El govern tripartit sembla disposat a aprovar la Llei de vegueries per la via ràpida. La primera jornada de debat sobre la polèmica llei, celebrada la setmana passada (just el dia de les grans nevades a la zona nord de Catalunya), es va liquidar amb el rebuig a les esmenes a la totalitat presentades per CiU, PP i Ciutadans reclamant la derogació de la Llei.
Els vots de PSC, ERC i ICV van eliminar qualsevol possibilitat de retirada de la Llei, opció plantejada pels partits de l’oposició a la cambra catalana (CiU i PP), que des d’un primer moment s’han mostrat contraris a la seva tramitació (tot i que amb argumentaris diferents). Tal com era de preveure, el projecte de llei de vegueries va superar el primer tràmit després que el tripartitt rebutgés les esmenes a la totalitat presentades per les tres formacions de l’oposició, contràries a obrir un debat que no veuen prioritari i que deslligarà «conflictes» territorials en la recta final de la legislatura. En el costat del tripartit, però, hi va haver  una única veu discordant: l’abstenció del síndic de l’Aran i diputat del PSC, Francesc Boya, que en els últims mesos s’ha mostrat molt crític amb la nova organització territorial de Catalunya, per la inclusió del Vall d’Aran dins de la vegueria del Alt Pirineu. Boya ha arribat, fins i tot, a amenaçar amb anar a Madrid per negociar que l’Aran acabi sent considerat un «ens uniprovincial». El diputat no va avalar la tramitació del text, però tampoc va voler unir el seu vot als de l’oposició. El debat va estar protagonitzat pels retrets mutus del Govern i l’oposició per la vegueria del Penedès. ERC i el PSC van criticar que CIU i el PPC «defensin en el territori la creació de la vegueria i després presentin esmenes a la totalitat a la llei que permetrà la seva creació». Convergència es va queixar que el tripartit no hagi tingut voluntat de sumar-los a l’acord. Sigui com sigui, la Llei de vegueries continua la tramitració al Parlament amb passes de gegant sense que de moment es tinguin en consideració les reivindicacions fetes des de la capital tarragonina (vegueria de Tarragona amb la ciutat de Tarragona com a única capital)  ni les procedents des del Baix Penedès (creació d’una vegueria pròpia que aplegui les actuals comarques de l’Anoia, Garraf, Baix Penedès i Alt Penedès). El tripartit, que ha posat l’etiqueta d’‘urgent’ a la llei de nova divisió territorial de Catalunya i a la creació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, no sembla disposat a obrir un debat real amb els territoris afectats.

Aprovació en temps rècord
Si bé l’aprovació d’una llei a Catalunya acostuma a trigar una mitjana de gairebé un any (des de l’aprovació per part de l’executiu català fins a la votació al Parlament), el govern sembla diposat a batre un rècord de celeritat en els casos de la Llei de vegueries i en l’Àrea Metropolitana de Barcelona. L’executiu s’ha marcat com a objectiu aprovar ambdós projectes abans de les pròximes eleccions (segurament a celebrar-se a la tardor), fet que pot perjudicar els interessos de l’Ajuntament de Tarragona, esperançat a incloure modificacions en el text final de la Llei.

L’alcalde de Tarragona compareixerà al Parlament per defensar la capitalitat

Després que la cambra catalana hagi donat llum verda a la tramitació parlamentària de la Llei de vegueries, les opcions que les reivindicacions de Tarragona siguin incorporades al document final de la Llei passen pel poder de convicció de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros. L’alcalde ha sol·lictat comparèixer a la tribuna del Parlament per argumentar el posicionament de la capital tarragonina. Tot i que en el moment de tancament d’aquesta edició no es coneixia la data de compareixença de l’alcalde tarragoní, la celeritat amb què s’està tramitant el projecte de Llei fa pensar que l’oportunitat de Ballesteros arribarà aviat.  
L’alcalde, que en tot moment s’ha mostrat confiat d’incorporar les peticions de Tarragona durant els tràmits parlamentaris, haurà de convèncer els seus companys de partit que la capital tarragonina mereix ser considerada capital de la nova vegueria, que segons defensarà el mateix polític tarragoní hauria de dir-se ‘Vegueria de Tarragona’, igual que està previst amb les zones d’influència de Girona, Barcelona o Lleida. Durant els darrers mesos, l’alcalde Ballesteros ha intensificat les reunions amb alcaldes de la província tarragonina per “buscar complicitats” i, en més d’una ocasió, ha manifestat que el conjunt del territori no posa en dubte -com sí que fa el projecte de llei plantejat pel govern tripartit-  el lideratge i la capitalitat que Tarragona exerceix al territori. No obstant això, l’alcalde haurà de ser molt convicent en la seva intervenció a la cambra catalana, ja que durant els tràmits parlamentaris està previst que es produexin al voltant de quinze compareixences més, fet que podria treure rellevància al posicionament de la capital tarragonina.

Dubtes en l’oposició
Mentretant, els portaveus dels grups municipals de l’oposició a Tarragona, Joan Aregio (CiU) i Alejandro Fernández (PP), posen en dubte la capacitat de Balllesteros per convèncer els diputats d’introduir canvis en un projecte de llei que ja té el vist-i-plau del govern tripartit. Segons Fernández, “Ballesteros tindrà l’oportunitat de lluir-se a la cambra catalana, però és pràcticament impossible que aconsegueixi canviar ni una sola coma de l’actual redactat de la Llei de vegueries”. Segons el popular, “si tal com sembla, la Llei s’acaba aprovant, l’única opció de Tarragona per conservar la capitalitat és que el Tribunal Constitucional tiri enrere la Llei de vegueries i, per tant, es mantinguin les actuals províncies”. Joan Aregio, de la seva banda, assegura que “l’alcalde Ballesteros ha entrat en un terreny molt perillós, ja que serà molt difícil argumentar la capitalitat de Tarragona davant de diputats d’altres zones de Catalunya i dels nombrosos interessos partidistes i territorials que aplega la cambra catalana. La veritat és que ho veig molt difícil”, conclou el portaveu de CiU a l’Ajuntament de Tarragona. Aregio afegeix que “els diputats que representen els interessos de Tarragona al Parlament haurien de donar tot el suport a l’alcalde. Almenys així actuaran els de CiU, tot i que desconec què faran els de les formacions d’ERC i PSC”.