Jaume Pros
Secretari general CC.OO. a Tarragona

Com valora l’evolució de l’atur en el que portem d’any?

La tendència a l’alça del nombre d’aturats i aturades i la caiguda de contractes registrats, no fa preveure una imminent sortida de la crisi. A les nostres comarques la destrucció d’ocupació està molt per sobre del conjunt de l’Estat. El mes d’octubre s’ha tancat amb una xifra de 59.102 persones registrades com a aturades a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya, el que suposa un increment interanual del 44’08%, la mitjana catalana està en un 43’81% i l’espanyola en un 35’14%.

Cal tenir en compte que hi ha més d’un 21% del total de persones registrades com a aturades que no estan percebent cap tipus de prestació contributiva, de subsidi o de Renda Activa d’Inserció.

Quines són les mesures que proposa CC.OO.?

•Que la Generalitat posi en marxa la Renda Garantida de Ciutadania que garanteixi una prestació econòmica a les persones que no tenen ingressos per fer front a les seves necessitats bàsiques.

•Garantir la protecció social a les persones aturades, en especial les que ja han esgotat la seva prestació per desocupació.

•Cal incrementar les mesures per part del govern en l’àmbit del Diàleg Social per tal de disminuir l’atur i reactivar l’economia.

Quina valoració en fa CC.OO. de la política del Govern?

•La crisi té les seves arrels en la desregulació dels mercats financers a nivell internacional. Per tant la crisi és, en primer lloc, financera i convé insistir en això, sobretot quan es pretén desviar l’atenció cap al mercat laboral per demanar una major desregulació i pèrdues de drets laborals. Cal combatre les propostes de les patronals, doncs les seves pretensions són legalitzar la precarietat laboral, aprofitant l’actual conjuntura, facilitant encara més l’acomiadament i fent-lo més econòmic.

De fa anys, CC.OO. venim denunciant la falta de previsió davant els possibles canvis del cicle econòmic. No se’ns ha fet cas i des dels poders públics i econòmics se’ns ha respost que érem uns “agoreros” perquè es creixia i es creava més ocupació que en els altres països de la Unió Europea, però sense tenir en compte quin tipus d’ocupació.

•CC.OO. tampoc ens resignem davant l’actual situació i és per això que hem pres la iniciativa proposant un pacte a nivell de l’Estat i un conjunt de mesures urgents a Catalunya que tinguin en compte als treballadors i treballadores en primer lloc, que evitin o minimitzin la pèrdua d’ocupació i que garanteixin unes prestacions suficients per als qui han perdut la feina.

•Les respostes donades pel govern de l’Estat fins al moment han estat clarament insuficients i contradictòries, i algunes mesures han anat en la direcció contrària al que cal fer generant una profunda confusió (polítiques de xecs i beneficència en lloc de consolidar drets mitjançant polítiques i prestacions socials). No obstant això, les mesures d’ajuda al sector financer (sector, no ho oblidem, responsable de l’actual situació) han estat ràpides i suficients però no han servit per injectar liquiditat a les empreses, als autònoms i a les famílies, doncs les entitats financeres opten per blindar-se davant la crisi (sobretot els directius) i no tant a contribuir a una sortida més ràpida.

•El Govern de la Generalitat tampoc ha respost davant les peticions realitzades pels sindicats en matèria de polítiques socials per tal de complementar les de l’Estat, o per garantir la cobertura a les persones que es quedin fora de les polítiques estatals: plans d’ocupació a nivell local o comarcal, polítiques industrials i sectorials d’anticipació per evitar o minimitzar els tancaments d’empreses, plans de xoc per aquells territoris amb un major impacte de la crisi, etc.

•Les patronals tenen una major responsabilitat perquè s’estan aprofitant de la crisi per ajustar les plantilles més enllà de l’existència de problemes reals:

Després de la no renovació dels contractes temporals que es va produir a l’inici de la crisi, ara estan procedint a substituir personal fix per eventual. Segueixen pressionant per aconseguir reformes que facilitin l’acomiadament i l’abaratiment del seu cost. Tenen bloquejats molts convenis col·lectius, incomplint els pactes. Pretenen congelar o reduir els salaris, quan a Espanya tenim 7 milions de persones que cobren per sota dels 1000€ al mes (al voltant de 800.000 persones a Catalunya).

Amb la seva actitud, les patronals estan contribuint a aguditzar encara més la crisi, impedint la reactivació del consum. Farien bé al país i a les seves empreses si dediquessin les seves energies a aconseguir liquiditat i crèdits (principal i més greu problema de les petites i mitjanes empreses), exigència que cal situar als poders públics i, també, al sector financer.

Quines són les mesures que proposaria CC.OO. per reactivar el mercat de treball?

Les nostres propostes s’adrecen al Govern Central, al de Catalunya i a la patronal, s’articulen sobre la base de canviar el patró de creixement que ens ha dut a l’actual situació i deixar de banda, d’una vegada per sempre, qualsevol temptació de perpetuar un model de competitivitat basat en mà d’obra barata i precària, i transformar-lo en un altre que incorpori major valor afegit en la producció de béns i serveis.

Per això creiem que són necessàries:

•Polítiques de formació adequades i suficients que responguin a les necessitats de les persones treballadores i de les empreses (prestigiar la formació professional).

•Recursos suficients en I+D+i.

•Millora de les infraestructures de suport a les empreses i per facilitar la mobilitat de les persones (evitant així els accidents “in itinere” –els que es produeixen anant o tornant de la feina-, l’augment de la jornada, etc.).

•Major estabilitat i qualitat de l’ocupació.

•Increments salarials que mantinguin i millorin el poder adquisitiu dels salaris, especialment dels més baixos.

•Polítiques actives industrials i sectorials.

•Polítiques actives d’ocupació.

•Polítiques socials, necessàries per a la cohesió social, que evitin l’exclusió dels milers de persones que es troben en risc o situació de pobresa i molt a prop de la marginació i exclusió social.