Carlos Segarra és gerent i soci de l’emblemàtic Hotel Urbis de la capital tarragonina. També és el president de l’Associació d’Hotelers de Tarragona, ens que defensa els interessos de la quinzena d’establiments hotelers que hi ha a la ciutat. Assegura que Tarragona no ha apostat històricament pel turisme i que, fins ara, “s’ha limitat a complir l’expedient”.  

-Des de l’Ajuntament s’està treballant en la conversió del Patronat Municipal de Turisme en una empresa pública amb participació del sector privat.
-Aquest canvi és molt necessari. Ara fa deu anys que la Unesco ens va declarar Ciutat Patrimoni de la Humanitat, però amb això només no n’hi ha prou. La creació d’una empresa on el sector privat (hotelers, càmpings, comerç, restauradors,…) hi tingui veu i vot ha de servir per marcar les línies d’actuació que més interessen als agents del sector turístic. Ja fa mesos que està tot fet, però tinc la sospita que la creació de la nova empresa s’està retardant per fer-la coincidir amb dates més pròximes a les eleccions municipals de l’any vinent.

-Tan poc ha evolucionat el sector turístic tarragoní en els últims anys?
-Miri, actualment hi ha una quinzena d’hotels a la ciutat. De fet, tenim la mateixa oferta de places hoteleres que als anys 60. Llavors Tarragona era una destinació turística de primer ordre a Catalunya. Ens hem adormit i altres poblacions de l’entorn, com Salou o Vila-seca, han desenvolupat una de les ofertes hoteleres més importants del Mediterrani. Mentre aquests municipis apostaven decididament pel turisme, a Tarragona uns quants ens dedicàvem a lluitar perquè la refineria no s’instal·lés als terrenys de la Laboral, que és on s’havia projectat inicialment.

-Hi ha prou places hoteleres a Tarragona?
-Si calguessin més places, hotels com el Royal Tarraco i el Marina no haurien tancat. El problema és que Tarragona presenta una oferta notable en platges, gastronomia, cultura…, però no arribem a l’excel·lència en cap d’elles o, almenys, no ho hem sapigut vendre així. A Figueres, per exemple, hi ha gent que dorm als hotels per opder visitar el Museu Dalí l’endemà. Aquí ens falta especialitzar-nos per donar-nos a conèixer arreu del món com a destinació interessant que mereix passar uns dies a la capital.

-Llavors, de què viuen els hotels com el seu?
-A l’hivern vivim sobretot amb  els clients d’empreses. La URV també és una institució que genera molta activitat hotelera, així com el Port de Tarragona. Malauradament, el turista no acostuma a pernoctar a Tarragona i opta per altres localitats.És una llàstima, perquè Tarragona podria ser una destinació ideal per fer una escapada d’un cap de setmana per la gent de Barcelona i de Madrid. Aquests són els nostres mercats més pròxims, i hauríem de treballar per aconseguir-los. Un altre espai que cal millorar és l’activitat del Palau Firal i de Congressos. Els hotelers tenim la sensació que s’improvitza massa i que és necessària una major estructura comercial per vendre la nostra ciutat com a marc idoni per fer congressos de nivell internacional.

-Els Jocs del Mediterrani potser ajuden a posicionar Tarragona com a destinació turística?
-Tant de bo es facin. Tot i que no disposem de prou places hoteleres, a 10 quilòmetres de Tarragona (Salou i Vila-seca) existeix l’oferta per poder atendre tota la demanda que aquest esdeveniment pugui provocar. Els nous escenaris, com ara l’arribada del Corte Inglés, han de ser complements a la nostra oferta actual i han d’ajudar a consolidar-nos com a marca turística important si sabem adaptar-nos i aprofitar les oportunitats.