Segons un recent estudi del mateix Govern de la Generalitat, en l’actual legislatura la mitjana de temps de tramitació d’un projecte de llei pel procediment legislatiu comú és de deu mesos aproximadament. Atenció doncs a la Llei de vegueries perquè estem segurs que figurarà en els annals parlamentaris catalans com una de les (si no la) més ràpides de les lleis aprovades per Parlament de Catalunya: una veritable llei exprés. Va entrar al Parlament el dia 8 de març: les apostes estan obertes per a les setmanes que tardarà en ser aprovada.
Primer va ser el mateix govern tripartit qui ja va anunciar, pel que volgués llegir-ho bé vista la rapidesa amb què va aprovar una ordenació tan estratègica pel país, que amb aquesta llei no estaria per contemplacions. La volien aprovar en un mes escàs (amb les festes de Nadal pel mig) i si no fos perquè els va espantar una mica la reacció del territori, el part de la llei ja hauria batut rècords. Tot i això, les al·legacions presentades van servir de ben poc, i si no que ens ho diguin als tarragonins: en menys de dos mesos des del seu anunci el Govern va passar per sobre de l’oposició de molts territoris governats per batlles socialistes i de milers de ciutadans i entitats tarragonines. Ara, una vegada arribada al Parlament, el corró dels 3 partits del govern ha començat a funcionar de manera implacable. En una sola sessió (la del dimecres 10 de març) es van rebutjar totes les esmenes a la totalitat.
L’alcalde de Tarragona ha manifestat que confia canviar la llei en allò que interessa a Tarragona, en el tràmit parlamentari. Cal aplaudir el seu posicionament, que contrasta amb el clamorós silenci d’altres institucions com el Port, la Universitat o la Diputació amb els quals sembla que no vagi una llei tan important. L’esperança de l’alcalde seria justificada i justificable, donat el pes que hauria de tenir la veu unànime de la capital més antiga de Catalunya, si aquesta fos una llei normal. Però vistes les presses del govern i dels partits que li donen suport (els mateixos que governen a Tarragona) tot indica que la compareixença del batlle tarragoní no serà més que un acte testimonial que no bellugarà ni un mil·límetre el redactat de la llei en allò que ens afecta: nom del territori i capitalitat. Res fa pensar que no passi com amb l’alcalde Pepe Isbert en la mítica pel·lícula de Berlanga “Bienvenido Mr. Marshall” quan veia passar els cotxes dels esperats “americanos” que no s’aturaven: les compareixences i les votacions de la llei passaran per davant del nostre alcalde a tota velocitat i amb elles se’n aniran les legítimes aspiracions dels ciutadans tarragonins. Però en aquest cas la benvinguda serà pel Camp i l’adéu per Tarragona i la seva capitalitat. I a fe que ens agradaria equivocar-nos.