Catalanisme d’afirmació i equilibri
Xavier Sabaté(PSC)
Delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona
Reivindiquem el catalanisme de l’afirmació i de l’equilibri.
Quan diem d’afirmació ens referim a compromís:
En primer lloc en que cal refermar el nostre compromís amb Catalunya, amb la defensa de les nostres institucions i de les nostres lleis que no volem canviar cada dia ni molt menys que ens les canviïn si les hem aprovat nosaltres. Compromís amb la defensa dels nostres recursos i dels nostres principals signes d’identitat sobretot els culturals i encara més concretament la nostra llengua sense la qual no seríem el que som i que la pretenem com instrument de comunicació però també de cohesió social. Perquè sense cohesió Catalunya no té futur. I ja sabem que Catalunya ha passat de ser bilingüe a plurilingüe però això no vol dir que renunciem a la nostra parla i que aquesta sigui vehicle de comunicació i de relació entre els homes i dones que visquin a la nostra nació.
En definitiva, compromís en la defensa de la nostra personalitat d’una nació que no resta immòbil ni ancorada en el passat perquè seria el principi de la nostra desaparició sinó que sap adaptar-se als nous temps, que no es queda en el crit i en enarborar la bandera els dies més assenyalats sinó en treballar dia a dia amb els mateixos principis encara que amb diferents formes al compàs dels nous temps.
I en segon lloc catalanisme d’afirmació vol dir pensar, parlar i actuar en positiu. Els catalans i les catalanes som capaços de manifestar-nos i de projectar-nos d’aquesta manera sense necessitat de la queixa permanent, de buscar un enemic de forma constant…
Estic totalment d’acord amb aquest articles. Jo també penso que un país, per fer-se, per sentir-se, per estimar-se’l només és possible quan hi ha una societat prou cohesionada, i en el cas de Catalunya, encara hi ha masses diferències entre persones, sobretot per nivell econòmic. Crec que s’ha de treballar per trencar aquestes barreres, esborrar tanta diferència i, què és un país, una nació o una ciutat sinó les persones que la formen? només s’estima al seu país qui s’estima a les persones que hi viuen, es diguin com es diguin, treballin del que treballin, intentant garantir-lis una vida digna en tots els seus àmbits.
M’agrada el catalanisme que descriu el Sr. Sabaté. M’agrada saber que existeix un catalanisme que defensa els interessos de Catalunya i que no exclou ningú. Perquè aquest catalinisme entén que cada dia el nostre país és més gran; que cada vegada que una persona ve a viure a Catalunya, en forma part del seu poble i que aporta coses noves igual que Catalunya li aporta a ella. I d’aquesta manera la nostra nació és cada cop més extensa, perquè està present als cors i als pensaments d’aquelles persones, siguin on siguin, que tenen un ser estimat vivint aquí. Perquè ser català o catalana és també un sentiment que ningú té dret a definir.
A vegades em sap greu veure com el nacionalisme català concep Catalunya com un espai reduït al bell mig d’un medi hostil, quan en realitat Catalunya és cada dia més gran i tan acollidora i solidària com ho ha estat sempre.
Per a estimar Catalunya cal primer entendre-la, i em fa l’efecte que n’hi ha molts que enarbolen la senyera, sense saber massa bé què signifiquen els colors que onegen sobre els seus caps.
Alguns pensen que no hi ha catalanisme més enllà de la independència. Ser patriota no vol dir independentista, vol dir lluitar i defensar allò que s’estima. El catalanisme tal i com ho veu el Sr. Sabaté és possible, i tant que ho és. Cada vegada ho tinc més clar. Aquest catalanisme ha de defensar les nostres institucions i les nostres lleis, els nostres recursos i els nostres principals signes d’identitat, i sobre tot, a tota la ciutadania, sense cap distinció.
Coincideixo plenament amb la idea del catalanisme no excloent, respectuós amb els origens i orientat al futur. M’agradaria que el meu país, Catalunya fos conegut i reconegut al món per la seva aportació a la cultura,per la seva competència i per la seva solidaritat, més que per la seva capacitat de lluita.