Amb les noces de plata de vint-i-cinc anys d’experiència sota el braç, Els Pets tornen a la càrrega amb Fràgil, un nou disc que reflexiona sobre la delicadesa de la quotidianitat, de les coses petites que importen i que a vegades no es veuen. En aquesta ocasió, el grup ha optat per despullar les dotze cançons del treball de tot tipus d’artifics i duran aquest treball preciosista per tot Catalunya. Per més que passin els anys, la maquinària dels Pets no s’atura.

Fràgil és un treball que parla dels fils petits que suporten la quotidianitat. Hi ha moltes coses a punt de trencar-se?
A mida que passen els anys t’adones de la fragilitat de les coses. Quan ets jove sents que tot és sòlid i que durarà per sempre, i l’experiència et demostra que tot és més delicat del que pensem i que ha de ser així per poder apreciar les coses petites però importants del dia a dia.

Moltes de les lletres de Fràgil parlen de la convivència, del dia a dia, i recorren a objectes quotidians, com són els draps de cuina o les ulleres de sol. El vostre missatge ha crescut amb vosaltres?
Nosaltres som les nostres cançons i tot el que ens passa nodreix els nostres treballs. Tot i que sempre hi ha el punt just de fabulació, parlem del que passa al nostre voltant i els petits detalls són els que ens defineixen més bé perquè expliquen molt en molt poc.

Precisament aquesta economia del llenguatge sembla que és un dels trets que us defineixen. Les lletres són simples, contundents i molts dels vostres treballs es titulen amb una sola paraula…
Sí, podríem dir que és com una mena de marca de la casa. Els títols curts són fàcils de recordar i el repte és aconseguir transmetre un sentiment molt complex en tres minuts i poques línies.

El tema ‘El poble sota el barret de fum’ conté la vostra habitual quota de reivindicació social?
Aquest tema és d’en Joan (Joan Reig, bateria i veus) i parla de com, des de la perpectiva adulta, veus el poble que t’estimes i com canvia. Podriem dir que és com ‘Constantí molta merda i poc vi’, però versió 2.0.

Vau ser dels primers grups catalans a actuar en directe a Second Life. Les noves tecnologies han estat molt presents en el procés de maduració de Fràgil?
Hem intentat potenciar les xarxes socials a través d’instruments com el nostre perfil de Facebook, on hem penjat algunes de les cançons. La intenció és seguir potenciant aquesta eina de comunicació. A més, el disc ja s’ha cuinat a banda i banda de l’Atlàntic –entre Tarragona i l’estudi del productor Brad Jones, a Nashville– fet que no hagués estat possible sense Internet.

Musicalment, el treball sona molt directe i net. Fet pensant ja en el directe?
Teníem molt clar que no volíem presentar un disc sobreproduït i que calia deixar a la vista el treball de la banda. No hem fet canvis posterior a l’estudi i l’efecte es nota. Crec que resulta un treball molt fresc i directe, que es notarà en els concerts. De fet, ja tenim ganes de tornar als escenaris, perquè una gira amb noves cançons és molt agraïda.

Estareu tot l’estiu de gira?
En principi fins a la tardor i també ens estem plantejant una nova tanda de concerts en teatres, ja que l’experiència anterior va ser molt positiva.

Us sentiu orgullosos quan veieu que grups de nova fornada com els Manel o Pastora us versionen o fan referència als vostres temes?
És que Dolo Bertran (cantant de Pastora) va fer de llufa durant tres mesos! (riures). És tot un orgull ser referència de grups que estan sorgint, que tenen una qualitat boníssima i amb qui compartim molts referents musicals a nivell de discurs. Els Manel han fet una versió de ‘Ja no t’enyoro’ que ens agrada molt i que actualitza el tema original!