Quim Nin (CiU)
President CDC comarques de Tarragona

La societat està cabrejada. I té raó. Portem masses setmanes parlant d’una política impregnada de diversos casos de corrupció, de riure’s del mort i de qui el vetlla, d’untar-se els dits sense pencar, de fotre ma a la caixa, de cares dures.
Tot aixó genera desafecció, o més ben dit, fàstic. I per acabar-ho d’ arrodonint es comenta que no n’hi ha un pam de net i -la sentència definitiva- que tots son iguals.
Doncs no. Per aquí no hi passo. La política és un mirall de la societat a la que serveix. En ella hi ha gent bona, mediocre i gent dolenta. Com a tots els àmbits de la societat.
Ja sé que en la política ha de prevaldre allò de la dona del Cèsar i l’honestedat. A vegades pel riu de la política hi ha aigua tèrbola que pot esdevenir fètida. Doncs, el que hem de fer és aclarir-la i tornar-la a potabilitzar.

Com es fa aixó? Senzillament fixant-nos en els comportaments individuals. Posant l’accent en la gran immensa majoria de gent que dedica els millors anys de la seva vida a fer d’alcalde o regidor o regidora a milers i milers de pobles, perdent hores del seu temps només per un lloable esperit de servei pel bé comú. I fixant-nos també en els comportaments dels líders polítics, destriant els que assumeixen responsablement un full de ruta per guiar la societat i els que no tenen ni full, ni ruta, ni escrúpols.
Els que ens dediquem a la política hem de ser els primers a demanar joc net. Reivindicar el paper noble de l’art de governar. I anar per feina. I mica en mica recuperar el crèdit perdut. I sobretot, demanar que no ens fiquin a tots en el mateix sac. Perquè el camí més curt, pels populismes i pels “venedors de mantes embaucadors” és dir que “tots som…

Llegir text complet