Dr. Jordi Rello, coordinador del Registre Europeu de casos greus de grip A

L’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona coordina el registre europeu de casos greus de grip A. Al capdavant d’aquesta àrea es troba el Dr. Jordi Rello, cap del Servei de Medicina Intensiva. Aquest registre està operatiu des del 23 de juliol de 2009 i neix de la necessitat de comprendre millor la malaltia i anticipar-se als esdeveniments. De moment, hi participen 41 països, la majoria dels quals són de la Unió Europea, però també n’hi ha d’Amèrica (Brasil, Perú, Mèxic, Xile i Argentina) i d’Àsia. El registre estudiarà l’evolució de la pandèmia i compararà diferents tipus de tractaments per veure com millorar l’atenció als pacients. En definitiva, aquest registre permetrà aprendre de la primera onada de grip A per anticipar decisions i millorar la resposta en la segona.

Hi ha una alarma generalitzada a la nostra societat davant d’una possible onada de grip A. No creu que se n’està fent un gra massa de tot plegat?

Diferents factors contribueixen a crear un clima d’incertesa. Aquest virus és nou i l’experiència de les anteriors pandèmies va ser devastadora. El 1918, després d’ una onada feble a primavera/estiu per un virus poc virulent, va venir una segona onada a l’hivern que va deixar més morts que la Primera Guerra Mundial. Als països en desenvolupament, sense bona organització sanitària i amb UCIs precàries ho estan passant molt malament. A la UE, amb una bona anticipació, bons plans de contingència, ús adequat d’antivirals i intensivistes ben entrenats, l’impacte serà menor.

Afecta greument alguns adults menors de 50 anys sense comorbilitats i a embarassades. El distress respiratori és molt difícil de tractar i tenim incertesa sobre quin és el tractament òptim. A l’ hospital s’han de canviar els estàndards de funcionament per adequar-se a les mesures de bioseguretat. Això comporta gran sobrecàrrega de treball, que unit a l’absentisme, posa a prova els equips assistencials i les organitzacions. La por als riscos personals i familiars genera ansietat.

L’experiència de l’hemisferi sud indica que en els països on s’han preparat i s’ha gestionat bé la informació, ha anat molt diferent dels que no han fet. A Austràlia, amb antivirals disponibles per tota la població i les UCIs preparades per la grip aviar, ha tingut un impacte suportable. Els mitjans primer van generar excessiva alarma, desprès van minimitzar el problema. Aquí estem en aquesta etapa. Finalment, es van centrar en les UCIs que són la part que més pateix del sistema sanitari.

Les notícies canviants, les excessives expectatives en la vacuna i la desinformació genera desconfiança. Jo aconsello seguir les informacions de la OMS, que són una font molt segura.

Quin són els grups de risc? Majoritàriament a qui afectarà?

La grip estacional fa que el 90% de les hospitalitzacions siguin de gent gran amb malalties cròniques. Menys d’un 5% dels ingressats a la UCI a Espanya tenen més de 60 anys. Un de cada tres té sobrepes o obesitat, un de cada sis era asmàtic i les embarassades representen el 6%.

Com hem d’actuar quan ens apareixen els primers símptomes de grip?

Si es té febre de més de 38º, cal quedar-se a casa. Cal consultar al metge de família o pediatra i no anar a urgències. Els serveis d’urgències han de quedar disponibles per als malalts amb dificultats respiratòries o altres simptomatologies amb més complicació.

Si al final es compleixen les previsions més negatives i ens trobem davant d’una onada forta de grip A, les nostres UCIs estaran preparades?

El Katrina és un bon exemple. Per no alarmar la població es va dir que perdria intensitat, que es desviaria o que no tocaria terra. La conducta racional davant una possible emergència era preparar-se amb mesures de contenció dels dics de Nova Orleans. Això requeria inversió econòmica i es va minimitzar per no crear alarma i va portar al desastre. Hauríem de prendre exemple i escoltar els assessors experts o actuar com ho feia l’ equip de Bush.

Quan podria durar una onada de grip?

Les fases d’acceleració, pic i desacceleració duren entre sis i dotze setmanes. Però poden haver-hi onades superposades, com va passar a Mèxic. O afegir-se VRS i rinovirus, com va passar a Argentina i Xile. O amb molts pics com a Winnipeg. Si aconseguim aplanar l’onada i que no s’acumulin els casos en dues setmanes, respondrem molt millor.

Com li està afectant a Catalunya i a Espanya la grip en comparació a altres països? La nostra climatologia ens podrà ajudar?

Som el segon país de la Unió Europea en número d’ingressos a la Unitat de Cures Intensives i en número de morts. Ens ha ajudat que arribés la primera onada en començar l’ estiu. No hem estat mai a nivell epidèmic però tenim moltíssims més casos dels que corresponen a l’estiu. Es preveu una acceleració ràpida a principis d’octubre.

Les escoles acaben de començar. Ens pot donar algun consell davant de la por i incertesa de molts pares i mares al contagi d’aquest nou tipus de grip?

Normalitat i seny.

No cal fer res de diferent del que no es fes els anterior hiverns. No s’hauria de confondre el virus respiratori sincitial que començarà a finals de setembre i es més greu que la grip o els constipats comuns amb la grip. Per això cal informar de forma transparent i realista.

La vacuna hauria de ser obligatòria? Prioritàriament a qui aconsella que se li administri aquesta vacuna?

Com a professional sanitari no obligaria ningú a vacunar-se ni tampoc imposaria cap mesura. Cal respectar la llibertat individual. Depenent de les disponibilitats, del tipus de vacuna (amb o sense adjuvant), de l’estratègia (tallar la transmissió o protegir els mes fràgils) i del risc/benefici, poden haver-hi diferents prioritats.

Si hi ha poca vacuna, cal començar pels grups amb més risc de complicacions i més exposats a malalts amb rellevància social. Si els professionals de salut es posen malalts durant una setmana, encara que sigui de forma lleu, qui atendrà els malalts?