En total són 37 les urbanitzacions tarragonines que demanen recursos al Govern

La primera convocatòria de la Llei de millora d’urbanit-zacions amb dèficits ha tingut una gran acollida entre els ajuntaments tarragonins i catalans. Una vintena d’ajuntaments de les nostres comarques han sol·licitat els ajuts que preveu la Llei per a impulsar actuacions en urbanitzacions. La primera convocatòria de la Llei preveu atorgar ajuts per un total de prop de 10 MEUR, als quals es podran acollir una trentena d’urbanitzacions. Les subvencions es destinaran a cofinançar la redacció dels programes per a regularitzar la situació urbanística de les urbanitzacions, completar-ne les obres o proveir-les de serveis. El DPTOP preveu resoldre l’atorgament dels ajuts abans de finals d’any.

El Parlament de Catalunya va aprovar el passat mes de març la Llei de regularització i millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics. Aquesta Llei té per finalitat afavorir la finalització de les obres d’urbanització i la dotació dels corresponents serveis amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels seus residents i assolir la seva integració en el municipi. Per aconseguir aquest objectiu, la Llei va crear, a més de diferents mesures d’ordenació i gestió urbanística, els instruments financers destinats a incentivar la realització per part dels ajuntaments de les actuacions que permetran el compliment de les seves finalitats.

10 MEUR pels projectes

Entre aquests instruments s’inclou un fons de 10 MEUR per tal d’obrir una convocatòria de subvencions dirigida als ajuntaments, amb la voluntat d’ajudar-los a elaborar els programes d’adequació. Aquests programes consisteixen en el conjunt d’actuacions administratives necessàries per iniciar i executar la regularització de la situació urbanística de les urbanitzacions, per completar-ne les obres, per proveir-la dels serveis corresponents i, si s’escau, per reduir-ne parcialment o totalment l’àmbit inicialment previst d’urbanitzar. El programa d’adequació ha d’establir les determinacions necessàries d’ordre jurídic, tècnic, econòmic i financer per completar el desenvolupament urbanístic de la urbanització, d’acord amb el planejament vigent o amb el que es consideri convenient redactar i aprovar.

128 municipis a Catalunya

La bona acollida de la convocatòria, amb 128 municipis que han presentat projectes per a 213 urbanitzacions, ha posat de manifest la necessitat de recolzar els ajuntaments en aquest procés. En el cas de les comarques de Tarragona han estat una vintena els ajuntaments que han enviat les sol·licituds per a 37 urbanitzacions.

A l’hora de concedir aquests ajuts, que la primera convocatòria preveu atorgar a una trentena d’emplaçaments, es prioritzaran els municipis amb més urbanitzacions i es tindrà en compte la superfície del terme municipal ocupada per aquestes àrees, l’antiguitat en l’ocupació de les urbanitzacions i els dèficits de serveis bàsics, entre d’altres. Es prioritzaran així mateix, d’acord amb el que estableix la llei, els projectes que, quan això sigui possible, preveguin una reducció de l’àmbit a urbanitzar. Un cop avaluades les sol·licituds, es preveu que els ajuts es puguin adjudicar abans de finalitzar l’any.

En els propers mesos es convocaran també dues altres línies d’ajuts complementàries, previstes per la Llei, dirigides tant als ajuntaments com als parcel·listes. En el primer cas, seran préstecs per ajudar als municipis a executar les obres d’urbanització i, en el segon cas, ajuts destinats a persones grans propietàries de les parcel·les. Aquests ajuts seran assumits per l’Institut Català del Sol i pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques i es regularan mitjançant les corresponents convocatòries, actualment en preparació.

Sense planejament urbanístic

La Llei s’adreça a les urbanitzacions construïdes entre 1956 i 1981, destinades inicialment a segones residències i que actualment són ocupades en la seva majoria per habitatge principal. Durant aquell període es varen iniciar un gran nombre d’urbanitzacions que van ser comercialitzades sense comptar, en molts casos, amb l’adequat procés de planejament urbanístic, previsió de serveis, ni dotacions de sanejament o energia.

En aquest sentit, s’aposta per aconseguir una adequada ordenació urbanística de l’àrea residencial, mitjançant les corresponents figures de planejament. A més, en els casos on encara sigui possible, s’aposta també per la reducció de la superfície de les urbanitzacions que no s’han arribat a desenvolupar al llarg dels anys amb l’objectiu de preservar territoris no aptes per a la urbanització i reduir costos pels ajuntaments i els parcel·listes.

El procés d’elaboració de la Llei va comptar amb la participació i el consens de la Cambra de Parcel·listes, l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i de nombrosos ajuntaments. Així, es van crear grups de treball amb les entitats municipalistes i amb la Cambra de Parcel·listes per tal d’acordar el contingut de la Llei.

Es calcula que a Catalunya existeixen aproximadament un total de 2.300 urbanitzacions, on podrien viure gairebé 625.000 persones, amb 333.000 parcel·les, de les quals només s’ha desenvolupat la meitat de l’edificació que permetrien. Unes 400 urbanitzacions estan situades en sòl no urbanitzable, de les quals el 70% es van construir abans de 1975.

Les principals mancances que encara avui arrosseguen aquestes àrees residencials (segons un estudi de la Diputació de Barcelona en relació a l’àmbit de la seva demarcació), són els següents: el 61% tenen dèficits pel que fa a la pavimentació; el 55%, a l’abastiment d’aigua; el 60%, a infraestructures de sanejament, i el 62%, a enllumenat públic.