La població de les zones rurals de Tarragona és cada cop més vella. Així ho manifesta un estudi de la Fundació “la Caixa” sobre “La població rural d’Espanya. Dels desequilibris a la sostenibilitat”, coordinat per Lluís Camarero, doctor en Ciències Polítiques i Sociologia per l’UNED.

Aquest estudi posa de manifest que a Espanya les àrees rurals continuen perdent població i experimentant desequilibris socials i demogràfics importants que en condicionen la supervivència. L’informe de la Fundació “la Caixa” fa una radiografia detallada de la societat rural actual, que comprèn el 25% de la població espanyola, i alerta de les tendències més preocupants.

Més vells, més dependents

A la reduïda presència de les generacions joves i intermèdies cal afegir-hi, segons l’estudi, l’agudíssim envelliment poblacional, més pronunciat a l’entorn rural que a l’urbà.

L’estudi de la Fundació “la Caixa” conclou que la taxa d’habitants de més de 70 anys arriba al 16,4% en municipis menors de 10.000 habitants. La taxa d’envelliment a la província de Tarragona és del 14’5% i a Catalunya del 13,2%. En comparació, la mitjana a les ciutats és actualment del 12,5%. Això fa que els experts parlin del sobreenvelliment del camp.

El sobreenvelliment rural genera taxes de discapacitat elevades. Al voltant de 750.000 habitants rurals es poden considerar persones amb grans dependències, incapaces per valdre’s per elles mateixes o de desplaçar-se de manera autònoma fora del domicili.

A aquesta situació, que també es produeix en l’àmbit urbà però amb menys intensitat, s’hi suma la gran dispersió de les infraestructures i dels serveis assistencials a l’entorn rural, circumstància que provoca que la cura de les persones dependents es gestioni majoritàriament en l’àmbit domèstic i familiar i condicioni, en molts casos, l’emancipació residencial i les trajectòries laborals de les dones que habiten a les poblacions rurals.

Masculinització

L’estudi destaca la creixent masculinització de les zones rurals espanyoles. Si ens fixem en Tarragona, el predomini dels homes entre la població rural espanyola en edat activa és del 85’4 dones per cada 100 homes, lluny de la mitjana espanyola, del 87’6%. A Catalunya, és del 88’7%.

Una de les causes principals de les baixes taxes de permanència als municipis d’origen és la creixent emigració de les dones als nuclis urbans; especialment, la de les dones que pertanyen a la generació suport, estratègica per a la sostenibilitat econòmica i social del món rural, pel fet que estan en edat activa, reproductiva i al càrrec de la cura de menors i gent gran dependents.

El predomini dels homes entre la població rural espanyola en edat activa s’accentua. Actualment la proporció és, de mitjana, de 80 dones per cada 100 homes. La tendència s’extrema a les poblacions de menys de 2.000 habitants.

El cens de 2001 registrava que un 44,5% de les persones de la “generació suport” (d’entre 30 i 49 anys) que residien a àrees rurals espanyoles vivien al mateix municipi al que van néixer. En la darrera enquesta, realitzada l’any 2008, el percentatge ha baixat fins el 38%.

L’emigració femenina a les àrees metropolitanes es veu fomentada per les oportunitats educatives i laborals que ofereixen aquests entorns, en comparació amb les de l’àmbit rural, que queden reduïdes per al sector femení a un paper subsidiari i invisible en economies rurals de base familiar i de mercats de treball restringits a escala local. A aquests motius, cal sumar-hi les deficiències de serveis bàsics sanitaris, educatius i de transport que pateixen molts municipis rurals i que impedeixen la conciliació laboral i familiar.

Això incideix en la masculinització progressiva de les poblacions rurals. Les taxes dels homes sols i dels homes no emancipats que encara viuen amb els pares arriben actualment al 12% i al 30% respectivament, duplicant les de les dones. Aquestes estructures familiars dificulten l’emparellament i la reproducció. Un 76,8% de les dones conviu amb la parella, i un 70% té fills, mentre que només el 51,6% dels homes viu en parella i únicament el 45,4% té descendència.