L’Agrupament Escolta i Guia Alverna va néixer ara fa 40 anys i pertany a Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, moviment que té com a objectiu principal l’educació no formal. Quan es va crear l’any 1969, els plantejaments que defensaven els seus fundadors eren clars: l’educació dels nois i noies en el seu temps lliure, la formació del caràcter mitjançant la vida en equip, el contacte amb la natura, la realització dels seus projectes, la responsabilitat, la reflexió en comú, permetre’ls créixer com a persones… Tot emmarcat dins els ideals de l’escoltisme. L’Agrupament es distribueix en cinc unitats segons les edats. En total són un centenar de nens i joves i 23 monitors o caps d’unitat. La Mar Solé és una de les caps dels Castors, els més petits del cau (entre 6 i 7 anys).

Quin és el funcionament de la vostra entitat?
Nosaltres funcionem durant tot el curs escolar. Tenim cinc unitats, cinc grups de nens i nenes amb franges d’edats diferents. Els més petits són els Castors (6-7 anys). Després venen els Llops i Daines (8-10 anys), seguits dels Rangers i Noies Guies (11-13 anys), els Pioners i Caravel·les (14-16 anys) i, per últim, els Trucaires (17-18 anys).
Cada unitat té diversos monitors, que són els que guien el grup. Els dissabtes a la tarda venim al cau i ensenyem als nens i nenes a gaudir d’una altra manera del seu temps lliure. Quan comença el curs es fa la consolidació del grup, per a que tots ens coneguem. Després decidim quins projectes farem i, tot seguit, els duem a terme. 

De quin tipus de projectes estem parlant?
Va en funció de l’edat, però els projectes poden ser molt diferents: des d’organitzar una fira de pastissos, com vam fer fa dos anys amb els més petits, fins a un raid d’aventura, una activitat que organitzarien els més grans.El més important és que els caps de les unitats no decidim de manera unilateral. El projecte que es dugui a terme és perquè està consensuat amb tots els nens i nenes del grup.

 Com es financia l’Alverna? Rebeu subvencions d’alguna entitat?
Es financia a través de les quotes que paguen els nens i nenes i d’alguna partida que rebem d’alguna entitat. La canalla paga una quota mínima anual (50€) per material fungible. A banda, fem sortides durant l’any, que no entren en aquesta quota. El preu d’aquestes sortides, però, és molt barat. Pensa que un dels nostres objectius és el contacte amb la natura. Per tant, fem, sobretot, acampades i colònies. De fet, l’únic que s’ha de pagar és això, el material i les sortides. Els monitors som voluntaris i, per tant, no cobrem cap sou.

Dóna molta feina ser monitora d’un cau? Què és el que fa que vulgueu fer-ho de manera voluntària?
En el meu cas, jo havia estat nena escolta i volia tornar tot el que m’ha donat l’agrupament. M’agrada la manera de fer. Nosaltres eduquem en el lleure, ensenyem a compartir, donem confiança, potenciem el contacte amb la natura. I tots aquests valors els considero importants. Intentem que els nens i nenes que venen a l’Alverna trobin una altra manera de divertir-se en el seu temps lliure. A més, el fet de formar part d’un cau, potencia el teu esperit crític. Aquí tot es decideix per consens. Això vol dir que cadascú ha de defensar la seva postura per crear un debat i arribar així a una idea comú. Això t’ajuda a no ser conformista, a voler saber perquè fem les coses de determinada manera… i si té sentit fer-les així!

Quin perfil té el nen o la nena que entra en un cau com l’Alverna?
Al nostre cau donem preferència als fills d’excaps i als nens i nenes que tenen germans grans a dintre. Això implica, per exemple, que a la unitat dels Castors siguin 16 nens i 14 siguin fills d’excaps. Aquesta situació ens està fent plantejar una obertura de cara al curs que ve. Aquesta no és la realitat que trobaran en la vida. Parlem de nens i nenes de classe mitjana, sense problemes econòmics, canalla dinàmica. A fora es trobaran nens de diferents colors, de diferents cultures i de diferent poder adquisitiu. I això és el que ens fa plantejar algun canvi. 

A banda de reunir-vos els dissabtes a la tarda al local del cau, quines activitats feu a fora?
Les tardes de dissabte s’organitza alguna activitat fora del nostre local. De vegades hem anat a algun parc amb els nens i nenes per fer activitats diferents i per estar en contacte amb la natura. A banda d’això, fem una sortida de cap de setmana cada trimestre; uns campaments d’hivern, que es fan per les vacances de Nadal; i uns campaments d’estiu. Aquests últims duren quinze dies, menys pels Castors, que estan només una setmana. Pensa que estem parlant de nens i nenes de 6 i 7 anys i potser seria massa temps. En aquestes sortides dormim en tendes de campanya i fem activitats a l’aire lliure. És una manera de potenciar el contacte amb la natura i de fer activitats en grup.

Enguany heu celebrat el 40è aniversari de l’Agrupament. Suposo que durant aquest temps s’han produït canvis. En els últims anys, des que tu eres nena escolta, quines són les diferències?
La metodologia és la mateixa perquè estàs parlant de pedagogia escolta. Tot i això, la filosofia escolta sempre s’ha basat en tres pilars: fe, país i pedagogia. Nosaltres hem canviat el primer pilar. Enlloc de fe, en diem creixement personal o espiritual. No es tracta d’anar a la contra de ningú, sinó d’adaptar-nos als temps que vivim.