Cap del Servei de Rehabilitació de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona des de fa més de 30 anys i professor titular a la URV, el doctor Juan Jacobo Aguilar (cordovès) és una autèntica autoritat sanitària a les nostres comarques. De fet, va ser un dels precursors de l’especialitat sanitària de rehabilitació arreu de l’Estat i ha viscut en primera persona l’evolució, els avenços i millores que ha anat experimentat el sistema sanitari de Tarragona al llarg de les últimes dècades.

Vostè va ser dels primers metges d’Espanya que es va especialitzar en l’àrea de rehabilitació.
Sí, la veritat és que els de la meva generació vam ser dels primers a fer el MIR en rehabilitació tal com es coneix avui en dia. La rehabilitació ja existia als hospitals, però pensi que l’especialitat no es va reconèixer oficialment fins l’any 1966. Jo vaig fer el MIR a la Clínica Puerta del Hierro de Madrid l’any 1968.

 Com va aterrar a Tarragona?
Abans d’arribar al Joan XXIII, vaig exercir a diversos hospitals. Madrid, Saragossa, a la Vall d’Hebron de Barcelona com a Cap Clínic de Lesions Medul·lars,… També vaig estar com a intern a Alemanya i França. Finalment vaig incorporar-me com a Cap del Servei de Rehabilitació al Joan XXIII i ja no m’he mogut d’aquí.

 Però vostè també va ser director mèdic de l’hospital. Què em pot dir d’aquesta etapa?
Va ser una època complicada, ja que va coincidir amb el canvi de titularitat de l’hospital, que va passar de mans de l’Insalud (Estat) a la Generalitat de Catalunya. Recordo que va ser una època una mica frustrant pels professionals del Joan XXIII, ja que l’Insalud tenia previst construir un nou hospital més gran i modern, però amb l’arribada de la Generalitat es va canviar d’opinió i finalment el projecte es va aturar i es va decidir aprofitar l’antiga instal·lació. Es va optar per un model hospitalari més descentralitzat, més proper al ciutadà, amb els seus avantatges i els seus inconvenients.

 Quina valoració fa de la gestió de la Generalitat?
Sempre és millor que l’administració que gestiona els equipaments sanitaris sigui la més pròxima. No obstant això, més que el lloc des d’on es prenguin les decisions, el més important és que la gent i els responsables que han de prendre les decisions sàpiguen què estan fent i sàpiguen aplicar les decisions correctament.

I com valora el nostre sistema sanitari a dia d’avui?
El sistema no és dolent, però els metges sempre som una mica crítics i ens agradaria disposar de més recursos per poder fer millor la nostra feina. Sempre reclamem el màxim, però entenc que ens hem d’adaptar a les prioritats del país i aprendre a treballar amb el que hi ha. La sanitat ha millorat molt en conjunt, sobretot en atenció primària, que està molt més organitzada i professionalitzada. A més, en l’àmbit hospitalari, l’oferta d’especialitats és molt més àmplia que fa uns anys.

Vostè es queixa que, en la seva especialitat, encara hi ha pacients que decideixen ser atesos a centres de Barcelona.
La rehabilitació és una especialitat que requereix d’una atenció continuada durant un període de temps continuat. Per això s’ha d’intentar que el servei sigui accessible i pròxim a l’usuari. És molt important que les administracions entenguin aquesta realitat i dotin el nostre sistema amb els recursos necessaris per adaptar el servei a la nostra realitat social i evitar desplaçaments innecessaris. És important disposar d’un servei centralitzat que permeti atendre la gran majoria de casos. Només les excepcions haurien de ser derivades als centres de referència del país.

I perquè a Tarragona no disposem d’un servei centralitzat i de referència?
El nostre sistema sanitari és complexe. S’ha apostat per un model que inclou l’existència de diversos proveïdors, cadascun amb les seves estratègies. Aquests proveïdors i la Generalitat s’haurien de posar d’acord i aprofitar les sinergies per crear un gran centre de referència a Tarragona en totes les especialitats. Ara, però, això és difícil perquè els diferents proveïdors, més que col·laboradors, són competidors. Així és molt difícil crear una estructura, però ha de ser un repte per l’administració. Disposar d’un gran centre de referència per al conjunt del territori ajudaria molt a millora l’atenció als usuaris i al desenvolupament del nostre sistema sanitari.