Mossèn Joan Aragonès

Tradicionalment el tercer diumenge d’Advent és conegut amb el nom llatí de ‘Gaudete’ (alegreu-vos) perquè es llegeix aquesta exhortació de Sant Pau: ‘viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents’. Diu el llibre de Samuel que quan David portà l’Arca de l’Aliança a Jerusalem ell anava davant ballant, mentre la seva esposa li tirava en cara la seva manca de dignitat. També nosaltres ens posem davant Déu amb massa ‘dignitat’, amb excessiva serietat i formulisme. En les nostres trobades religioses hi sol haver molta rúbrica i poca festa, molta paraula i poca emoció, molta rutina i poca alegria.
Fa un temps en un article titulat ‘L’evangeli del bon humor’ un autor deia :
- Déu et diu també a tu com a Maria : Alegra’t, agraciat/da, estic amb tu. No deixis, doncs, que la tristesa envaeixi la teva vida i la desgracïi.
- Si l’humor és una qualitat de l’amor, Pau ens diu: ‘L’humor de Déu ha estat vessat en els nostres cors per l’Esperit que ens fou donat’.
- Si l’humor és una conseqüència de l’amor, els qui ens veuen haurien de dir no sols ‘mireu com s’estimen’, sinó també ‘mireu com riuen’.
- ‘Vosaltres sou el bon humor de la terra’ I si el bon humor perd gràcia, què el’ re-graciarà?
Certament, l’Evangeli és massa seriós per ser trist; és massa important per ser avorrit. L’Advent ens recorda que el senyor s’acosta, que ja és entre nosaltres. La nostra alegria no és, doncs, aquella alegria ‘light’ com es diu ara, és a dir, lleugera, de poc contingut, prefabricada i en el fons falsificada, com la que aquests dies prenadalencs la publicitat ens fa entrar pels ulls i per les orelles. És una alegria que no es compra en els supermercats, ni es troba en les sales de festa. És l’alegria que no neix del tenir, ni necessita del triomf, ni s’alimenta del plaer, ni cal manifestar-la amb sorolls o rialles. És l’alegria que no va de fora cap endins, sinó que brolla de dins cap a fora.
Molt bé s’ha dit:
- Ens divertim molt menys del que ens avorrim.
- Treballem menys del que ens divertim.
- Llegim menys del que treballem.
- Pensem menys del que llegim.
- Sabem menys del que pensem.
- Estimem menys del que sabem.
- Existim menys del que estimem… Per tant, som molt menys del que som!
No es tracta d’un simple joc de paraules. Vol dir que, seguint l’ordre lògic dels factors, hauríem de començar per ser i seguir per estimar, saber, pensar, parlar, treballar, divertir-nos i, finalment, el temps que ens quedés, podríem avorrir-nos. En la nostra vida, però, el desordre de factors és l’invers: la major part del temps ens avorrim, un bon tros ens divertim, i després d’això treballem, parlem, pensem, estimem… i no ens queda temps per ser allò que som.