Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant
Els carrers de Tarragona s’omplen de devoció, fe i silenci per rebre la Processó del Sant Enterrament, el Divendres Sant. A la plaça del Rei, s’apleguen tots els passos i congregants per donar inici a una de les mostres més fervents de fe de la ciutat. No en va, la processó tarragonina ha estat declarada, l’any 1999, Festa Tradicional d’Interès Nacional per la Generalitat i no té res a envejar a les processons celebrades a la resta d’Espanya. La Processó començarà a les 20 hores des de l’Església de Natzaret amb la cohort romana. Uns 10.000 congregants fan possible aquest esdeveniment religiós i cultural. Però durant la Setmana Santa es viuen altres moments de devoció. La recollida de passos o la processó de la Soledat, el Dissabte Sant, són algunes de les mostres més destacades que mereixen ser conegudes per tots els fidels.

El Sant Sopar
Gremi dels Marejants
Representa l’últim sopar de Crist amb els seus deixebles en el moment de la benedicció del pa i el vi, instaurant l’Eucaristia. El pas és portat en sopols i a l’espatlla per 26 portants i l’acompanya la banda de timbalers més jove del Gremi. És obra d’Emili Solé i Carcolé i data de 1995. Totes les figures, menys Jesús i Sant Jaume, estan inspirades en personatges serrallencs vinculats al Gremi. El pas es va muntar sobre una peanya rèplica de la del Sant Enterrament que fou cremada durant la Guerra Civil. Els vestits i les faldilles del pas van ser confeccionats per un grup de cosidores del Serrallo. La vesta dels agremiats és negra amb escapulari triangular blau marí, gorguera i medalla.

L’Oració a l’Hort
Associació La Salle
Escena que representa l’oració de Jesús a l’hort de les Oliveres. Data de 1942 i és obra del taller barceloní Messeguer-Rius. Aquest pas substitueix l’antic dels germans de la Salle de 1911, obra de l’artista Agulló, que va ser cremat durant la Guerra Civil al pati del col·legi. L’olivera es renova cada any. Des de 1994, és portat a coll per dotze portants interiors i vuit d’exteriors. L’acompanya una banda de timbalers de l’Associació.
La vesta dels confrares és de color morat amb estola, punys i cingle granats i gorguera blanca amb cinta granada. Els antics alumnes de La Salle porten capirotes morades.

Vetlleu i Pregueu
Associació La Salle
Jesús es dirigeix als seus deixebles predilectes, Pere, Joan i Jaume i els convida a pregar amb ell a l’hort de Getsemaní. El pas, obra de l’artista Claudi Rius va sortir en processó per primer cop l’any 1943 i és conduït per vuit antics alumnes de La Salle.
Els antics alumnes porten vesta morada amb estola, punys i cingle granats i gorguera blanca amb cinta granada.

La Presa de Jesús
Associació del Pas de la Presa de Jesús Confraria de Pescadors
Judes Iscariot traeix Jesús i és detingut a l’hort de Getsemaní. A l’escena també hi apareix la figura de Sant Pere, que amb l’espasa desembeinada ataca Malcus. Els pescadors quan es van constituir com a Associació de Setmana Santa van voler tenir un pas amb la representació de Sant Pere, pescador com ells i alhora patró de tots els pescadors. El pas, obra de Jaume Satorras i Capell, data de 1956 i és portat a espatlles per 23 confrares (8 portants exteriors i 15 interiors). La Presa de Jesús va acompanyada d’una banda de timbalers pròpia de la Confraria. La vesta, cua penitencial i cucurulla són de color blau grisós i l’escapulari i faixa, blau marí.

La Flagel·lació
Secció d’Aspirants de la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang
Aquest pas és obra de l’escultor ampostí Innocenci Soriano Montagut de 1948 i representa l’escena en què Jesús, lligat a una columna, és fuetejat amb tres saions sota la presència d’un centurió. Substitueix l’antic de 1914 de l’artista de Barcelona Josep Campany.
La Sang és la Congregació més antiga de la ciutat i ostenta el títol de Reial per concessió d’Alfons XIII. El Príncep Felip és congregant predilecte d’Honor. La flagel·lació va acompanyada per la secció d’aspirants de la congregació que duen vesta i cua blanca i estola vermella.

El Cristo del Buen Amor
Cofradía del Cristo del Buen Amor y Ntra.Señora de la Amargura con San Juan Evangelista
La imatge del Cristo del Buen Amor representa Crist coronat d’espines i flagel·lat, assegut amb posat reflexiu. És obra de l’escultora M. Mercè Bessó Carreras. Surt per primera vegada a la Processó del Sant Enterrament al 1996. La Confraria es va fundar el 13 de maig de 1993 per un grup d’andalusos que volien participar amb entitat pròpia a la Setmana Santa tarragonina. El febrer de 1995 la Confraria és admesa a l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa. El pas és dut a coll per 15 portants interiors. Els confrares porten vesta blanca amb faixí, capa i cucurulla lila.

Ntra. Sra. de la Amargura con San Juan
Cofradía del Cristo del Buen Amor
Les imatges de Ntra. Sra. de la Amargura amb San Juan Evangelista són unes talles de grandària natural realitzades en fusta de cedre policromada per l’escultor-imaginer sevillà J. Méndez Lastrucci. Surten per primera vegada a la Processó del Sant Enterrament el Divendres Sant de 2006. La corona de la Mare de Déu, l’orla de San Juan, els gerros i els canelobres de cua han estat tallats a l’Orfebreria Andalusa de Sevilla. El pas és dut a coll per 21 portants interiors. Els confrares porten vesta blanca amb faixí, capa i cucurulla lila.

Ecce Homo
Germandat del Sant Ecce Homo
Escena de Jesús després de ser flagel·lat i presentat al poble per Pilat. L’actual misteri és obra de l’artista andorrà Emili Solé i Carcolé, que es va confeccionar coincidint amb el 125è aniversari. La germandat està estretament lligada al Cós del bou.
L’any 1804, l’artista barcelonès Gurri va fer la imatge de l’Ecce-Homo, que va quedar totalment malmesa en l’assalt de la guerra del Francès (1811). L’any 1918 s’inicia la construcció d’un nou pas de l’escultor Josep Rius al qual seguiran dos misteris més fins arribar a l’actual.
La germandat va participar per primer cop a la processó com a “Hermandad del Santo Ecce-Homo”,  l’any 1870.
La vesta és negra amb estola blanca. La capa i la cucurulla són granades.

Jesús de la Passió
Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió
Jesús va camí del calvari portant la creu a coll. El misteri destaca per la serenitat que transmet, amb un Jesús que amb resignació i dolor afronta els seus darrers moments. Aquest dolor queda clarament reflectit en la seva mà dreta, característica a Tarragona. És obra de Jordi Amenós, i es va estrenar el 2008. La primera imatge del Jesús de la Passió fou confeccionada a Barcelona per l’escultor aragonès Felipe Coscolla l’any 1940. Esdevingué una de les més estimades pels tarragonins abans que el 28 d’agost del 1973 resultés cremada en un incendi al magatzem on es guardava. La germandat va sortir 9 anys sense pas.

El Cirineu
Reial Germandat de Jesús Natzarè
Simó de Cireneu. El Cirineu ajuda Jesús a portar la creu, en la seva caiguda a la via Dolorosa, mentre un esclau l’assota davant la presència d’un soldat imperial. El pas és obra d’Antoni Parera Saurina i data de 1930. Va ser dels pocs que es va salvar de la crema durant la Guerra Civil. La reial germandat va ser fundada l’any 1903 per l’arquitecte Ramon Salas i Ricomá. Disposa de tres passos. Els aspirants de la Reial Germandat són els encarregats d’acompanyar el Cirineu. Porten vesta, pitet i cua penitencial de color negre. La música va a carreg del Cor infantil, que vesteixen amb vesta negra sense cua i amb pitet blanc.

Jesús Natzarè
Reial Germandat de Jesús Natzarè
Jesús amb la Creu a les espatlles camí del calvari, es troba amb les tres Maries. També anomenat “La Verònica”. Durant la Guerra Civil es va cremar el pas però es van poder salvar les imatges femenines per aquest motiu. El Senyor és obra de Salvador Martorell i data del 1940, i les tres Verges de Josep Rius, de 1907.  Les Verges es van poder escapar de la crema perquè estaven guardades al local social, i juntament amb el Cirineu van ser tapiades a uns baixos del carrer Escrivanies Velles. El pas és portat per 17 portants: 12 interiors i 4 exteriors. És l’únic pas que sempre ha sortit portat a les espatlles. Va acompanyat per la secció de Maries del Calvari amb vesta i cua penitencial negres amb pitet i cucurulla.

Jesús és despullat de les seves vestidures
Reial Germandat de Jesús Natzarè
Jesús abans de ser crucificat és despullat de les seves vestidures per un botxí mentre un altre subjecta la creu sota l’atenta mirada d’un soldat romà. Una dona i una nena són espectadores de l’escena. L’autor del pas, del 1961, és l’artista Agustí Ballester Besalduch. La vesta, el pitet, la cua penitencial i la cucurulla són de color negre.

Crist dels Penitents i el Sant Crist de la Sang
R. i V. Congregació de la Puríssima Sang
Crist del Penitents. Jesús per segon cop amb la Creu. El pas, de 1961, és obra de Innocenci Soriano. Al Crist l’acompanyen els penitents amb els improperis. A la professó acudeixen mols penitents per complir alguna promesa. Tant els congregants com els penitents porten vesta, cua penitencial, cucurulla i cinturó de cuir negres. La Creu de Passió, coneguda com la Creu dels Penitents, és l’encarregada de presidir aquest pas. La música desapareix, i els carrers queden envaïts per un absolut silenci al pas dels penitents.

Sant Crist de la Sang. Crist ha mort crucificat. És el pas fundacional de la R.V. Congregació. Ja es té constància del Sant crist l’any 1617, obra de l’escultor Benet Baró. Una imatge que destacava pel cabell llarg i natural. L’any 1936 va ser cremada. L’actual Sant Crist data de 1940 amb la signatura de l’artista Salvador Martorell. Els congregants porten vesta, cua penitencial, cucurulla i cinturó de cuir negres.

El Descendiment
Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu
Jesús és baixat de la Creu. L’any 1949 es va encarregar el projecte d’aquest pas a Robert Bohigas. Però el gran cost que suposava la construcció del pas complet va fer que fins aquest any 2010 no s’acabés de completar. L’any 1953, l’escultor tarragoní Lluís M. Saumells va crear les imatges de Jesús mort als braços de la seva Mare, Maria: Maria Magadalena als peus del Crist mort i Nicodem. Ara per fi el pas ja té totes les seves figures: s’han incorporat Josep d’Arimatea dalt de l’escala, Sant Joan al costat de la Verge Maria i al costat oposat, Maria Salomé. Aquestes figures són obra de Melchor Gutiérrez San Martín. Els congregants porten vesta, cua penitencial i cucurulla negres, amb faixa, botons i guants morats.

La Pietat
Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre
La Verge plora amb el seu fill mort als braços. La Banda de Tambors acompanya una mare abatuda que abraça per última vegada el fill de Déu, el seu fill. El nou pas de La Pietat és obra de Martisella i data del 1944. L’artista va seguir un disseny de Jujol. El rostre de la imatge és el de l’esposa de l’arquitecte. Els pagesos porten vesta negra i estola blanca, sense cucurulla.

Retorn del Calvari
Il·lustre Confraria de Sant Magí Màrtir de Barcelona
El dolor acompanya la Verge Maria, Sant Joan, Maria de Magdalena i Maria de Cleofàs, que retornen del Calvari. L’autor del pas és Joan Salvador Voltas. L’any 1941 sortia a la processó amb dos de les quatre figures previstes. El 1944 ja s’hauria completat el misteri. L’acompanyen la Banda de cornetes i tambors Misericòrdia. Els confrares porten vesta i cua penitencial negres i faixí, cucurulla i estola de color gris.

Sant Enterrament
Gremi de Marejants
Representa l’escena de l’enterrament de Jesús. L’actual pas és obra de l’escultor canongí Salvador Martorell i data de l’any 1940. L’any 1942 és el primer cop que participa aquesta pas a la processó. El composen les imatges del cos de Crist mort, de la Verge Maria, Maria Magdalena, Maria Salomé, Nicodem, Josep d’Arimatea i Joan. Està portat en sopols i a l’espatlla per 21 portants i l’acompanya el Grup de timbalers del Gremi. Els agremiats porten vesta i cua penitencial negres amb escapulari triangular blau marí, gorguera i medalla.

Sant Sepulcre
Gremi de Pagesos
La imatge del Sant Sepulcre és una talla del segle XVII d’autor anònim. Els pagesos la van adquirir als notaris de Barcelona al segle XVIII. Des d’aquell moment, acompanyaven el Sepulcre, el conegut com a Consell dels Trenta, que estava integrat pels pagesos de més edat, persones en estat fadrí de més de 30 anys o casats. Actualment acompanyen la tomba del Crist persones de tota edat. A principis del segle XX el Sant Sepulcre era una urna de disseny simple que va ser substituïda, l’any 1931, per l’obra de l’arquitecte i col·laborador de Gaudí Josep Maria Jujol Gibert. El misteri del Sant Sepulcre també va patir les conseqüències de la crema de passos de l’any 1936, però l’actuació de Ramon Gibert Mosella, president aleshores del Gremi de Pagesos va permetre salvar el Crist jacent.  Va amagar la imatge lapidant-la entre les parets de la casa de número 11 del Compte.
L’any 1942 Jujol va tornar a dissenyar una nova urna daurada en or fi que ha substituït fins a l’actualitat la desapareguda el 1936. Els agremiats porten vesta i cua penitencial negres amb escapulari triangular blau marí, gorguera i medalla.

La Soledat
Congregació de Senyores sota la Invocació de la Puríssima Sang de N.S. Jesucrist i de la Mare de Déu de la Soledat
L’escena representa l’esfereïdora soledat de la Verge Maria després d’haver enterrat el seu fill, el seu Déu. La imatge és obra de Josep Viladomat i Massanas i data de 1963. Des del 1991 el pas és portat a espatlles i disposa de banda de tambors. Les senyores des del 1979 i 1980 poden anar a la processó del Divendres Sant, acompanyant la Mare de Déu i no solament com a penitents, i l’any 2007 s’han complert 50 anys que va sortir per primera vegada la processó de senyores de la Soledat, el Dissabte Sant. El 1979 s’obté permís perquè les dones pugin anar a la processó, aquell any ho van fer 10 senyores de la Soledat. El 1980 s’autoritza, per fi, les dones a assistir a la processó com a congregants. Ho comencen a fer amb vesta i golilla. La Congregació està composta només per senyores: àvies, mares, filles i nétes, tres o quatre generacions fidels i compromeses en la fe i la devoció a la Mare de Déu de la Soledat. Les congregants porten vesta, cua penitencial, cucurulla i cinturó negres amb medalla pròpia, i les aspirants, vesta blanca amb cua penitencial, escapulari i faixí blaus.