Òscar Cadiach, primer català en pujar l’Everest per la cara nord.

Òscar Cadiach és el primer alpinista català en assolir el cim de l’Everest. És també el català que ha fet més cims que sobrepassen els vuit mil metres. Natural de Barcelona, ha residit des de molt jove a Tarragona. Als seus 57 anys ja s’ha convertit en tot un mite de l’alpinisme però encara li queden molts reptes, per assolir. Resumir en poques línies el seu full de ruta professional ens seria del tot impossible, donat als innumerables reptes aconseguits. notíciestgn ha compartit les vivències més personals d’un personatge de gran alçada.

L’any 1985 va ser el primer català i primer occidental en superar el ‘segon esglaó’ i assolir l’Everest per la cara nord. Aquesta fita suposa un sentiment diferent a la resta o és comparable a altres cims?
És una data molt especial en la meva vida. Recordo que quan vaig assolir l’Everest vaig dir : Catalunya “Hem fet el CIM”!. A més s’afegeix el sentiment de ser pare perquè va néixer la meva filla Oda. Malgrat el tractament de la muntanya en sí per a mi va ésser el mateix que sempre he utilitzat, puc afirmar que és una fita diferent a altres vegades.

Quan comença el vincle d’Òscar Cadiach amb la muntanya?
De ben jove. Als 5 anys ja feia excursions amb la meva mare i el meu pare, capità de vaixell. Els meus pares sempre em varen intentar allunyar de la seva professió i acostar-me a la natura. Després l’escalada, l’alta muntanya, l’esquí i l’esport en general.

De l’alpinisme es pot viure? Quina és l’activitat d’Òscar Cadiach?
Jo sóc un clar exemple de què sí es pot viure de l’alpinisme, al menys jo ho visc com a professió. Sóc Tècnic Superior d’Esport, en la especialitat de Muntanya, Guia d’Alta Muntanya UIAGM. La meva activitat es desenvolupa com a professor, formador, tècnic a l’Escola Pia amb conveni amb l’Escola Catalana d’Esports de Muntanya de El Pont de Suert. Faig excursions amb les escoles per l’Ajuntament de Tarragona. També imparteixo conferències de les meves vivències amb fotografies o pel·lícules, ponències, projeccions a clubs, setmanes culturals, ajuntaments, universitats, escoles, empreses, entrevistes per diaris, ràdio, TV,…
Faig exposicions, de fotografia com per exemple per Diputació de Tarragona. Ofereixo assessorament tècnic a la majoria de clients que visiten Esports K2 de Tarragona des de fa 31 anys. I alhora estic com assessor d’altres firmes comercials.
També faig excursions, trekkings, viatges i escalades organitzades arreu de les muntanyes del món des de www.k2guies.com. I sóc un apassionat de la filmació i un bon càmera d’alçada.

Quants dies has estat sense parlar amb ningú?
Un quants.

Per les persones alienes al món de l’alpinisme. Què passa pel cap quan s’està aïllat a la muntanya?
Penses que ets un valor segur, en gestionar el risc i minimitzar-lo.

Has viscut de ben a prop la tragèdia a la muntanya amb la pèrdua de companys a l’expedició. Amb fets com aquests s’arriba a odiar la muntanya?
No pas. Forma part de la vida, la gent es mor a molts altres llocs que no són la muntanya i hi ha cops que de manera absurda, com per exemple amb cotxe.

Ha patit alguna vegada per la seva vida?
En diverses ocasions.

Les noves tecnologies aplicades al món de l’alpinisme han permès millorar la seguretat? Suposo que ha canviat molt des de que vostè va començar?
Sí, han canviat les tècniques, han millorat. Però el que més ha canviat, sense cap mena de dubte, és la mentalitat.

Els alpinistes catalans han aconseguit fer-se amb un lloc preferent dins del món de l’alpinisme. Malgrat tot, les nostres administracions s’impliquen prou amb vosaltres?
Algunes administracions sí que s’impliquen, però el problema és conjuntural del país. Per exemple, s’ajudaria al sector, promocionant i reduint els impostos a les empresses que hi col.laboren.

Val la pena arriscar la vida per pujar a un cim? Pels que no siguin del món de l’alpinisme, com els hi justificaria el fet d’arriscar la vida?
El sol fet de néixer ja és un risc. Val la pena lluitar per lo que a un li agrada fer, per allò que un estima.

Qui és el seu ídol?
La gent jove que té mentalitat oberta, innovadora i creativa que es marquen reptes originals i que aprenen dels altres que els han precedit. Per exemple, un gran guia d’alta muntanya, en Walter Bonatti.

La família comprèn que desapareix-hi de la vida quotidiana per pujar un cim?
La família és la gran sacrificada, però ho compren.

Òscar Cadiach ja entrat a la història de l’alpinisme. Però encara continua escrivint la seva pàgina. Quins reptes es planteja pels propers anys?
L’any vinent serà el 25è. aniversari de la primera ascensió catalana al cim de l’Everest.  Penso mantenir-me en plena maduresa mental i física per un repte diferent i original com: ‘la gran travessa de la via Lactea!’.