Sense entrar en si el treball dignifica l’home o és la societat qui el dignifica, és evident que els humans sempre hem necessitat el treball per encaixar les nostres vides en la societat en que vivim. Estar ocupats i ser productius és a la vegada un indicador de salut social i una contribució al benestar i a la felicitat de les persones i les famílies que són, al final, les que formen l’entramat social. És per això que quan en molt poc temps hem passat d’una economia que s’acostava a la plena ocupació, amb dificultat per trobar treballadors, a una situació en que ens acostem al 20% d’atur registrat, les alarmes socials i polítiques haurien d’estar totes en vermell.

I diem “haurien” perquè de vegades dóna la sensació que els nostres responsables polítics fan més de meteoròlegs que de metges. El meteoròleg prediu el temps que farà, sense poder-hi incidir, mentre que el metge actua per mirar de millorar la salut del malalt. Les darreres declaracions governamentals sembla que van més en la primera línia, esperant que escampi o mirant per on bufen vents de recuperació per veure si per allí pot sortir el sol. Quan tenim en compte, a més, que les altes taxes d’atur són un mal endèmic de l’economia espanyola, sembla simplement irresponsable no treballar, ara més que mai, per atacar-ne les causes profundes. No és moment de previsions més o menys optimistes sinó de prendre mesures. Si actuen es poden equivocar; si no fan res segur que s’equivoquen. Perquè seria lamentable que quan els vents canviïn d’una forma o altra, no s’haguessin fet els canvis estructurals perquè una destrucció d’atur com la que estem patint no torni a succeir.

Les poques accions pràctiques que el govern ha pres no van en aquesta direcció: per exemple els plans locals en que els Ajuntaments creen ocupació temporal per obres de dubtosa utilitat o retalls en I+D en un país que no va precisament sobrat d’inversió en educació i recerca. El Govern no pot estar aturat esperant temps millors sinó que ha d’assumir els risc a equivocar-se prenent mesures contundents contra l’atur.