Hi va haver un temps en que Tarragona era caricaturitzada, segurament amb part de raó, com a ciutat de militars, capellans i funcionaris. Avui en dia les casernes han estat substituïdes per instal·lacions universitàries i, tot i que l’Església catòlica hi manté una de les seus arquebisbals més antigues d’Europa, el pes de la mateixa en la societat ha minvat notòriament: la capitalitat ja no es mesura en nombre d’uniformes i sotanes. Però en canvi el pes de l’Administració, per bé o per mal, no ha fet sinó augmentar: la popular maledicció del “pleitos tengas” segueix ressonant sobre els ciutadans d’aquest país nostre en que la “paperassa” és una llosa que continua pesant sobre la iniciativa empresarial i, en general, sobre la vida diària de les persones.

En una Capital catalana com Tarragona hi tenim present l’Administració en els seus tres “sabors”: Central, Local i Autonòmica. Però mentre les dues primeres han estat tradicionalment agrupades en un lloc únic, el desplegament de les dependències de la Generalitat per tota la ciutat ha estat sinó caòtic si confós al menys des de l’òptica d’un ciutadà que sovint ha de fer una veritable gimcana per resoldre els tràmits amb l’Administració autonòmica. La notícia de la seva centralització en el lloc que deixarà lliure l’actual Presó és una bona notícia per a Tarragona i per a tots els ciutadans de les seves comarques. Quan institucions i organitzacions com la Justícia, les Universitats o les Empreses es despleguen en Ciutats, Campus o Parcs, no hi ha cap motiu perquè l’Administració no segueixi l’exemple i faciliti la vida als ciutadans concentrant les seves oficines. Ja sabem que la finestreta única no la veuran els nostres ulls (ni Internet sembla poder aconseguir simplificar l’Administració catalana!) però com a mínim serà més fàcil tenir-ho (gairebé) tot a una sola parada de bus.