Antoni Vives
Senior Advisor del Catalan Observatory de la London School of Economics

Ens hem acostumat a mesurar objectivament la força de les nacions: PIB, balança de pagaments, VAB, forces armades, premis nobel, índex d’ocupació, renda familiar, índex d’alfabetització… Tants i tants indicadors que ens ajuden a fixar-ne el nivell en comparació amb les altres.
Aquests dies, però, els catalans tenim la sort de poder constatar quina és la força de la nostra vitalitat a través d’uns indicadors que no són estàndar, però que compten de manera fonamental a l’hora de fixar la nostra vitalitat com a poble. Parlo de les consultes populars organitzades per votar l’autodeterminació del nostre país.
Fixem-nos-hi bé, parem-hi atenció un instant sense prejudicis ni a favor ni en contra: es tracta de consultes organitzades per centenars de persones poc o gens conegudes, persones vinculades al món associatiu, a les parròquies, als esplais, als esbarts, als clubs esportius, al món casteller. Persones que potser fa molt de temps que no participaven en cap moviment polític, o que potser militen a la base de diferents partits polítics i que han decidit prendre part en el procés iniciat a Arenys de Munt. No són persones anti-polítiques, ni bel·ligerants amb el règim polític dominant a Espanya, i per tant a Catalunya en aquests moments. Senzillament obvien una realitat que ofega, que s’imposa implacable però que encara deixa l’escletxa del somni. Els que hi estem a favor pensem que la força de la raó democràtica acabarà imposant-se, encara que sigui contra la lògica de l’Estat. Els que hi estan en contra hauran d’admetre que oposar-se a aquesta onada implicarà un moment o altra forçar la raó de la democràcia.
Aquest és el conflicte que no ha estat resolt per la Transició, perquè la Transició tenia una feina urgent per fer, que era salvar els mobles de la democràcia incipient a Espanya. La feina important va quedar pendent, i així la criatura de l’Estat, la criatura de la Constitució va néixer esguerrada. La vitalitat del nostre poble s’encarrega de recordar de forma permanent que l’esguerro és fatal.
Mesurem la força de les nacions de manera tan objectiva que tot sovint n’oblidem els subjectes. Al País Valencià, a les Balears, a la Catalunya Nord i al Principat, amb batecs d’intensitat diferent, en situacions diverses, hi ha un poble viu que contra tota lògica, a favor de la gent, segueix ben viu.