou coses per discussions estèrils.

Com creus que es veu Tarragona des de la capital catalana?
Des de la capital catalana tot es veu molt diferent perquè és un centre de poder i això t’aboca inevitablement al centralisme.

Estàs d’acord amb les veus que diuen que les comarques tarragonines són les grans discriminades de Catalunya?
Es difícil de contestar amb poques paraules perquè hauríem d’analitzar en quins aspectes estem per darrere de la resta de comarques catalanes. Però, efectivament, existeix aquest sentiment i l’entenc. La càrrega industrial que suportem és brutal i el ciutadà no sempre percep les compensacions que es puguin produir.

Explica’ns quins són els teus objectius professionals a mig termini.
El meu únic objectiu és immediat: fer demà un bon telenotícies.

T’agradaria fer de corresponsal a l’estranger?
Sí!!! Seria un somni, allà on sigui, però, sobretot, als EUA.

El periodista neix o es fa? Creus que encara és una professió vocacional?
En la meva opinió, és una mica de tot. En el periodisme –com en qualsevol altra feina–, si sents la vocació, millor, però si no treballes cada dia amb humilitat no avances.