Xavier Sabaté (PSC)
Delegat Territorial Govern Generalitat Tarragona

Porto molts mesos – per tant no sóc sospitós de ser esclau de l’actualitat en aquest tema – obsessionat sobre la inutilitat de centrar tota la responsabilitat del funcionament de la societat – tant del que funciona com del que no – en la política i en els polítics. I asseguro solemnement que no ho faig per descarregar ni eludir cap mena de culpa sinó pura i simplement per contribuir a caviar les coses com em sembla que és obligació de tota persona amb pensament crític, obert i de progrès.

És per això que tant a la xarxa com als pregons i discursos oficials principals no he parat de referir-me a aquesta qüestió: el 24 de juliol parlant que és cosa de tots la solució a la pobresa; el 5 d’agost al pregó dels Pallaresos posant èmfasi en la necessitat de rearmar-nos moralment tots plegats; el 7 de setembre quan atorgava un imaginari – però potser bastant real – 20 % de poder al poder polític en el conjunt de tots els poders que en el món actual existeixen; l’11 de setembre en el discurs institucional a Montblanc reclamant l’esforç personal i col.lectiu com un valor a recuperar i que no es pot esperar ni del millor govern de la Generalitat ni de l’espanyol ni de l’europeu sinó que depèn i dependrà en bona mesura de la capacitat de la societat catalana, de l’aportació de les seves entitats, de l’esforç dels seus homes i dones per construir una Catalunya rica i plena no només de béns materials sinó de relacions humanes, d’objectius solidaris, de fites morals i de valors el més alts possibles. O el més recent, el passat 3 d’octubre en la intervenció davant el Consell Nacional del PSC que vaig acabar dient “ Perquè us dic, amigues i amics, que hi ha set de valors i…

Llegeix text complet