Òliver Márquez

Periodista

“De moment, només han sortit a la llum les interpretacions interessades de les diverses formacions polítiques, sense que la societat tarragonina encara tingui clar si es donarà una resposta afirmativa i coherent a les seves peticions, aquestes molt clares, expressades a través de més de 5.000 al·legacions signades amb noms i cognoms”.

Els quatre partits amb representació a l’Ajuntament de Tarragona (PSC, ERC, CiU i PP) han acordat mantenir la unitat política en relació a la polèmica Llei de Vegueries aprovada aquesta setmana pel Govern de la Generalitat, en la qual l’executiu català imposa la creació de la Vegueria del Camp de Tarragona i, a més, exclou el terme capital per substituir-lo per “seu institucional” (paraula que, per cert, tampoc ni apareix a la llei).

Tot i que la interpretació de la llei és ben diferent depenent del partit polític des del qual es miri (així, l’alcalde Ballesteros i el regidor d’ERC Sergi de los Rios es mostren satisfets perquè Tarragona serà la ‘seu institucional’ de la nova vegueria, mentre que CiU i PP consideren la llei més aviat com a un insult a la població tarragonina), els portaveus polítics de la ciutat han consensuat lluitar conjuntament perquè durant els tràmits parlamentaris s’incloguin les reivindicacions que des d’un primer moment s’han fet des de la societat civil tarragonina: que Tarragona sigui la capital de la Vegueria de Tarragona. Dins dels cercles polítics, però, es té el convenciment que aquesta llei no s’aprovarà (sobretot perquè requereix el vist-i-pau de l’Estat), motiu pel qual els diversos partits locals han defugit inicialment de la confrontació directa, a l’espera de veure com evolucionen els aconteixements. No obstant això, a nivell de política catalana, tant el PP com CiU han anunciat ja que demanaran la revocació de la llei, en considerar que no s’ha fet amb prou consens i que és totalment inoportuna donada la delicada situació econòmica del país. El PP, a més, ha reclamat la dimissió del conseller Ausàs per haver “enganyat els tarragonins” i per no haver considerat les més de 5.000 al·legacions presentades per la societat civil tarragonina en l’avantprojecte de llei definitiu aprovat finalment per l’executiu català. En aquest sentit, l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros ha anunciat que insistirà perquè Governació contesti les al·legacions tarragonines “una per una”. Sorprèn, però, que aquest fet no s’hagi aconseguit abans quan el mateix alcalde va assegurar que s’havia entrevistat amb el President Montilla en més d’una ocasió, assegurant que li havia “agradat” allò que havia escoltat del President. Potser és cert que a ell li va agradar, però l’alcalde, com a representant electe del poble de Tarragona, s’hauria d’haver plantejat si les paraules del president agradarien la societat que el va votar. Bé faria també l’alcalde en parlar amb el seu company de partit Xavier Sabaté, delegat territorial del Govern de la Generalitat a Tarragona, per explicar-li que hi ha declaracions i pensaments desafortunats que són millor guardar-los per a un mateix (el delegat va dir textualment que “contestar les al·legacions una per una és massa feina pels funcionaris de la Generalitat”).

Tarragona capital?

El conseller de Governació, de la seva banda, ha declarat recentment que “Tarragona serà la capital de la Vegueria del Camp de Tarragona”. Aquesta sentència del conseller no ha agradat la classe política de Reus, que, en veu del seu alcalde Lluís Miquel Pérez, es mostrava dimarts passat molt satisfeta perquè interpretava que “la Llei no posa cap ciutat per damunt de l’altra al territori”. La declaració del conseller recordant la capitalitat de Tarragona no es correspon, però, amb el text de la Llei, ja que en cap moment parla de capitals ni de les ciutats que seran les ‘seus institucionals’ dels nous territoris. El document, fins i tot, apunta la possibilitat que els serveis insitucionals puguin ser descentralitzats d’acord amb les necessitats de la nova zona territorial, fet que, amb la llei a la mà, podria provocar que molts dels serveis territorials públics de les comarques tarragonines marxessin de la ciutat de Tarragona a altres municipis de la vegueria. Com a exemple, la Diputació de Tarragona, ens que serà substituït en el futur pel Consell de Vegueries, té fins a tres seus institucionals distribuïdes en el territori, fet que podria repetir-se en el Consell de Vegueries i que, sense cap mena de dubte, minvaria capitalitat a la ciutat de Tarragona. Davant d’aquesta ‘indefinició’, és realment sorprenent la reacció de les diverses forces polítiques de l’Ajuntament tarragoní. En un absurd intent de demostrar-nos que l’ésser humà és l’únic capaç d’ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra, tornen a aplicar la tàctica fallida de l’inici del procès. O és que potser es pensen que poden mobilitzar la població cada vegada que vulguin per pregonar promesses de lluita que després no duen enlloc? La confiança no es dóna, es guanya.

“En un absurd intent de demostrar-nos que l’ésser humà és l’únic capaç d’ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra, els nostres polítics tornen a aplicar la mateixa tàctica fallida de l’inici del procès”

La indefinició del projecte pel que fa a la capitalitat de les ciutats i el seu paper dins de la nova distribució territorial dóna peu a diverses interpretacions i no satisfà a ningú. De moment, només han sortit a la llum les interpretacions interessades de les diverses formacions polítiques, sense que la societat tarragonina encara tingui clar si es donarà una resposta afirmativa i coherent a les seves peticions, aquestes molt clares, expressades en més de 5.000 al·legacions signades amb noms i cognoms. Els nostres polítics ens diuen ara que continuaran lluitant perquè la Generalitat escolti la societat tarragonina. La meva pregunta és: si fins ara la Generalitat no els ha escoltat, per què ara hauria de ser diferent? Només hi ha tres interpretacions possibles: o bé es pensen que la societat civil és beneïta, o bé ells són més beneïts i innocents del que ens pensàvem o bé, finalment, que fins ara no han fet res realment eficient per fer entrendre la Generalitat que Tarragona i el seu nom no es toquen.