Ningú ens pregunta on volem néixer, però, en canvi, sí que tenim capacitat de decisió per determinar allà on viurem. No tothom pot o vol fer-ho, però molt sovint la gent vota amb els peus i se’n va allà on percep que tindrà més oportunitats, que s’hi trobarà més bé, que viurà millor en definitiva. I en aquest aspecte, a Catalunya, les xifres són ben clares.

Mentre que a la regió metropolitana de Barcelona (Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès i Maresme) les taxes de creixement demogràfic són les més baixes de Catalunya, les més altes les trobem a les comarques tarragonines. El Baix Penedès és la comarca amb major taxa de creixement de tot el país, i aquest és un fenomen sostingut en els darrers anys. Però també les comarques del Camp de Tarragona (Tarragonès, Baix Camp i Alt Camp) estan en els llocs més alts del rànquing, i el mateix succeeix amb les comarques costaneres de l’Ebre (Montsià i Baix Ebre). En conjunt les comarques tarragonines són, amb molta diferència, les que encapçalen el creixement demogràfic a Catalunya. El mig milió de persones que viuen al Camp de Tarragona i al Baix Penedès són el major nucli de creixement poblacional a Catalunya.

Però si els vots amb els peus deixen molt clar on volen viure els catalans, les decisions amb el cap (les polítiques, les inversions, les estratègies) apunten a una esquizofrènia que és negativa no solament per Tarragona i les seves comarques sinó per tot el país en conjunt. Aquí s’hi viu bé però s’hi podria i s’hi hauria de viure molt millor. Aquesta terra de castellers ha de saber fer pinya no solament per reclamar el que li pertoca (infraestructures, serveis) sinó per construir el seu futur i el de tots aquells que seguiran venint a fer-la créixer. En aquest sentit, convertir-la en una regió del coneixement, com parlàvem la setmana passada, és una encertada aposta per tal de fer-la més atractiva i, en definitiva, aconseguir que s’hi visqui cada cop millor.