L’1 de novembre és una de les dates que tot bon florista té marcades al calendari. Juntament amb Sant Valentí, Sant Jordi i el Dia de la Mare, Tot Sants és una d’aquelles celebracions en què les flors es converteixen en protagonistes. Mentre que la rosa és la més recurrent en les diferents festivitats que tenen lloc al llarg de l’any, en el dia dels difunts la flor més tradicional és el crisantem. En groc o en lila, aquesta flor autòctona que només es troba en aquesta època de l’any és la planta més venuda aquesta setmana. Originaris de l’Europa del nordest i d’Àsia, el crisantem també el símbol de l’Emperador del Japó, representat de forma estilitzada en el Segell imperial del país. Aquest gènere tenia abans moltes espècies, però ja a mitjans del segle XX es va dividir en altres gèneres diferents.

El florista tarragoní Joan Pros ens explica per què el crisantem és la flor tradicionalment vinculada a la festivitat de Tot Sants. “És la flor de tota la vida a Catalunya i la resta d’Espanya. Quan no hi havia hivernacles com els d’ara, als cementiris es portaven les flors que hi havia en l’època de l’any i, a la tardor, la flor que més es veia a la nostra terra és el crisantem”, explica Pros, que afegeix que “actualment ja es poden trobar tot tipus de flor durant tot l’any, però el crisantem ha quedat com a tradició el dia 1 de novembre”. Els crisantems que trobem a la floristeria del Joan Pros “estan cultivats a Riudoms”. També hi trobem altres flors tradicionals per Tot Sants, com són el clavell o el gladiol, tot i que aquests els importa de Colòmbia. La rosa, en canvi, s’importa més de l’Equador. El Joan, però, ens explica que el crisantem s’associa al dia de Tots Sants a casa nostra, però no pas a la resta d’Europa. A Holanda, per exemple, el crisantem s’utilitza com a flor decorativa per a l’interior de les llars i per als balcons i finestres. Als països del nord d’Europa celebren el ‘Halloween’ i les flors no hi tenen cabuda.

El Joan Pros és florista des de fa ja 22 anys i és l’hereu d’una tradició de tres generacions. La seva experiència li permet afirmat que “el dia de Tot Sants va perdent força any rere any. La gent jove no va tant als cementiris i això es nota en el consum de flors en aquestes dates. A més, cada vegada hi ha més incineracions i les ofrenes florals són cada vegada menys necessàries”. Tot i això, reconeix que aquests dies tenen molta feina a la seva floristeria familiar. “Els dies 30 i 31 d’octubre, quan tanquem la botiga, hem de treballar al taller per les nits per poder preparat els encàrrecs dels nostres clients. Són dies en els quals només dormim una o dues hores”. En Joan ens comenta que, a banda de les vendes realitzades directament a la botiga de manera espontània, reben al voltant d’una setantena d’encàrrecs amb motiu de Tot Sants. “Els clients passen per la botiga el mateix dia 1 de novembre a recollir els rams i se’n van cap al cementiri”, afirma Pros.

Aquesta setmana es venen principalment dos tipus de rams. D’un costat trobem els rams amb una cara que serveixen per col·locar-se a un jarret a cada costat de la làpida. L’altre modalitat més demanada és la jardinera, que s’ubica normalment si el difunt està enterrat a terra. Les flors que s’utilitzen per confeccionar aquests rams són sobretot clavells, gladiols i crisantems.