Diu una vella màxima de l’exèrcit suïs que quan el mapa i el terreny no concorden, refiat del terreny. Sembla que els qui han estat dissenyant el mapa ferroviari a Catalunya hagin actuat en contra d’aquesta sàvia sentència. En uns moments en que l’aposta pel tren, tant en la seva versió d’Alta Velocitat com en les més convencionals Rodalies, és jugar a cavall guanyador, el desplegament ferroviari a les nostres comarques sembla fet per algú que ignora o no vol veure la realitat. El Tarragonès i el Baix Penedès són les zones de major creixement a Catalunya i malgrat això, i després de patir dècades d’abandonament en les seves infraestructures ferroviàries ara resulta que el futur tampoc serà millor. Si fins ara ha estat pràcticament inviable anar de Tarragona a Valls o a El Vendrell, tot i que hi han vies que uneixen aquests ciutats, ara fins i tot treuen les vies de les ciutats!

El cas de Tarragona sembla fet per algú(ns) que hagi(n) actuat amb negligència o mala fe o les dues coses alhora. Essent una de les estacions amb més tràfec de l’Estat espanyol ja vam haver de veure com l’Alta Velocitat Madrid-Barcelona portava l’Estació a terreny de ningú. I ara es tornarà a cometre un altre error (alguns ja ho qualifiquen d’agressió) traient fora del terme municipal de Tarragona la línea que sempre ha passat de forma natural per la capital: el Corredor del Mediterrani. Mentre Lleida, Girona, Barcelona, Castelló i València tenen i tindran estacions multimodals amb l’Alta Velocitat al bell mig de la ciutat, els tarragonins haurem d’anar a buscar a l’extraradi el mitjà de comunicació per excel·lència del futur. La reivindicació d’un tracte igual al d’altres capitals catalanes i espanyoles, amb una Estació Central a Tarragona, amb Alta Velocitat i Rodalies no hauria de cessar si no volem lamentar en un futur no gaire llunyà una manca de previsió que pot esdevenir un altre error històric.