La preocupació i la incertesa acompanyen el dia a dia dels comerciants de l’interior i exterior del mercat. Ja fa dos anys i mig que s’haurien d’haver iniciat unes obres que havien de durar 4 anys. La trista realitat és que, en ple 2010 només ha començat a fer-se el desmantellament arqueològic i la retirada dels serveis, pasos prèvis a l’inici real de les obres. La imatge que ofereix des de fa molts mesos la zona del Mercat no convida a comprar. Els botiguers de la zona n’estan pagant les conseqüències.

"Aquí no hi passa ni una cadira de rodes", asseguren.

“Ens han promès tantes coses, que no en els creiem”. Amb aquesta afirmació descriu Albert Ribot, president de l’Associació de Venedors del Mercat Central, la confiança que el col·lectiu de botiguers de la zona del mercat té en què el regidor de Promoció i Estratègies de la Ciutat, Sergi de los Rios, pugui tirar endavant el projecte del nou mercat en el termini previst. “Estem davant d’una obra que havia de durar quatre anys. Portem dos anys i mig i encara no veiem resultats. Això és el que ens preocupa”, explica Carme Jané, membre de la Unió d’Empresaris de la Zona del mercat Central, qui afegeix que “la gent optaven per muntar aquí el seu negoci perquè hi havia una sèrie de condicions, com la parada de bus o el mercadet, i que ara no es compleixen”.

Per aprofundir en la situació que travessen els establiments d’aquesta zona de la capital tarragonina, hem parlat amb una àmplia representació del teixit comercial: Josep Maria Joan president de la Unió d’empresaris de la Zona del Mercat Central, Carme Jané i Oscar Castellano, membres de la mateixa associació, i Albert Ribot, president de l’Associació de Venedors del Mercat Central i integrants de la Federació Comerç Cor Tarragona. Aquest últim assegura que “la gestió pública en aquestes obres és obsoleta i patètica. Hi ha empreses privades, com la del Corte Inglés, que en dos anys són capaces de fer un edifici de 13 plantes”.

Les vendes baixen el 50%

El president de la Unió d’empresaris de la zona del Mercat central , Josep Maria Joan, confirma que les vendes dels establiments de la zona han baixat fins a un 50%. Els comerciants asseguren que l’eternització de l’inici de les obres els hi fa perdre competitivitat. Carme Jané ens ho explica dient que “la pèrdua de serveis no ens permet competir amb altres zones”. Òscar Castellano afegeix que “no podem comprar molt de gènere perquè no té sortida i això, no ens permet estar al dia”. Un altre element que ha provocat la baixada d’afluència de clients a la zona, és la marxa del ‘mercadet’ a la Rambla Nova com a mesura provisional mentre es construeix el nou Mercat.

“Mantenir una botiga en aquesta zona, amb un únic treballador, més les despeses de lloguer, llum i altres, costa entre 4.000 i 5.000 euros al mes”, explica Josep Maria Joan. “Això vol dir que cal facturar uns 30.000 euros mensuals per poder mantenir l’estructura. Si passen els mesos i no s’aconsegueixen, l’empresari ho ha de posar de la seva butxaca i això és insostenible. El més normal és que acabi tancant”. Durant aquests dos anys, des de l’anunci per part de l’ajuntament del nou projecte i del corresponent inici d’obra, al voltant de 15 establiments han baixat les seves persianes. Per contra, han obert pocs establiments, 4 d’ells xinesos. Els comerciants es queixen que l’ajuntament no ha complert el pla d’actuació promès per dinamitzar la zona durant el període de les obres. Asseguren que des del consistori es va presentar un dossier amb tot un seguit d’activitats per assegurar l’afluència de gent però que no s’ha portat a terme. A més, els venedors van sol·licitar al tinent d’alcalde Sergi de los Rios, la peatonalització del Carrer Canyelles per tal de garantir un accés directe des de la Rambla Nova. Segons Ribot, el regidor, malgrat accedir-hi, tampoc ho va complir. Les vendes dins del mercat, però, no han baixat. Com comenta Albert Ribot, el fet de sortir d’un lloc sense llum i amb humitats, a un espai nou, net i amb molta lluminositat ha fet que les vendes es mantinguin, “però el que està passant a l’exterior del mercat també ens preocupa. Tots tenim un interès conjunt. De què ens servirà tenir un mercat nou si quan estigui enllestit tindrem un exterior desert?, amb la pèrdua dels comerciants del voltant del mercat, tots hi perdem, sobretot la ciutat de Tarragona.”. “Haurem invertit uns diners en un projecte que desprès no servirà per res”, conclou.

“Ens assabentem de les obres a través dels diaris”

La manca de comunicació i de diàleg entre l’ajuntament i els comerciants, és un dels principals motius del malestar dels empresaris de la zona del mercat, segons ens expliquen. “El dilluns que van començar les cates, un establiment va veure com li posaven les tanques davant mateix de la seva porta, sense preguntar-li ni dir-li res. No va rebre la notificació explicant el que es farà fins el dimarts de la setmana següent” detalla Oscar Castellano, sorprès davant aquesta manca de comunicació directa. “Ens assabentem dels canvis per les notícies que apareixen als mitjans de comunicació i no per les explicacions de l’ajuntament”, afegeix la Carme. Albert Ribot, ens explica que uns dels punts que va permetre que l’empresa adjudicatària de les obres, guanyés el concurs, era la promesa de posar a disposició dels comerciants, dues persones que minimitzessin l’impacte de les obres sobre els seus negocis. Un cop han començat les obres, aquests treballadors no han aparegut, i des de l’ajuntament se’ls ha contestat que aquesta promesa correspon només a les obres i no pas al període previ de desmantellament arqueològic, que haurà de durar com a mínim 9 mesos. El carrer Cristòfol Colom, a més de perdre la parada de bus, ha començat a veure com s’aixequen les seves voreres. Hi han zones per les qual ni tans sols passa una cadira de rodes. Una situació que preocupa moltíssim als comerciants que es pregunten: qui passarà per aquest carrer si es troba en aquestes condicions?

Arribada del Corte Inglés

Aquest 2010 és a més l’any de l’arribada del Corte Inglés a Tarragona. Aquest fet preocupa encara més als comerciants, que no veuen amb mals ulls la implantació d’aquest gran establiment, però que comproven que no poden jugar amb totes les seves cartes. Ribot demana irònicament que sigui l’empresa del Corte Inglés l’encarregada de fer les obres del mercat, “perquè segur que ja l’haurien enllestit. No entenc com una empresa pot fer un edifici de tretze plantes en dos anys, i en canvi no es pot no es pot fer el mercat. Tarragona és suficientment gran per tenir diversos focus de comerç arreu de la ciutat però s’han de cuidar tots ells”. A més, aquests comerciants, que són espectadors obligats de primera fila dels treballs de les cates que es van iniciar la setmana passada, comproven amb incredulitat el ritme dels treballs. “Només veiem un camió encarregat de retirar les runes, i en moltes ocasions tan sols hi ha un operari treballant. No seria el mateix contractar 100 treballadors per treballar un dia, que un de sol per treballar-ne 100?”, ens planteja en Josep Maria Joan.

Reunions mensuals

Una de les principals queixes dels empresaris és la manca de diàleg amb el consistori tarragoní. “Abans de fer les coses s’hauria de parlar amb les persones interessades”, assegura Oscar Castellanos. Expliquen que fins ara s’han assabentat de les novetats del projecte pels mitjans de comunicació o bé perquè les patien, i no per boca dels representants de l’Ajuntament. Des del consistori se’ls ha assegurat que cada dilluns primer de mes tindran una reunió per explicar l’evolució del projecte. Els botiguers però es mostren incrèduls ja que aquesta promesa ja es va realitzar fa mesos. En definitiva, el que queda clar és que el comerç del centre de Tarragona està en perill sinó s’estableix amb claredat el futur del mercat.

De los Rios: “Ara sí que hem començat les obres al Mercat Central, no hi ha punt de retorn”

El regidor de Promoció i Estratègies de la Ciutat, Sergi de los Rios assegura que ens trobem en un punt de no retorn. “Ara sí que podem dir que finalment, les obres del Mercat central han començat”. Davant d’aquest projecte, De los Rios és conscient que sorgiran problemes i que les obres provocaran el malestar dels comerciants de la zona, però “el més important no és que es generin problemes sinó que hi donem solució”.

El regidor no creu que falti diàleg entre l’ajuntament i els comerciants de la zona i considera que s’està arribant a un bon nivell de comunicació i com a exemple posa l’acadèmia Roig. “M’agradaria saber en quina altre obra, s’ha arribat a aquest nivell de diàleg”. Ha recordat que a partir d’ara es realitzaran reunions, tots els primers dilluns de mes. A més es queixa de la desunió dels comerciants. “En cinc carrers, tenim cinc associacions diferents. Se’n fa molt difícil trobar un interlocutor únic i això conseqüentment dificulta el diàleg”

Davant de la preocupació i desesperació dels comerciants cansats dels continus retards de l’obra, al·lega que “quan van entrar al govern, van haver de començar de nou perquè no estava realitzat ni el projecte executiu”. Un altre punt denunciat pels comerciants és la manca d’activitat a la zona. L’ajuntament es va comprometre a aplicar un pla d’actuació que assegurés l’afluència de públic a la zona però no consideren que s’hagi complert. De los Rios contesta que sí s’han realitzat un seguit d’actuacions per complir amb aquest objectiu com són els pessebres instal·lats durant les festes de Nadal a l’antic edifici del Mercat o l’exposició fotogràfica de l’SCAN.

Montse Adan

Periodista