Generalitat de Catalunya, ara i sempre
Josep Lluís Carod Rovira (ERC)
Vicepresident
Poques institucions a Europa tenen una vigència i tradició de representació política tan antigues com la Generalitat de Catalunya. Pocs estats al món han tingut com Catalunya 128 presidents. I poques nacions, com la nostra, han perdut les seves institucions durant llargs períodes de temps, sovint doblegades per la violència, i les han sabut recuperar tossudament amb el raonament de la pau. Són 650 anys d’història de la Generalitat de Catalunya. La seva persistència, més enllà de guerres i dictadures, repúbliques i monarquies, és el reflex de la lluita irrenunciable de la societat catalana per la defensa de les llibertats i drets del país, i la seva voluntat de governar-se a si mateixa.
La Generalitat va néixer com un mecanisme medieval de contrapès al poder reial, perquè els representants del país limitessin el poder del rei i recollissin i administressin els impostos, evitant els abusos del monarca. La Generalitat, la d’avui, la que mira al segle XXI, és molt més i representa molt més que aquella Diputació del general medieval. La Generalitat actual aspira a assolir moltes més facultats, molts més poders, per servir millor els interessos del país i de la seva gent. No aspirem a repetir la història, sinó que la història ens serveixi per construir a un futur diferent.
I és la història, sempre paradoxal, la que ens duu a un moment clau però no determinant: la sentència del Tribunal Constitucional espanyol, que si és adversa, caldrà capgirar i si ens és favorable, caldrà aprofitar. Sigui quin sigui el resultat final d’aquest procés polític i judicial, per damunt del sentit d’aquest pronunciament que esperem, ni de bon tros…



