Fa un quart de segle que l’Antònia Besora va abandonar el forn de pa de Capafonts on treballava. Era un forn antic, ubicat a un edifici del segle XIII, que mantenia l’estructura i moltes de les eines dels típics forns medievals, ja desapareguts a gairebé tot el país. L’Antònia pensava que ja no hi tornaria…
Això, però, no ha estat així. I és que el passat dissabte, l’Antònia va ser l’encarregada d’inaugurar la restauració del seu antic forn, ara convertit en un petit Museu per part de l’Ajuntament de Capafonts. Es tracta d’una obra que vol recuperar part de la memòria històrica, no només del poble, sinó del conjunt de les Muntanyes de Prades. Una manera de fer i de comprar i vendre el pa que ja s’han oblidat a gairebé tot arreu.

La història
Les primeres restes d’activitat fornera al poble les trobem a Cal Macià, un edifici catalogat que data també del S.XIII (o anterior), on vivia el recaptador d’impostos del Comtat de Prades. Però, a més del forn de Ca’l Macià, al poble també s’han detectat altres forns per coure pa, entre ells aquest que ara s’ha rehabilitat: el forn comunal del poble, també del segle XIII. Aquí, els pagesos portaven els seus sacs de farina per fer-ne pa, l’aliment bàsic de la població en aquell temps.
Al forn s’hi conserven eines (pales, caixes de fermentació, taulell,…) i instruments per fer coques i altres productes de pastisseria, ja utilitzats, tots ells, pels volts del 1600. A més, també s’hi pot contemplar maquinària introduïda posteriorment, com un motor de gasolina del 1926 que activava la pastera i que encara funciona.