Maria Victòria Forns és treballadora social i l’actual responsable dels ensenyaments d’aquesta especialitat a la Universitat Rovira i Virgili (URV). Després de molts anys, aquest col·lectiu professional, essencial en l’aplicació de les polítiques socials impulsades per les administracions, comença a gaudir del reconeixement que es mereix. En parlem en aquesta entrevista.

Quina és la funció del treballador social?
El treballador social és aquell professional que media o acompanya una persona perquè afronti un procés de canvi i pugui sortir d’una situació de necessitat o de dependència.  S’ha d’acompanyar fins a la resolució de la situació. I això vol dir que s’ha d’estar al costat de l’usuari en situacions doloroses i de patiment. El treballador social té una sèrie de coneixements i models d’intervenció que li permeten identificar les situacions i establir una relació d’ajuda a l’usuari o usuaris amb els qual ha de treballar per identificar conjuntament les prioritats i per activar tots aquells mecanismes que solucionaran el problema. El que volem és que la persona sigui autònoma. Si volem arribar a l’autodeterminació del subjecte, no podem crear situacions de dependència envers les estructures de serveis socials amb què treballem.

El treballador social ha de tenir coneixements molts diversos?
És una carrera molt eclèctica i necessitem conèixer moltes altres disciplines com ara dret, psicologia, sociologia, antropologia… ens nodrim de tots aquests coneixements que permeten sortir als nostres estudiants de la facultat com a bons coneixedors globals de la societat. Un cop incorporats en el mercat laboral, treballem conjuntament amb altres  professionals d’àrees socials com psicòlegs, educadors, mestres. Nosaltres som uns professionals que hem de tenir una visió molt global de tot el que succeïx a la societat, ja que el tipus de necessitats en què nosaltres intervenim són d’índole molt diversa. Podem treballar amb persones que tenen algun familiar amb dependència, però també podem treballar amb persones discapacitades, en mediació familiar,… fins i tot en l’àmbit de l’empresa, de la violència de gènere o en situacions de drogodependència.

En la societat actual, el treballador social va adquirint rellevància?
Sí  perquè han anat sortint noves pobreses i  noves situacions de necessitat: immigració, mediació comunitària, violència de gènere… A més, les  polítiques socials dels països han anat madurant i incorporant moltes altres mesures de protecció social. Les lleis que actualment regulen els serveis socials han ampliat les funcions del professional i la cartera de serveis. Per tant, la presència del treballador social és cada cop més important al nostre model.

Hi ha dèficit de professionals?
En principi sí, perquè tant la Llei de serveis socials, amb l’ampliació de la cartera de serveis, com la Llei de promoció d’autonomia, amb persones de dependència, requereixen la incorporació de més professionals de treball social i alhora altres professionals de l’escena social.

Quines sortides laborals té un treballador social?
L’Administració és el gran ocupador del treballador social, però no l’únic. També treballa en altres entitats. Per exemple, en moltes xarxes de l’àmbit sociosanitari que es gestionen des de la iniciativa privada: residències d’avis, centres sociosanitaris, centres de dia… També en organitzacions no governamentals  (ONG)) que donen servei a cases d’acollida per a persones malaltes de SIDA, dones maltractades o persones sense sostre.

Es diu que la Llei de dependència s’ha aplicat massa aviat…
Tenir una persona amb dependència a casa pot crear una certa desesperació. Requereix molta atenció i és cert que ens hem llençat a aplicar una llei sense tenir una cartera de serveis prou definida, i aquesta és una crítica constant, tant dels professionals en exercici, com dels que ens dediquem a la universitat, així com dels mateixos usuaris. Les resolucions i els estudis són molt lents, l’administració no és operativa i no és prou àgil. El nostre Síndic de Greuges ho va denunciar l’any passat dient que havien rebut moltíssimes queixes i que hi havia un dilatació en els terminis alhora de fer les valoracions, i això no deixa de ser un maltractament al ciutadà. A més, molta gent es pensava que la llei s’aplicaria per a tots els graus i això no és així, s’aplica gradualment. Imagina’t que et diuen que tornis d’aquí dos anys, que llavors ja podràs rebre ajuda…
S’han creat expectatives que després no s’han complert. La mateixa ministra ha hagut de demanar disculpes públicament i establir terminis perquè també han rebut moltíssimes queixes a nivell de tot l’Estat. S’hauria d’haver implementat d’una altra manera. No es pot jugar amb la sensibilitat de les famílies que afronten situacions realment desesperants i que havien dipositat en aquesta llei moltes esperances. A banda, crec que s’ha enfocat malament, ja que la majoria del servei que s’ha assignat és per al cuidador no professional, que és el familiar, i això és una política gairebé de xec.

Creu que la figura del treballador social és prou reconeguda?
És més coneguda que no pas reconeguda. És veritat que ara en parla més gent i existeix un major coneixement de la nostra funció social. Però hauria de ser més reconeguda. Suposo que el tema de grau ens igualarà, però vull ser prudent i comprovar amb el temps fins a quin punt ens igualarà. La funció social és tant o més important que la funció d’altres carreres ‘clàssiques’ que sí que tenen prou reconeixement. Penseu que el treballador aplica polítiques socials, moltes de protecció i que garanteixen la pau social.

Què ha suposat per als estudis de Treball Social convertir-se en Grau?
És un repte però alhora una oportunitat. En el cas de treball social ja feia molts anys que pensàvem que la formació del treballador social s’havia d’ampliar. Vam fer diverses actuacions per convertir-nos en llicenciatura, però ens ho van denegar. Necessitem més preparació i podem accedir a càrrecs de major responsabilitat. Ara, en ser estudi de grau i ampliar els estudis un any més, podem créixer i milllorar la qualitat de la preparació del treballador social. D’entrada, ja ha suposat un increment de l’estructura pràctica dels estudis.  

Ja sé que estic parlant amb la responsable de treball Social de la URV, però tinc l’obligació de preguntar-li si creu que hi ha un bon nivell en aquesta facultat.
Sí, completament. No tenim res a envejar a cap altra universitat ni de Catalunya ni de l’Estat espanyol. És cert que la qualitat és un repte constant, però estem compromesos i la mateixa política de la facultat tarragonina està molt implicada en aquesta línia docent.