Obviant lògicament tots els conflictes bèl·lics, podem assegurar sense cap mena de dubte que un dels flagells que més durament ha colpejat la humanitat a través dels segles han estat les epidèmies i de totes elles, destacarem amb caràcter propi les epidèmies de pesta. La paraula “pesta” prové del llatí pestis, que significa mala olor. Però durant segles, aquesta paraula s’utilitzava en general per a referir-se a qualsevol malaltia amb caràcter d’epidèmia (és a dir, aparició de gran número de malalts i elevada mortaldat). Era, doncs, un terme sinònim de plaga.La pesta podem definir-la com a malaltia molt greu, molt virulenta i molt contagiosa. Ja Giovanni Boccaccio, l’escriptor florentí, en la seva obra “El Decamerón” ens descriu la pesta potser millor que els seus contemporanis metges. Diu que els malalts la transmetien als sans com succeeix amb el foc a les branques seques. Tots tractaven de fugir i apartar-se dels afectats, desentenent-se, fins i tot, dels mateixos familiars…

Torredembarra, segle XVII

Un greu i intens episodi de pesta es desencadenà a Torredembarra l’any 1640 durant els mesos de maig, juny, juliol… I aquí comença la presència espiritual de Santa Rosalia i el fet extraordinari del miracle del quadre. Rosalia Sinibaldi, jove bellíssima de noble llinatge, filla de Sinibaldo i Maria i descendent directa de l’emperador Carlemany, neix a l’illa de Sicília, concretament a Palerm, el dia 6 d’octubre de l’any 1129. Va renunciar a l’ostentació i benestar del seu entorn familiar i al seu promès el compte Baldovino per resguardar-se a una cova del mont Quisquina (foscor), on visqué 12 anys. Després d’una vida d’austeritat i dedicació a Déu, va morir la Verge Palermitenca -segons cita Fr. Bernardo- el dia 4 de setembre de l’any 1160 a una gruta al mont Pellegrino. El poble napolità l’anomena afectuosament La Santuzza (la Santeta).

 Rosalia ja es va manifestar advocada contra la pesta a l’epidèmia que va sacsejar Palerm el juny de 1624, quan és invocat el seu nom en una processó de clemència –Santa Rosalia ora pro novis- i a partir d’aquell mateix moment va començar a remetre la intensitat i malignitat de l’epidèmia.

Vincle de Torredembarra i Santa Rosalia

Podem afirmar que Santa Rosalia és la gran protectora contra la pesta i per això citarem un esdeveniment prodigiós i providencial esdevingut a Torredembarra l’any 1640, en plena guerra dels Segadors. 

Durant els dies més infausts i de gran intensitat de la pesta a la vila, apareix un peregrí sol·licitant menjar i almoïna a una casa situada al carrer Ample. La mestressa d’aquesta casa, coneguda com “Nena Móra”, va dir al peregrí que no podia ajudar-lo per manca d’allò més precís, ja que diversos familiars seus estaven malalts per la pesta que sacsejava tota la vila.

El peregrí, després d’escoltar-la, li va recomanar i insistí que invoquès una santa de nom Rosalia. La mestressa de la casa li va contestar que no coneixia ni l’havia sentit anomenar mai. El peregrí li va dir llavors que anessin a Tarragona, a una casa del carrer Cavallers, exactament al número 6, en la qual habitava un mercader conegut pel nom de Hima i en la que trobarien, a les golfes, un quadre de Santa Rosalia. Els hi va continuar dient que el portessin a Torredembarra i que invoquessin a la santa. D’aquesta manera, l’epidèmia de pesta acabarà (segons cita al seu llibre Rosalino Rovira la paraula Hima és la reducció del cognom Serrahima, i la casa era Casa Hima). Després de donar aquesta orientació, el peregrí marxà de la casa i desaparegué.

La dona li comunicà al Mossén de la Parròquia, que no va creure el relat i ho desestimà, però ella, convençuda per les paraules del peregrí, es dirgí llavors a l’alcalde, que malgrat mostrar-se també una mica escèptic, va pensar que res es perdia per comprovar-ho. Així una comissió es va presentar a casa del mercader Hima. Aquest va dir no tenir coneixement de l’existència d’aquest quadre indicant que podia tractar-se d’un engany. No obstant, va autoritzar que registressin les golfes i allí, amb la sorpresa i alegria de tots, va aparèixer el quadre que havia dit el misteriós peregrí. La comissió va sol·licitar a les autoritats per a que, en solemne processó, sortissin a rebre el quadre. La processó va arribar a la vila i es va conduir el quadre amb gran solemnitat pels carrers de la població, apreciant-se el fet miraculós que els malalts es curaven, fins i tot algun d’ells va poder participar de la processó. Acceptat i reconegut el miracle, Torredembarra nomena la Santa com a patrona de la vila.

Per tot l’exposat, en record i agraiment a aquest gran favor, la vila de Torredembarra celebra tots els anys, el dia 15 de juliol amb gran solemnitat i devoció, l’anomenada “Festa del quadre” amb importants actes religiosos que es clausuren amb la Magna processó del quadre de Santa Rosalia.

La descripció del quadre, segons l’autor del llibre Santa Rosalia Verge Palermitenca, el Dr. Rosalino Rovira i Oliver és la següent: “El QUADRE és un llenç pintat a l’oli, de 74 cm d’alçada per 40 d’amplada; és d’autor anònim i representa a la nostra patrona de genolls, davant els quals té un ram de lliris, cenyint el seu cap una corona de roses, i en actitud de pregar al Déu pare pels apestats. Està col·locat en un exquisit marc de plata. Sic.”

Una dada de gran rellevància sobre aquest quadre i lògicament digna de ser ressenyada són les vicissituds per les que va passar en els tristos dies de la Guerra Civil l’any 1936. Davant de tanta destrucció anunciada, sobretot d’allò relacionat amb tema religiòs, alguns torrencs de tot cor van aconseguir salvar d’aquesta destrucció diversos objectes del culte i entre ells el valiós marc de plata de Santa Rosalia i per suposat el Miraculós Quadre. La posterior recuperació del quadre la descriu amb realisme Rosalia Gibert Gabardós de la forma següent: “al mes de gener de l’any 1939 ja pràcticament finalitzada la guerra el seu tiet Josep Gibert Sellarés (Pepitu Pellarigna) li va indicar el lloc on tenia amagat el Quadre de Santa Rosalia dient-li que anés al col·legi Patronat Roig i cavessin profundament al muladar i trobarien un tub de metall de l’orgue de l’església i dins del qual, molt enrotllat, estava el Quadre de Santa Rosalia.

Per finalitzar aquest emotiu, sentimental i històric relat, ho faré, en primer lloc, amb la darrera cobla dels goigs (Segle XVIII) en que se cita a Torredembarra:

També el nostre principat

Us aclama protectora,

Doncs només en Vos Atresora

Beneficis que ha aconseguit:

La Torre den Barra fidel

Publica el favor ufà 

Dr. Federico Adán Marín

Senador de Tarragona