Les dades objectives, que confirmen Tarragona com a cor econòmic i social de les nostres comarques, no entenen de rivalitats històriques ni d’estratègies polítiques.
Tarragona no imposa la capitalitat al territori, sinó que l’exerceix. Així es desprèn dels darrers estudis socieconòmics fets al territori que integrarà la futura vegueria de les nostres comarques (Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Tarragonès, Conca de Barberà i Priorat). Les dades situen la ciutat tarragonina com a veritable motor econòmic i social de les nostres comarques i desmitifiquen les teories que parlen d’una pèrdua de pes de la capital en favor d’altres poblacions que emergeixen, en bona mesura, gràcies al lideratge solidari que sempre ha exercit Tarragona.
En ple debat parlamentari sobre la Llei de vegueries impulsada pel govern tripartit de la Generalitat, a notíciestgn oferim un seguit de dades que poden ajudar els diferents grups polítics a aplicar criteris objectius en el moment de definir el text definitiu de la polèmica divisió territorial. El projecte de llei plantejat pel Govern de la Generalitat ha obert el debat sobre la capitalitat i el nom de la futura vegueria a casa nostra. Mentre uns parlen “d’impulsar conjuntament el territori i de no posar una ciutat per sobre d’una altra”, el cert és que les dades d’activitat socieconòmica i els criteris allunyats de les estratègies polítiques situen inequívocament la ciutat de Tarragona com a veritable epicentre del desenvolupament del territori. El primer indicador d’aquest lideratge de la capital tarragonina és la inversió privada, ja que més del 60% de les grans empreses que operen a les sis comarques de la futura vegueria estan instal·lades al terme municipal de Tarragona. Aquestes empreses, moltes ubicades als polígons petroquímics de la ciutat, donen feina a treballadores i treballadores del tot el territori, i generen riquesa per al conjunt de la població. Tarragona i el seu veïnatge, com a capital solidària, ha assumit els riscos industrials i el condicionant que ha suposat per al seu desenvolupament urbanístic i social durant més de 4 dècades. Aquesta important presència empresarial fa que al voltant del 35% del total de l’ocupació laboral que genera la futura vegueria (incloent treballadors assalariats i autònoms) s’aplegui a la ciutat tarragonina. En el camp de l’ocupació, a més, destaca el fet que al voltant del 40% dels llocs de treball que genera el sector serveis tenen lloc a la capital. A tall d’exemple, Tarragona dóna feina al doble de persones que Reus, segona ciutat més poblada del territori .

Un altre aspecte que confirma la capitalitat de Tarragona és la presència d’espais comercials. Amb l’obertura d’El Corte Inglés, la ciutat arribarà als 492.000 metres quadrats de superfície comercial, i supera en més de 67.000 metres quadrats l’oferta de Reus, una ciutat que històricament ha destacat per la seva aposta pel comerç. La ciutat tarragonina també exerceix de capital del comerç al detall amb 4.153 llicències (19% del total), i 1.250 llicències de restauració (20,4%).
La confirmació de Tarragona com a motor econòmic de les nostres comarques la trobem en les dades del producte interior brut (PIB). El municipi, amb un PIB anual del 5.048 milions d’euros, duplica el PIB de la capital del Baix Camp (2.405 milions d’euros).

Demografia i mobilitat
El municipi de Tarragona transfereix renda a la resta de municipis. La dada d’índex d’ocupació i la de mobilitat demostren que hi ha nombroses persones que venen a treballar-hi des de fora. Per tant, l’activitat de Tarragona aporta riquesa al territori. Actualment la capital tarragonina compta amb 92.878 vehicles, és a dir, el 16% del total de vehicles de la vegueria, i 19.456 vehicles més que el segon municipi. Pel que fa a dades demogràfiques, la ciutat ha superat la barrera dels 140.000 habitants, 33.000 habitants més que la ciutat de Reus, i  aplega el  22,9% de la població total resident a la futura vegueria. Quant a la mobilitat produïda per la ciutat, surten diàriament de Tarragona cap a altres punts del territori 12.824 treballadors i treballadores, incloent-hi el polígon petroquímic, mentre que n’arriben 16.183. És a dir, Tarragona rep diàriament 3.359 treballadors. El lideratge de Tarragona en l’oferta educativa també és una realitat. Cada dia en surten 1.654 estudiants, i n’arriben 7.017. La ciutat presenta, doncs, un balanç positiu de 5.363 estudiants diaris.

Notorietat
Per últim, cal destacar el grau de coneixement internacional de la marca Tarragona i, per tant, la notorietat que la ciutat dóna al conjunt de les comarques tarragonines. El buscador Google és un element necessari avui en dia per valorar el nivell de coneixement d’una marca. La marca Tarragona està en un nivell de 25,5 milions, només 8 milions menys que la marca Catalunya, 19 milions més que la marca Reus i 23 milions més que la marca Camp de Tarragona. Una bona marca com Costa Daurada té 2,5 milions, és a dir, 23 milions o 10 vegades menys que Tarragona; el Camp de Tarragona, 2,24 milions. Denominar a la vegueria Camp de Tarragona significaria dilapidar una marca 10 vegades més coneguda mundialment.
Amb aquestes dades a la mà, extretes del dossier econòmic que l’Ajuntament de Tarragona ha facilitat al Parlament de Catalunya per defensar la capitalitat de la ciutat de Tarragona i al qual notíciestgn ha tingut accés, es fa difícil d’entendre els motius que han portat el govern tripartit a aprovar una llei que retira la condició de capital a Tarragona (que passaria a ser seu institucional) i, a més, treu la representativitat que el nom de la ciutat dóna al conjunt del territori (vegueria del Camp de Tarragona).
Tarragona exerceix lideratge al conjunt de les comarques de manera de manera natural, gràcies al seu posicionament geogràfic estratègic i al treball conjunt del territori per gaudir d’una capital important i influent en el conjunt de Catalunya i del Mediterrani. Només la Llei de vegueries i l’endarreriment en l’aprovació del pla urbanístic de la ciutat (POUM), document que ha de marcar el creixement de futur de la capital per als pròxims 20 anys i l’aprovació del qual també depèn de la Generalitat de Catalunya, poden posar el perill aquest lideratge que la ciutat s’ha guanyar durant més de 2.000 anys. Si això succeeix, hi perdran Tarragona i el conjunt de les nostres comarques.

Les grans xifres del lideratge de Tarragona
Dades del dossier socioeconòmic lliurat per l’Ajuntament de Tarragona al Parlament de Catalunya

Compareixences en plena Setmana Santa
En menys d’un trimestre, el govern de la Generalitat de Catalunya ha estat capaç de portar la Llei de vegueries al terreny de joc que volia: el Parlament de Catalunya. Ho ha fet sense escoltar les veus discrepants del territori català i, pel que fa a les nostres comarques, sense haver incorporat al document cap de les peticions que des de la lògica havia apuntat la societat civil tarragonina. El govern de la Generalitat, encapçalat per José Montilla, tampoc no ha escoltat el missatge de l’alcalde de Tarragona, el seu company de partit Josep Fèlix Ballesteros. L’alcalde, després de recollir el testimoni dels ciutadans, d’assegurar que defensaria la capitalitat i el nom de Tarragona “fins a les últimes conseqüències” i d’instar la població a firmar més de 5.000 al·legacions que han estat inútils, ha optat finalment per defensar els interessos de la ciutadania tarragonina durant el debat parlamentari de la llei. Tenia altres opcions, com la d’alçar la veu i criticar obertament la divisió imposada o, com ha fet recentment la Diputació de Tarragona, reclamar la retirada de la llei per manca de consens o, fins i tot, per atac frontal a la població que ell representa. Ballesteros, però, ha estat del parer que Tarragona encara és a temps de sortir enfortida d’aquest polèmic procés.
Però la celeritat amb la qual el govern tripartit vol tirar endavant les vegueries li ho posa difícil. Aquesta celeritat ha portat a negar fins i tot el debat al voltant de les esmenes presentades pels diferents grups parlamentaris durant la primera sessió parlamentària de la llei. El més preocupant, però, és que aquesta celeritat s’ha aplicat de la mateixa manera en el moment d’atendre i escoltar les compareixences dels representants polítics dels territoris catalans més afectats pel projecte de llei. Van ser 16 compareixences de 10 minuts cadascuna, entre les quals les dels alcaldes de Tarragona i de Reus. Totes en un únic dia i tot just abans de l’inici de les vacances de Setmana Santa, són considerades suficients per un Parlament que sembla no adonar-se de la incidència que aquesta llei de divisió territorial pot tenir el futur desenvolupament econòmic i social de Catalunya. Els partits encara estan a temps de reflexionar i fer un últim intent de posar seny.