El dèficit inversor a les nostres carreteres principals ofega la competitivitat de les empreses i redueix la qualitat de vida dels ciutadans

L’alarmant dèficit històric de les comarques tarragonines en matèria de carreteres és una trista realitat que cada dia pateixen al volant els seus ciutadans i ciutadanes i, també, aquells conductors i conductores que venen d’altres punts de l’Estat i d’Europa. El creixement demogràfic registrat els últims anys i la proliferació de serveis (hospitals, centres comercials, universitats, etc…) ha dificultat encara més el trànsit, sobretot a la zona nord de la província. La creixent necessitat de moure’s no ha estat corresposta amb una millora sustancial de les nostres carreteres ni del precari sistema de transport públic (Tarragona no disposa encara d’una xarxa ferroviària de rodalies eficient). La problemàtica de les nostres carreteres, però, supera ja els llindars de la comoditat i suposa a dia d’avui un greu entrebanc per al desenvolupament econòmic i social del territori.

Les comarques tarragonines registren els creixements demogràfics més importants de Catalunya (es preveu que el 2020 hi visquin unes 800.000 persones) i alhora acullen grans agents econòmics (Port, Aeroport, Port Aventura, Indústria Química, Centres Logístics, tèrmiques, centrals nuclears, etc.) que requereixen d’una bona connectivitat per carretera per tal de poder competir amb altres regions i distribuir d’una manera ràpida i eficient els seus productes en els diferents mercats. A Tarragona, a més, conflueixen dos grans eixos viaris com són el Corredor del Mediterrani i l’Eix de l’Ebre que converteixen el nostre territori en una zona de pas clau per a mercaderies i persones, tant a nivell estatal com a porta d’entrada a Europa.

Tot i això, de vegades per manca de voluntat inversora i d’altres per manca de fons, el cert és que a dia d’avui l’N-340 i l’N-240 suposen un gran entrebanc per al desenvolupament econòmic i social d’un territori ben ubicat geogràficament, però que actualment ho té molt complicat per obrir-se cap al nord (àrea de Barcelona i França) i sud (València i la gran horta mediterrània), així com cap al mercat espanyol (Aragó i País Basc). El desdoblament de les dues nacionals amb autovies ràpides i sense peatge són prioritàries per als ciutadans, però també per al teixit empresarial i de serveis fincat a les nostres comarques.

És especialment preocupant el cas de l’N-340, actualment desdoblada com a A-7 entre els termes d’Altafulla i l’Hospitalet de l’Infant, que després de molts anys de reivindicacions territorials encara presenta un traçat tercermundista des d’Altafulla fins a Barcelona (en el tram nord) i des de l’Hospitalet fins a Castelló (en el tram sud).

Pacte Nacional d’Infraestructures. Realitat o ficció?
Amb l’objectiu de pal·liar el dèficit històric de les nostres carreteres i amb la voluntat de dissenyar la vertebració territorial del futur, el govern català i l’estatal (a través del Ministeri de Foment) han anunciat recentment la inversió d’uns 4.000 milions d’euros a les comarques tarragonines fins al 2020. Segons les previsions del govern català, el Pla Nacional d’Infraestructures (que preveu una inversió total a Catalunya en el mateix període de gareibé 100.000 milions d’euros), permetrà, entre altres projectes, la construcció de les dues noves autovies A-7 i A-27 al seu pas pel territori abans que finalitzi el 2013. D’aquesta manera, segons ha confirmat a notíciestgn el director de Política Territorial i Obres Públiques a les comarques de Tarragona, Joaquim Margalef, el compromís de les administracions és el de tenir plenament operatives ambdues carreteres en el termini màxim de quatre anys.

El Pacte Nacional d’Infraestructures contempla altres grans inversions al Port de Tarragona, l’aeroport, zones logístiques i en la millora i adaptació de les línies ferroviàries de casa nostra per tal de facilitar la mobilitat interna del territori.

Les bones intencions del Pla Nacional d’Infraestructures, però, són qüestionades per alguns agents econòmics i socials del territori, com ara la Cambra de Comerç i les associacions empresarials, que dubten de la viabilitat de pla en un moment en què les arques de l’Estat no estan precisament en el seu millor moment. Caldrà esperar un temps per veure qui tenia raó.