Josep Anton Burgasé

President del Port

Actualment el Port de Tarragona gaudeix d’una oferta de trenta-tres línies marítimes regulars que la uneixen a la majoria de ports del món. Per tant, avui podem assegurar que una mercaderia dipositada al Port de Tarragona, pot arribar amb total garantia, a qualsevol altre port del món, utilitzant alguna de les línies regulars que tot seguit detallarem. Respecte a les freqüències, estem parlant d’una línia que ofereix el servei bisetmanal, vint-i-una línies tenen una periodicitat setmanal, nou línies tenen una freqüència quinzenal, una ofereix el servei cada tres setmanes i, finalment, hi ha una línia que té caràcter mensual.

Totes aquestes línies ens permeten accedir des de Tarragona, directa o indirectament, a tots els ports del món. Estem convençuts que el present i futur del nostre port, passa fonamentalment per garantir aquesta connectivitat amb la resta del món, fent possible que on hi hagi una càrrega o un contenidor per transportar, el Port de Tarragona sigui capaç de donar-hi resposta.

Ara podem afirmar que el Port de Tarragona s’ha convertit, per primera vegada en la seva història, en escala de referència de les grans rutes intercontinentals de contenidors. Avui, amb l’Europa atlàntica, estem connectats a través de quatre línies, que ens permeten arribar als ports de las Palmas, Tenerife, Lanzarote, Arrecife, Cadis i Lisboa. D’aquestes quatre línies, tres són setmanals i una té una periodicitat quinzenal. Respecte al tipus de càrrega, els vaixells que fan aquestes rutes transporten contenidors, vehicles i càrrega rol-on rol-off.

Pel que fa a les nostres connexions amb l’Europa mediterrània, arribem a Málaga, València i Algeciras (port hub amb múltiples enllaços amb altres ports del món). Barcelona i els ports francesos de Fos sur Mer i Marsella, els ports italians Gioia Tauro (també port hub), Gènova, Livorno i Vado Ligure; el maltès de la Valetta i el grec del Pireu, conformen la resta de ports amb els que estem connectats, transportant-hi mercaderia diversa com ara contenidors, vehicles, càrrega ro-ro i altres. Estem parlant d’una línia regular bisetmanal, set de setmanals i dues de quinzenals.

Pel que fa a les línies regulars amb l’Àfrica atlàntica, ens trobem amb la que va a Casablanca, al Marroc; a Dakar, al Senegal; passant pels ports de Batta i Malabo, a Guinea; Tema, a Gahna; Abidján, a la Costa d’Ivori; i Lagos i Tin Can Island, a Nigèria. O sigui, tres línies regulars quinzenals i una setmanal.

Si parlem de l’Àfrica mediterrània o del nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà, el Port de Tarragona manté connexió regular a través de línies que van als ports d’Oran i Skikda, a Algèria; Sfax, a Tunísia; Alexandria, a Egipte; Beirut, al Líban; Benghazi i Misuirata, a Líbia; Lattakia, a Síria; Estambul, Mersin i Izmir, a Turquia; Aqba, a Jordània; Jebel Ali, a UAE (Emirats Àrabs); Salalah, a Oman; Tànger, al Marroc i Haifa, a Israel. Tres d’aquests línies són setmanals, quatre quinzenals i una cada tres setmanes.

Pel que fa a Amèrica, Pacífic nord, hi ha una línia setmanal que uneix el Port de Tarragona amb el port d’Oakland, a los Ángeles. La seva càrrega és de contenidors. I a la zona de l’Índic-Pacífic d’Àsia hi ha tres línies regulars que transporten contenidors i vehicles cada mes a Austràlia i al Japó; i setmanalment a Corea del Sud i als ports de Nhava Sheva i Pipavav, a l’Índia. I també, finalment, amb la Xina a través de línies feeder amb diverses navilieres.

Amb Amèrica central i el Carib, el Port de Tarragona s’hi uneix a través de quatre línies regulars setmanals i una quinzenal, on es transporten vehicles, contenidors, càrrega rol-on rol-off i altres. Així, amb Colòmbia existeixen línies que uneixen Tarragona amb Turgo, Cartagena, Santa Marta i Puerto Limón; amb el port de Mohín, a Costa Rica; amb el de Kingston, a Jamaica; amb Balboa, Manzanillo i Canal Panamà, a Panamà; amb Buenos Aires, a Argentina; amb Paranagua, Rio Grande, Rio de Janeiro, Santos i Pecem, a Brasil; amb Montevideo, a Uruguai; amb San Salvador i Acajutlla, a El Salvador; amb Santo Tomàs de Castilla i Guatemala City, a Guatemala; amb Veracruz i Tampico, a Mèxic; amb Rio Haina, a la República Dominicana; i amb Puerto Cabello i La Guaira, a Veneçuela.