Carles Ribé
Alcalde de l’Arboç

Carles Ribé és alcalde de l’Arboç des de l’any 2003 i encapçala un pacte de govern entre ERC i CiU. Quan va agafar les regnes d’aquest ajuntament del Baix Penedès es va marcar quatre eixos bàsics i, tot i la crisi econòmica, els està complint tan acuradament com li permet l’actual conjuntura. En aquesta entrevista ens parla dels projectes de municipi i de les polítiques socials que s’estan duent a terme i també aprofita per cridar l’atenció a les administracions autonòmica i estatal. Les connexions viàries i ferroviàries amb Tarragona i la creació del CIM Penedès són dues de les espines que té clavades.

Quins són els grans projectes del municipi?

El projecte que es gestiona des del govern de l’Ajuntament va començar l’any 2003 amb quatre eixos principals. El primer és treballar per resoldre mancances en equipaments públics per adaptar les prestacions municipals a la demanda social existent. En aquest sentit s’han fet ja dues escoles bressol noves, una biblioteca, una piscina coberta, millores en equipaments i vialitat urbanes i s’ha creat el cos de la policia local. Si parlem d’obres que s’estan executant, podem citar un gran centre polivalent per la promoció de les arts escèniques amb un magatzem municipal, un hotel d’entitats i un nou camp de futbol, que s’emmarca en la 1a fase d’un complex esportiu. A més, en un futur immediat, farem una nova residència per gent gran que satisfarà la demanda sociosanitària del municipi durant molts anys.
El segon eix que ens vam marcar va ser treballar en una ordenació del territori amb opcions de progrés, amb la previsió de zones empresarials, en una dimensió sostenible i que resolgui problemes històrics com el de les activitats empresarials integrades al camp.
El tercer eix és la millora dels serveis municipals de directa incidència amb el medi ambient i sostenibilitat ambiental com la gestió del residu urbà “porta a porta” i la gestió de l’aigua potable.
I l’últim pilar que ens vam fixar és l’establiment d’una sistemàtica de serveis assistencials i de suport a les famílies.

Quines polítiques socials es duen a terme des de l’ajuntament?

Reforcem el servei d’atenció social primària que presta el Consell Comarcal, amb un tècnic de la institució. A més, atorguem subvencions d’auxili social, que contemplen ajuts econòmics per les famílies amb especials dificultats en aquest període de crisi.
D’altra banda, subvencionem el 100% del cost dels llibres de text per tots els alumnes de l’escola de primària pública i comptem també amb altres subvencions a alumnes de secundària integrats al programa de reciclatge de llibres.

Quin ha estat el creixement demogràfic de la població de l’Arboç en els últims anys?

En els últims deu anys s’ha incrementat molt la població del municipi. L’any 1998 teníem 3.427 habitants a L’Arboç. Actualment la xifra ha pujat fins als 5.541. Els anys que han registrat un major creixement han estat els que comprenen el període de 2004 fins aquest any 2009, amb un increment anual d’uns 300 habitants.

ERC governa amb CiU a l’Ajuntament de l’Arboç. És difícil unificar criteris a l’hora de treballar pel municipi?

La valoració que fem des del govern municipal és que el pacte, iniciat l’any 2003 i renovat el 2007, ha estat positiu pel municipi. Es gestiona amb efectivitat el programa d’accions polítiques pactat per les dues forces que estem al govern. La coincidència en el model de municipi és total i l’entesa política no suposa cap esforç.

Com valora el seu temps al capdavant de l’Ajuntament?

Crec que ha estat molt profitós. S’ha treballat a un ritme trepidant ja que eren moltes les necessitats i problemes que s’havien de resoldre. Els efectes de la crisi ens han obligat a temporitzar de forma diferent les inversions que s’estan realitzant a l’actualitat. No obstant, hem assolit una bona part dels objectius pretesos en el projecte de municipi que treballa el govern municipal des de fa una mica més de sis anys.

Com estan les connexions viàries i ferroviàries amb el Vendrell? I amb Tarragona? I amb Barcelona?

Són conegudes les importants mancances en mobilitat que pateix el nostre territori. Per una banda, la N-340 cada vegada està mes col·lapsada per l’intens trànsit de vehicles que hi passen. A més, aquest flux de vehicles passa pel mig del municipi. Per això tenim un contenciós amb el Ministeri de Foment per la manca d’operativitat del Govern central a l’hora de resoldre la qüestió del desdoblament d’aquesta nacional. Fa pocs dies que el Ministeri s’ha pronunciat respecte les diverses opcions que hi ha, però cap d’elles satisfà les nostres expectatives en referència al model d’ordenació que hem treballat.
Les comunicacions per FFCC amb Barcelona són millorables, ja que caldria assimilar-les a les de la costa, amb trens cada hora. Són absolutament deficients les comunicacions amb Tarragona, que obliguen a fer canvi de trens a l’estació de Sant Vicenç de Calders.
És molt mes fàcil anar a Barcelona tot i que la distància és el doble que a Tarragona.
Totes aquestes qüestions són un dels principals motius de la desafecció de pertinença al Camp de Tarragona. Els desplaçaments a Tarragona per motius laborals, estudis… són molt complicats. És molt més fàcil desplaçar-se a Barcelona.

Parli del creixement industrial al municipi de l’Arboç?

L’activitat empresarial és variada. Hi ha petita, mitjana i gran indústria. El POUM, elaborat al llarg de la passada legislatura i que està a les portes de ser vigent, ha previst solucions per millorar l’ordenació d’algunes d’aquestes indústries integrades en el camp i un creixement raonable d’activitat empresarial, sempre seguint les directrius de sostenibilitat mediambiental. El model d’activitats econòmiques és diversificat.

L’Arboç és un dels municipis que està en contra del CIM Penedès? Expliqui per què?

Logis Penedès representa una amenaça per la cohesió social del territori i un evident risc pel desequilibri en la prestació dels serveis bàsics que requereix la població.
El municipi de l’Arboç ja ha dissenyat el model al qual es vol arribar en el POUM, que serà vigent en breu i que contempla opcions de promoció econòmica sostenibles en el model de societat que volem.
El govern municipal s’ha manifestat en contra d’aquest centre logístic, ja que es considera una amenaça per la sostenibilitat ambiental dels municipis afectats, donat que és absolutament incompatible amb el model de territori del Penedès interior. Creiem que aquest tipus d’infraestructures són més apropiades en els entorns de les grans ciutats, on aquestes amenaces segurament podrien ser més ben assimilades.

Una de les seves queixes és que la Generalitat no preveu el trànsit de mercaderies en trens fins l’any 2025. Això suposaria un elevat trànsit i col·lapses a les carreteres del Penedès.

Podríem dir que és una més de les contradiccions en que ha caigut el govern de la Generalitat, entre moltes altres, contradiccions que fan contraproduent aquesta infraestructura en el nostre territori. No pot ser que ens vulguin vendre el CIM com ideal d’intermodalitat i que estigui prevista la línia de trens de mercaderies per al 2025.