Apocs mesos de l’inici de la cursa electoral per la Presidència de la Generalitat, ha estat precisament un membre del PSC qui ha posat sobre la taula el debat al voltant de la capacitat del govern tripartit per generar il·lusió i confiança entre la ciutadania. El Conseller d’Ensenyament, Ernest Maragall (germà de l’expresident Pasqual Maragall) va patir un atac de sinceritat la setmana passada i va dibuixar un panorama desencoratjador pel govern integrat per PSC, ERC i ICV. Després de certes tensions entre els socis de govern del tripartit i, sobretot, dins del mateix PSC, el conseller ha rectificat amb la boca petita les seves declaracions.
La setmana passada, el conseller d’Ensenyament va sorprendre tothom amb unes declaracions que, amb la lògica política a la mà, no hauria pogut preparar millor un partit de l’oposició. Ernest Maragall, convidat al Fòrum de la Nova Economia, va declarar que “avui per avui, sembla que Catalunya no vol el tripartit, que està cansada i que no donarà suport a nous experiments ni artefactes inestables”. Però aquesta no va ser l’única sentència remarcable del conseller: “El nostre sistema de partits ja ha donat tot allò que podia oferir. Es tracta d’uns partits (els del tripartit) especialitzats en la supervivència, però incompetents en la relació amb la societat”. Durant la seva intervenció, Maragall va ser especialment crític amb el poc pes que el PSC exerceix a Madrid: “Vull reconèixer el diputat del grup majoritari català al Congrés. Vull un PSC que s’expressi en veu alta cada dia. Vull veure el nostre diputat a Madrid presentant les propostes dels socialistes catalans”.

Suport inicial de Castells
Les paraules de Maragall no van agradar gens a determinats cercles del PSC (especialment els més pròxims a Montilla), però van trobar suport en un altre dels homes forts del govern tripartit. El conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells, va assegurar que “només faltaria que un conseller de la Generalitat no pugués parlar de política. Denegar el debat lliure i negar la realitat és sempre una errada. Jo intentaré que el meu partit no la faci”.
El president Montilla ha estat aquests dies a l’expectativa i a l’espera dels aconteixements, mentre els seus socis de govern d’ERC i ICV l’han instat a posar ordre a la seva formació. No obstant això, un article signat pel mateix Ernest Maragall i publicat el diumenge dia 14 de febrer a La Vanguardia va encendre definitivament les alarmes al Palau de la Generalitat. En el document, Maragall assegura que “el tripartit, versió 1.2, ja no té vigència política més enllà de l’actual legistatura” i afegeix que “fa temps que el president Montilla va renunciar a encapçalar un projecte integral de país”. Enumera també al document una relació de polítiques econòmiques i no socials no assolides pel govern de la Generalitat durant la darrera legislatura.
Aquest article va ser el detonant d’una nova trobada entre el conseller Maragall i el president José Montilla dilluns passat. El mateix dilluns a la tarda, el conseller se’n desdeia i rectificava bona part del seu discurs, assegurant que el govern de la Generalitat “sí que té projecte de país” i assegurant que “no era la meva intenció perjudicar el nostre govern ni els partits polítics que l’integren”. Ernest Maragall, però, fent una lectura positiva de tot l’afer, considera que és bo que les seves declaracions hagin posat sobre la taula la necessitat de fer una reflexió